ILLA DE LA TOJA en la RIA DE AROUSA: creuer per Rias Baixas, (Galicia)

A l’Illa de la Toja la podriem qualificar com l’illa del benestar i del turisme selecte, especialment durant la “Belle epoque”.

Hem passat un dia genial navegant per la Ria de Arousa i parant de tant en tant en algun port:  primer hem estat en l’illa de Sálvora, després en la llotja de Ribeira i hem acabat per la vesprada desembarcant en el port O Grove. Ara, anem a visitar la menudeta illa de la Toja, que està a la desembocadura de la Ria de Arousa i és famosa pels balnearis o el sabó.

En O Grove, passem per davant de platges d’arena blanca i molt a prop veiem el bosc de pins de la Toja, una vegetació  que cada vegada és menys frondosa en l’illa famosa per les seues aigües.  

L’illa està només traspassant un pont antic d’estil modernista.

El pont té 400 metres i es construí en la primera dècada del segle XX per a unir O Grove amb l’illa. És de formigó i té 35 arcs. En el seu moment fou el pont més llarg d’Europa. Quan es rehabilità en la dècada del 2000 es respectà la forma original.

Tot just al mateix costat dret del pont hi ha una menudeta platja, una part de la platja Covadelo. Encara que el turisme que predomina en l’illa és altre, la tradició és la d’anar als balnearis. De fet el pont era necessari per la gran activitat dels balnearis i també el Casino tenia molta clientela.

La Toja està considerada la vil·la termal per excel·lència i els primers balnearis hi nasqueren al segle XIX. Fins el segle XIX, els veïns de la comarca empraven l’illa per a pastar el ramat, els animals eren transportats en barques. També l’illa s’emprava per a cultivar, sense saber que ho feien damunt d’aigües medicinals.

El descobriment de les fonts fou casual. Un cura deixà un burret malalt i moribund a l’illa i quan tornà estava feliç i sa. Va deduir que les aigües tenien a veure en la curació. Quan el fet es va saber, molta gent hi anà per comprovar-ho. I com veien que les aigües eren beneficioses començaren a construir balnearis. El burret té una escultura en un jardí cèntric fent-li un homenatge. S’ho mereix. No?

La confirmació definitiva dels beneficis de les aigües, arribaren en 1841 de la mà del químic i farmacèutic Antonio Casares, que analitzant-les descobrí que tenien calç, ferro, magnesi i sodi, que amb temperatures elevades de 30 a 60 graus curaven malalties. I una cosa portà altra. Tantes virtuts no podien ser desaprofitades.

Aleshores fou quan s’inicia l’explotació de les aigües “miraculoses” fundant la primera societat i es construïren les primeres modestes casetes per acollir als visitants. Amb els anys el negoci anà canviant d’amos fins que a l’any 1880, arribà com a client el marques de Riestra, l’home més ric de Galícia d’aleshores. El marqués va veure que hi havia un bon negoci i aconseguí comprar tots els terrenys de l’illa a l’Estat, que era el propietari. Després s’ajuntà amb Laureano Salgado i crearen la societat La Toja. Tots dos construïren la fàbrica de sals i sabons i també moltes vil·les de lloguer. El primer balneari obri en 1899, començava així a expandir-se la fama dels beneficis de les aigües.

El marqués invertí per a que construïren el Gran hotel Balneari, fet amb un disseny inspirat en els balnearis alemanys o francesos. S’inaugurà l’any 1907 buscant com clientela l’elit europea. I ho aconseguí: l’illa era referent de turisme de qualitat. En l’illa estiuejava l’alta societat espanyola, també passaren per l’illa reis d’Espanya o gent vinculada a la cultura com Emilia Pardo Bazan, Gabriel Garcia Marquez, Ortega y Gasset... L’illa era lloc de trobada de politics i financers importants.

Era una època que la higiene i la cura personal cobraren importància, crearen els sabons de la Toja per als clients, amb olis vegetals, substancies balsàmiques i les sals minerals, però després de l’èxit del sabó decidiren comercialitzar-lo i arribà a ser considerat un dels millors del món. 

El gran hotel és l’únic hotel balneari 5 estrelles de Galicia, l’opció més luxosa per hostatjar-se. En el nostre passeig passem per la porta. Després de la guerra civil l’hotel es va reformar quedant com vestigi del passat algunes peces com unes banyeres de marbre i l’escala d’estil imperial. L’exterior ha canviat, un panel informatiu en un jardí proper mostra una fotografia de com era abans.

Tot just enfront de l’hotel està la capella de san Caralampio i la Verge del Carmen, és una visita obligada en la Toja. És peculiar, és única al món. Està recoberta de conxes de vieira. El disseny original és del segle XII però al segle XIX se li donà l’aire gallec emprant el símbol de la vieira per a recobrir-la. Té una justificació. La façana orientada al sud amb el temps es deteriorà per les pluges constants, aleshores el marqués de Riestra manà que ho arreglaren i optaren per posar conxes de vieira que actuarien com teules fent que l’aigua relliscara i evitara més humitats que feien malbé les parets. Primer es cobrí la façana danyada però com al marqués li agradà com quedava, decidí que es recobrira tot l’exterior de la capella, fins i tot les creus. Llàstima que haja gent poc respectuosa que escriu sobre les conxes...

La capella està molt a prop del passeig marítim i  envoltada d’un jardí, on està l’estàtua del burret descobridor dels beneficis de l’aigua i també el panel informatiu sobre el químic Casares.

Les sals minerals de les aigües són bones per a la pell, per a tractar la psoriasis o la dermatitis, per al reuma o l’artrosi. A més del gran hotel que ofereix el servei de balneari, hi ha dos més de 4 estrelles: isla de la Toja i Hotel Talaso Louxo La Toja. Dels quals veiem l’exterior..

Quan el marqués de Riestra va morir en 1923, el negoci passà a altres mans, a les del banquer Pedro Barrie de la Maza que seria comte de Fenosa. Anys més tard va portar la fàbrica, primer a un poble de la Corunya i després a Culleredo. L’aigua amb propietats úniques continuà  arreplegant-la de l’illa.

Enfront de la capella està la botiga museu “La Toja manantiales”, on antigament estava la fàbrica de sabons. Uns panels informatius expliquen la història i evolució de la fàbrica. L’exposició és interessant però tenen poc exposat per a la venda, els queden poques existències i no reposen. Ja no és el que era.

Molt prop i al costat d’un dels hotels de luxe,  trobem l’emblemàtic Casino La Toja que igual que balnearis revolucionà l’illa. Actualment continua sent un dels edificis emblemàtics,  hi fan exposicions i actes culturals.

En 1975 la fàbrica inicia una nova etapa d’expansió. Arribà la transformació més dràstica  amb la creació de més productes i amb un canvi d’amos. La marca Toja  encarà el nou mil·lenni formant part de Schwarzkopf & Henkel que  continua extraient les sals minerals de l’illa per a incorporar-les als productes de la marca.

En l’actualitat alguns usuaris de les aigües termals opten per llogar o comprar casa. Però no estan censats, perquè actualment no arriben als 100 habitants (83 en 2022). L’illa de la Toja és un lloc molt visitat perquè té molts atractius i una bellesa innata, tal volta massa visitat, ja ho era fa vint anys quan vaig vindre per primera vegada. I dic que tal volta és massa visitat perquè el turisme, en ocasions, deriva en noves construccions que eliminen el verd i trenquen la fesomia original. Comparant el que veig amb el que recorde de fa vint anys, trobe molta edificació nova i menys vegetació i veritablement dona pesar. Les politiques urbanístiques haurien de ser més respectuoses amb l’essència del lloc...no es pot consentir que la rajola guanye  als pins en un lloc que es caracteritza per ser sinònim de benestar.  

La fàbrica de la Toja en Galícia està tancada des de l’any 2007. Culleredo tancà les portes i apagà les màquines. Una llàstima! Ja no és igual que al passat...  encara que a l’illa arriben camions i s’emporten les sals minerals a Europa, l’illa ha perdut molt sense la fàbrica. Ara, els nous amos, estan tan lluny...part de l’essència de l’illa era la fabricació dels sabons i altres productes a la mateixa illa.  

Acabem parant en les parades d’artesania i donant una volta pel  passeig marítim, amb les vistes a la ria de Arousa i l’illa Beiro. 

I memtre camine tranquil.lament, me n’adone d’una curiositat: a l‘ampla vorera del passeig marítim, es veu un efecte òptic d’ones de mar i cert que, un poc si que enganya la vist i mareja. Este detall em dona peu a explicar una lleugera sensació que estic sentint cada vegada que baixe del vaixell en este viatge. No m’havia passat mai en cap altre vaixell en el que he estat alguns dies de manera continuada. La sensació és, una vegada en terra, com si no haguera baixat de l’embarcació i continuara navegant. Ho note quan estic parada o estirada al llit. No sent mareig, ni el cap dona voltes com passa com a conseqüència de beure més del compte, és com un suau balanceig. Deu ser el síndrome del desembarcament, que segons he llegit en escrits d’experts, pot resultar una afecció important i greu si dura setmanes després de deixar de pujar al vaixell...Sortosament a mi se me passa en no res.

Així acabem les visites del PRIMER DIA DE CREUER: Ria Arousa-Illa Sávora- Ribeira- Ria  Arousa- Illa da Toxa.

QUADERN DE VIATGE, mini creuer RIES BAIXES, ESTIU 2023