Pàgines

dimecres, 11 d’octubre del 2023

PORTO III PART (Portugal) RIBEIRA DEL DUERO

I quan arribem al riu i veig l’aigua, de sobte oblide la gentada del cor de la ciutat, el soroll del trànsit i les persones, el caos per les obres... perquè hi ha molt d’espai i malgrat ser molts els que caminem amunt i avall, no ho pareix i m’agrada.


Hem passejat pel casc històric i per altres zones més allunyades i ara hem baixat al riu des de la plaça do Infante D Henrique seguint un carrer avall. Conforme anàvem baixant, per moments, veient al fons el riu,  he pensat que semblava una porta oberta deixant passar l’aire fresc i pur que porta l’aigua… coses meues!

Si, ja estem en el riu, la part de Porto que més m’agrada. I és que hi ha molta gent i soroll però no ho sembla… Tal volta és que el passeig vora riu gaudint d’un dia solejat immillorable convida a veure-ho tot de manera positiva…a gaudir sense més del que veiem, del que trobem. Unes joves estudiants canten i una d’elles balla...som moltes persones les que parem a escoltar-les i veure-les... es mereixen la nostra atenció i unes monedes.

Passegem sense presses i vaig observant tot atentament... veig que en un dels edificis, en un balcó, hi ha dues persones que també observen el tràfec de turistes amunt i avall. No els falta distracció. A l’altra vora del riu està Vila Nova de Gaia, on estan la majoria de les bodegues de vi de Porto, per això eren necessaris els ponts, per afavorir la comunicació entre una banda i altra del riu.

I és que hi ha sis ponts, que nosaltres hem vist i gaudit de prop en un dels molts creuers que ofereixen als turistes. Pujar en Rabelo és una bonica experiència que mostra altra perspectiva del que hi ha vora riu. De tots, el pont Luis I és el gran protagonista, sense dubte. El riu també és important, com no? sense el riu, el pont no tindria raó de ser. Recorda la torre Eiffel i també, un poc, el pont de Portugalete. Hi ha terrasses i racons pintorescs que estan junt al muro dos cobertos, un sector de muralla fernandina ordenada pel rei Fernando entre 1368 i 1437, que va substituir a la l’antiga muralla, de la que ja hem dit que la catedral en formava part.

La plaça Ribeira és la part més emblemàtica del riu, per antiga i perquè era centre d’activitat mercantil. Abans hi havia molt de comerç especialment de peix. És un colorit i pintoresc barri que no ha perdut lo genuí. I així, entre l’allau de visitants i botigues expressament per al turista, trobem comerç tradicional i cases que han canviat poc des de generacions anteriors i continuen estenent la roba al carrer com ho feien els avantpassats. És on estava la porta de la muralla Fernandina que donava accés al riu. Observe edificis neoclàssics i altres tradicionals i populars i és que en el segle XVIII, hi va haver una reconstrucció de la plaça que només es va fer en la part oest deixant en la part est les cases medievals. En la dècada de 1980 es feren unes intervencions arqueològiques i descobriren una font del segle XVII, la reconstruïren en la seua ubicació original i se li va afegir una peça escultòrica que és un gran cub. En l’any 2000 s’inaugurà una estàtua de san Juan Bautista envoltada de blasons i escuts en una paret on hi ha una font. No sé com qualificar estes peces artístiques que em resulten cridaneres en un entorn on s’hi respira tant de passat i història. Prefereisc parar l’atenció en un artista de carrer que fa d’estàtua representant un sabater tradicional. Tots els que fan este tipus d’art de carrer tenen mèrit. Estic un rato mirant-lo i no es mou res, ni quan li donen monedes.


Estem en primavera però fa calor i trobem xicalla banyant-se en el riu. En estiu salten des del pis inferior del pont, com tradicionalment ho feien els pares i iaios. És un risc i de vegades hi ha accidents, però per a ells és un joc. S’ho passen bé i a canvi els turistes els donen unes monedes. Saben que s’han convertit en un al·licient turístic del qual fins i tot en Espanya s’ha fet un curtmetratge, “Meninos do Rio”, que ha estat premiat internacionalment. Els xiquets són l'atracció, com ho és el pont de Luis I. 

Estem apropant-nos. És immens. El pont Luis I fou inaugurat en 1886. La construcció es basà en un projecte de l’enginyer Theophile Seyrig, soci de Gustave Eiffel. El pont té dos pisos. Pel superior passa la línia de metro, la via de baix és per a vehicles en general. Hi ha passarel·les per a persones en ambdós pisos. Posant atenció podem veure la gent com passa per la passarel·la més alta i el metro, també veiem part de les muralles fernandines, d’on comença el camí per creuar el pont per la part més alta.

En esta zona hi ha molts racons acollidors. M’agradaria tindre més temps i descobrir els carrers que pugen amunt cap a la catedral...estic segura que serà un entramat de carrers i cases amb encant. Vora el riu hi ha paradetes per al turisme, la veritat que tot barat, però no sé si de bona qualitat. Hi ha molta artesania feta amb suro i és econòmic, imagine que serà imitació perquè el que està fet amb suro bo, és car.

El passeig és agradable, tenim clar on anem: el pont fa efecte imant que ens arrossega cap a ell.  El seu gran arc de ferro atrau la mirada...En 1886 se’l considerava el pont de ferro més llarg del món. Cert que conserva l’elegància decimonònica. El pis superior té quasi 400 metres de longitud i està a 60 metres sobre el nivell del riu. El pis inferior té uns 175 metres de longitud i està a quasi 45 metres sobre el nivell del riu.

En som molts els que volem creuar-lo i molts més el que ho fan des del pis de dalt que les vistes són millors. A mi se me queda pendent...com moltes altres coses més... Al costat del pont Luis I es veuen encara els pilars de l’antic pont Pensil, iniciat en 1841 per commemorar l’aniversari de la coronació de Maria II. Tardaren dos anys en enllestir-lo i va durar 45 anys.

Abans de deixar el riu parem l’atenció en un mural de rajols modern fet per mantenir la tradició de rajols en l’actualitat. Està en el tunel de la Ribeira, sota el pont. Data de 1987 i és obra de Julio Resende.

I també pare davant la Capela da Lada, reconstruïda al segle XVIII a l’estil neoclàssic. Antigament adossada al mur de la muralla.


No podem deixar Porto sense anar a una bodega. Nosaltres fem una ullada, solament des de la porta,  en una que està en el pont...

Però en visitem una, amb tast de vins inclòs. Està en Gaia i és la Real Companhia Velha, la més antiga i emblemàtica de Gaia, amb una activitat ininterrompuda des dels inicis. Despres d’una anys de crisi en el sector, fou fundada en 1756 per Real Cèdula del rei José I. Als inicis estava formada pels principals agricultors de l’Alt Duero i “Buenos hombres de la Ciudad de Oporto”. A la companyia se li va demanar la missió de sostenir el cultiu de la vinya, perseverant la producció en el seu estat pur natural. Eixe any es declarat el primer Oporto vintage, va ser un any de vins de bona qualitat en contrast amb els anys precedents. 

La visita comença amb un breu vídeo sobre la història de la companyia i segueix anant al magatzem principal. Al meu parer, és una visita massa breu que té com a única finalitat portar gent a la botiga, i amb l’excusa de tastar vins, que entra en la visita, seduir al visitant per a que compre els vins de la bodega.


QUADERN DE VIATGE, PORTO I VOLTANTS, PRIMAVERA 2023

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada