RESSENYA LITERÀRIA de EL BOSQUE DE LOS CUATRO VIENTOS de Maria Oruña

 

EL BOSQUE DE LOS CUATRO VIENTOS

Maria Oruña

 

Deu ser una satisfacció enorme escriure una novel·la sobre un misteri “real”i al capdavall que el misteri es resolga. És el que li ha passat a Maria Oruño en “El bosque de los cuatro vientos“ on barreja història i ficció, i mitjançant la intriga ens endinsa en un món màgic de llegendes i tradicions.

 

L’autora coneix la zona en la que situa l’acció i es nota pàgina a pàgina l’estima, i així bé es podria dir que en realitat és una reivindicació del patrimoni gallec, de la naturalesa, de la història i de les tradicions, és una historia d’amor a una terra: Galicia.

 

La novel·la  transcorre durant dos èpoques, una a començament del segle XIX i l’altra en l’actualitat. Les dos parts es complementen però personalment m’ha agradat més la part del passat, per la força del personatge principal.

 

En el segle XIX el doctor Vallejo viatja al monestir de Santo Estevo, prop d’Ourense  per ocupar la plaça de metge, es viudo i l’acompanya la filla. El monestir benedictí es conegut pels escuts de nou mitres perquè hi moriren nou bisbes sants entre els segles X i XI, els seus anells, guardats a una caixeta de plata, deien que eren miraculosos i sanaven els malats. Hi viatjaven peregrins per venerar les relíquies. La filla del metge, Marina, és el personatge que des del primer moment captiva, que és una jove molt decidida, entossudida en aprendre tot al voltant de la medecina i la botànica, sabent de bestreta que com és dona, no té permís per a estudiar perquè no està ben vist per la societat. Però lluita contra els convencionalismes del seu temps que l’obliguen a fer coses que no vol, i així, seguint el que li dicta el cor, descobreix el món de la llibertat, del saber i de l’amor. I complint els seus desitjos, sense esperar-ho, es veu immersa en el futur d’uns anells sagrats.

 

Estos mateixos anells són els que en l’actualitat està buscant en Santo Estevo un singular jove antropòleg- investigador, Jon Becquer, que es dedica a localitzar peces històriques perdudes. L’existència dels 9 anells dels bisbes és una llegenda i està decidit a  saber si en realitat els anells existiren.

 

És així com de la mà dels protagonistes de les dos èpoques coneixem la Galicia profunda: la del passat  i la del present que encara perdura en alguns costums i tradicions, en la història oral i l’escrita. Alternant capítols l’autora ens conta la vida del pare i la filla en el monestir i les indagacions de l’antropòleg que es compliquen quan hi ha una persona morta  enmig del bosc dels quatre vents, que dona el títol a la novel·la. Els boscos de Galicia guarden molts secrets.

 

L’autora diferència el llenguatge segons l’època, el que empra en la part actual es més informal, el del passat està recarregat i utilitza vocabulari fluid i específic per a nomenar elements de Galicia.  L’únic que no m’ha agradat és que l’autora abusa de les preguntes enlaire com una manera de pensar. Però llevat d’este aspecte sense importància, el llibre entreté i enganxa, és llig fàcilment. No és para en dades innecessàries i s’agraeix. Alterna capitolis en primers persona amb altres en els quals un narrador és qui explica però  inclou diàlegs donant veu als protagonistes.

 

 

De tots els protagonistes, el que té menys força és Jon Becquer, segon la meua opinió,  i és que Marina i el pare són personatge poderosos, amb ferma presència i convicció. Especialment m’agrada el personatge de Marina, que és valenta i va contra corrent, pense que l’autora ha volgut que siga la representant de totes aquelles dones anònimes que han anat canviant les coses revelant-se contra el destí i obrin camí del futur. I m’agrada la Galicia que mostra, la misteriosa per la boira i la pluja, pels boscos que sembla amaguen coses, per les tradicions que malgrat l’evolució de la societat conserva perquè saben que són un valor patrimonial insubstituïble.

 

Quan la gent de Galicia, d’Ourense i de Santo Estevo llisguen la novel·la reconeixeran  el paisatge i els llocs. Encara que la novel·la no pretén fer recorregut turístic, a mi m’ha fet ganes d’anar-hi i conèixer de primera mà els llocs en concrets dels quals parla, com el mateix Parador Nacional en el que s’ha convertit l’antic monestir on va anar destinat el metge Vallejo i la filla Marina, on Franquicia va créixer i treballava en la farmacia on emprant l’alquímia creaven remeis per a malalties... el monestir es va restaurar respectant els tres clausres i el bosc privat dels monjos. També ens mostra el monestir cistercenc de Oseira en la mateixa província que també tenia tres claustres simbol de poder

 

La llegenda i la realitat es donen de la mà. I en este cas el fet de recordar la llegenda i les indagacions que ha fet l’autora per a escriure el relat,  ha donat peu a trobar la veritat i localitzar 4 dels 9 anells sagrats del passat. La novel·la fou publicada en agost de 2020 i curiosament als tres mesos es van recuperar els anells sants. Fou la restauradora, Vania López, experta del Centre San Martín de la Diócesis d’Ourense i que en la novel·la és Amelia, la que un dia els va descobrir just en un lloc on, com una premonició de l’autora, el personatge de l’antropòleg Becquer junt a Amelia, van estar mirant, però no ho van fer en profunditat.

 

No sé quina camí han seguit els anells desprès de traure’ls de la bossa junt als ossos dels bisbes, però a partir d’ara estes relíquies recuperades recuperades, així com este llibre que l’autora ha escrit basant-se en investigacions, serviran per a no oblidar la llegenda. Com diu en algun moment Maria Oruña, són els objectes els que porten la memòria.