MUSEU DE BELLES ARTS de XÀTIVA( València)

Al museu de Belles Arts de Xàtiva està el quadre de Felip V d’una manera especial, i s’ha convertit en icona  de la ciutat.

Hui visitem un museu que s’ha convertit en icona de Xàtiva, tothom vol entrar hi, no perquè estiga situat en una casa amb història, ni perquè guarde joies artístiques a l’interior, sinó perquè té un quadre, que sense tindre cap valor significatiu, està penjat de manera inusual i dona peu a explicar una part important de la història de la ciutat.

Però vaig pas a pas, comence per l’edifici. Des de 2014 és el museu de Belles Arts que abans estava a l’Almodi, junt a la part arqueològica de la ciutat.

El museu de Belles Arts, conegut també com la Casa de l’Ensenyança, fou construït  per manament de l’arquebisbe Mayoral a meitat del segle XVIII, concretament l’any 1758. Des de 1762, s’emprava per educar xiquets i xiquetes, especialment pobres i anys després va sr institut de batxillerat. Així que sempre s’ha destinat a educació i ara es pot dir que segueix fent la mateixa funció, perquè un museu és un bon lloc per a aprendre.

D’estil classicista la façana és simètrica. Amb 5 balcons de ferro forjat té una portada barroca amb l’escut heràldic de la institució educativa fundada per l’arquebisbe Mayoral que a més a més és qui dona nom al carrer on es troba el museu.

Entrem. Les dependències de l’edifici es distribueixen al voltant d’un pati amb arcs. La remodelació de l’edifici per acollir el museu està ben feta. És pel pati per on comencem la visita.  Hi està la creu dels caminants, és imponent, bonica. Està feta amb pedra i d’estil gòtic tardà i es nota la mà d’experts per llaurar-la. Estava situada a l’entrada de Xàtiva en el camí de València.

A més de les exposicions permanents, la Casa de l’ensenyança acull  exposicions temporals, just quan jo hi vaig, hi ha una d’Ovidi, el gran Ovidi Montllor i entre a veure-la.

També en la planta baixa entrem a una menuda sala on veiem el gran Retaule del Salvador o de la Transfiguració, creat pel Mestre de Borbotó sobre 1616 per a l’antic convent del agustins de Xàtiva, amb 22 taules. És una gran obra d’art sense discussió. I a la mateixa sala està el magnific quadre del pintor de camara de Fernado VII i Isabel II, Vicente López “La Santa Cena”. Alhora que gaudim de l’art posem atenció en la cúpula de l’edifici.

Però estem impacients per pujar dalt, a la primera planta i ho fem per una escala decorada en ceràmica. Ens envolta art i història, entre quadres i peces escultòriques, em crida l’atenció la reixa procedent del convent de santa Tecla. Destaca una taula conservada procedent d’in retaule de l’ermita de les Santes de Xàtiva, representa a Sant Nicolau i sant Dionís del pintor valencià Nicolau falcó. També veiem algunes restes de la capella que el papa Calixto III manà construir on havia estat la mesquita major de Xàtiva. La capella fou enderrocada segles després. Al museu es conserva entre altres la mènsula de l’angel que sosté l'escut de la família renaixentista.

Seguim mirant...hi ha des des gòtic fins a obres d’art contemporani.  Hi ha obres del pintor barroc Josep de Ribera... Santiago Rusiñol, Benlliure …Murillo, Velazquez... també hi estan la col·lecció de gravats i disbarats de Goya. Són un dels tresors del museu.

M’agrada molt el que estic veient. I també la restauració de l’edifici on hi ha elements històrics, com és el cas dels sostre del palau de Pino Hermoso.

Hi ha una part dedicada a la família Llaudes  amb objectes com un llit,  i pintures que el museu va adquirir en una subhasta. La història d’esta família es remunta a 1570. Va ser quan el primer membre de la saga arribà a Xàtiva procedent de Catalunya, possiblement de Besalú a Girona. Al principi s’hi dedicaren a l’agricultura i les generacions següents es dedicaren a altres professions com la d’advocats. Eren una família econòmicament influent i alguns membres participaren de la vida política com regidors i un va ser alcalde.

Al museu també hi ha artistes contemporanis. Que bonica la part de Pop Art! La veritat és que cada quadre i cada peça escultòrica té la seu història i es mereix més temps. Però, he de confessar que tot ho mire ràpidament perquè estic impacient per veure el quadre de Felip V, perquè la seua història no deixa de ser curiosa. On s’ha vist abans un quadre invertit cap avall? Doncs en este Felip V així està,  en  venjança per haver ordenat incendiar Xàtiva en 1707.

Abans d’arribar a la sala on està el quadre tan afamat, veiem altre Felip V però més modern, este pertany a Antoni Miró, es un acrilic sobre llenç de 1989.

I al final, arribem a la sala on està el pobre Felip V, girat del reves, pobre... quin mareig!.  Està a la mateixa sala que altres reis Borbons entre el segle XVIII i XIX.

El retrat es va fer l’any 1719 el pintor Jose Amoros, i va estar presidint la sala de plens del cabildo municipal de la ciutat de san Felipe que era com s’anomenà desprès de la crema de 1707. No té valor artístic però si és tot un símbol. Hi està el rei assenyalant una batalla, probablement la d’Almansa. La batalla que va suposar el final de la dinastia dels Austries i l’ocupació del regne de València per les tropes borbòniques instaurant el decret de nova planta i entre altres prohibicions estava emprar la llengua valenciana. Xàtiva va resistir amb duresa i obstinació i Felip descontent amb eixa actitud en contra, castigà la ciutat incendiant-la, eren els dies 19 i 26 de juny de 1707. Des d’aleshores al xativins se’ls coneix com “socarrats”. La iniciativa de posar el quadre cap avall fou de Carlos Sarthou Carreres, que va dirigir el museu fins l’any 1961, en senyal de desaprovació per la decisió de cremar Xàtiva per part del rei. I així seguirà sempre.

 

QUADERN DE VIATGE, XÀTIVA, MAIG 2021