LA LIBRERÍA AMBULANTE
Chistopher Morley
Estic davant d'una prestageria i en un principi agafe el llibre perquè em sembla un tiol
suggerent: La llibreria ambulant. Atrau no? I la foto de la portada m’agrada: un
home des d’un carro lliura un llibre a una dona. Engresca a llegir-lo, no? A
més a més no té massa pàgines i sé que no hi haurà contingut de sobra, no hi
haurà palla que de vegades tant molesta. Segur que si ets amant dels llibres no
només el títol i la portada, també el contingut t’agradaran com m’ha agradat a
mi. Així que ja t’anime a que lligues el què ens conta aquest autor americà que
va estar de professor a la universitat anglesa d’Oxford, perquè et dic, de
bestreta, que no et defraudarà.
“La libreria ambulant” és un captivador llibre clàssic de
la literatura nord-americana que es publicà en 1917 i ens mostra un món únic i encisador on el temps sembla haver
parat, on es barregen els carros arrastrats per animals i els cotxes recent
estrenats. El protagonista, Roger Mifflin, és un estrafolari personatge que
porta huit anys recorrent camins perquè és llibreter ambulant, i ara vol tornar
a Brooklyn per escriure les seus memòries. Necessita vendre la seua peculiar llibreria
sobre rodes, la seua egua i el gos i la que ho compra és la madura senyoreta
Helen McGill que cansada de la monotonia decideix recórrer camins més enllà de la
granja on viu des de fa quinze anys. Són dos personatges aparentment oposats,
física i intel·lectualment. Ella és ama de casa, pragmàtica, robusta, en un
principi no molt amant dels llibres. Ell, en canvi, és menudet, pèl-roig menut
i xerrador, un home savi que coneix els llibres i el que cada client necessita.
Tots dos, malgrat ser tan diferents congenien des del primer moment.
El llibre ens conta les aventures per les que passen, el
germà de la protagonista, que s’està convertit en escriptor de fama, no li
agrada gens la idea. Algunes situacions són desbaratades, i els ensenyaments
que deriven, la majoria, estan carregats de lògica. La idea que més m’agradà és
quan diu que la cultura, i els llibres, són un bé necessari, que porten a una
vida millor i més agradable. Totalment d’acord.
Això si, no es pot començar a llegir aquesta breu
novel·la sense situar-se en l’època quan va ser escrita, sinó, el contingut
perd sentit. Així que hem de fer exercici mental i traslladar-nos a principis
de segle XX, i a Estats Units, i no a una gran ciutat com Boston o Nova York, sinó
a un entorn rural. La societat que
descriu és la que hi havia aleshores, masclista on les dones no tenien cap
dret, per això té mes mèrit el que fa la protagonista. Imagine que quan s’hi
publicaria la novel·la seria una novetat i una revolució, el fet de llegir com una
dona de quaranta anys i soltera, s’escapa amb un xerraire deixant la casa
abandonada.
L’escenari és l aNova Anglaterra, la vida dels grangers
que es veu en el recorregut pels camins que fa la parella protagonista durant
uns pocs dies, mostra situacions entranyables i altres gracioses. M’ha recordat la comunitat dels amis de
Pensilvania, que actualment viuen estancats en el passat, en el mateix passat
que apareix a la novel·la, sense gaudir
d’avanços com l’electricitat i movent-se amb d’un lloc a altre carros i
cavalls.
Mentre llegia el llibre pensava en la protagonista. Si
fora un llibre actual diríem que és un llibre que parla de l’emancipació femenina.
Però situant-la en els inicis del segle XX em preguntava, Hellen és una boja?
Una aventurera?, una capriciosa? No. És una simple dona farta de fer el rol que
se li ha adjudicat per naixença, una dona que veu com passa el temps i no
evoluciona, que es veu tancada en la granja sense conèixer món com fa el germà,
en definitiva, una dona, que té ànsia de llibertat i necessita respirar eixint de
la rutina que la té encotillada vivint com fan totes les dones de l’època. Però
un dia com caiguda del cel, li arriba l’oportunitat per rebel·lar-se i s’agafa
unes improvisades vacances.
No és una novel·lassa, ni una novel·la negra, ni rosa…o
si? No cal posar colors. És una lectura
senzilla, tendra i entretinguda, amb idees clares i precises i el text flueix
desenvolupant la trama, està escrita amb humor i posant atenció als detalls. Fa
descripcions precises i precioses i els personatges estan carregats
d’humanitat. I camuflat entre les
peripècies dels dos protagonistes, parla de l’amor als llibres, de l’ofici de llibreters,
de la importància per transmetre el saber i el foment lector, la importància
del treball ben fet... parla de valors que s’està perdent. Porta a pensar, si
és possible canviar de vida i la resposta és que mai es tard... i sinó que li
ho pregunten a la protagonista.
Tot està envoltat de nombrosos títols de llibres i
autors. Això m’agrada, la deliciosa història desprèn amor al llibres i realment,
eixe carro-vago-llibreria... és una idea genial i imitable. Cadascú pot adaptar
la idea a la seua realitat palpable...portar llibres als poblets menuts i en
els més grans apropar-los portant-los a les perruqueries, als bars...a les piscines...són experiències que es fan i
s’han fet, però deurien de ser més habituals.
Adaptació de la ressenya pròpia ja publicada en
VILAWEB, la Creueta el 13 d’abril de 2023:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada