Escenari favorit de Felix Rodríguez de la Fuente per a
rodar la sèrie El Hombre y la Tierra,
uns documentals que crearen als espanyols consciència mediambiental.
Estem molt prop de
Sigüenza, a 9 quilometres, a la província
de Guadalajara. Hem vist ciutats més grans i pobles menuts: Guadalajara I part, Guadalajara II part, Atienza, Valverde de los Arroyos, Tamajón, Cogolludo, Hita, Brihuega i Trijueque... hui veiem un paratge
natural que és una parada obligatòria.
El Barranc del rio
Dulce, compta amb la figura de protecció de Parc Natural, declarat el 2003 i
integrat a la xarxa d’espais protegits de la Junta de Comunitats de Castella-la
Manxa, a més d’estar també protegit a nivell europeu.
Se’l coneix perquè Felix Rodriguez de la Fuente hi va rodar més de 80 capítols de la famosa sèrie documental televisiva “El hombre y la Tierra”. Per a les generacions més joves que no sapiguen de qui parle, dic que Rodríguez de la Fuente va fer una gran tasca de divulgació i educació ambiental durant la dècada de 1970. Per a qui sap de qui parle, segur que no podrà oblidar les fantàstiques imatges de llops o aus que gravava en el seu habitat natural i les explicacions tan passionals i didàctiques sobre la vida dels animals.
Dins del Parc Natural
trobem menuts poblets com Pelegrina on anirem després, està seguint la
carretera un poc més avant.
Primer parem al mirador que porta el nom del naturalista. En 1980 el veïnat de Pelegrina fent-li homenatge decidiren alçar un senzill monument que a més de recordar la figura del personatge servira de balcó mirador al canó del rio Dulce en Pelegrina.
Hi va gravar algunes de les seqüències més divulgades i aplaudides com la captura d’una cria de cabra montesa per una àguila real, o les escenes del llop ibèric, que desmitificava la imatge negativa del temut animal.
El paratge natural compta amb 4 rutes de senderisme senyalitzades. Tenim prevista la ruta de la Hoz de Pelegrina però no la fem. Hem de conformar-nos amb el que veiem des del mirador. I no la fem per culpa de la incompetència del guía acompanyant, que ja el dia d’abans va decidir que com l’oratge marcava pluja, no la faríem. És cert, hui el dia ha eixit nuvolós i ventós, però ell no pot decidir què volem fer nosaltres. Als menys la decisió hauria de ser consensuada.
Estant al mirador comença a ploure un poc i fa molt de vent. L’excusa perfecta del guia per a acabar la jornada més prompte. El mirador és una fantàstica talaia des d’on admirar unes vistes espectaculars, s’observen els fenòmens geològics dels farallons calcaris i els processos càrstics que modelen el paisatge.
No arribem a veure la caseta de Felix, molt prop del riu. Empre el zoom de la càmera fotogràfica...allà lluny sembla que hi ha una cascada. Podria ser la cascada del Gollorío?
Ens sobrevolen aus grans i menudes. Hi viuen moltes comunitats de les que viuen en zones rocoses. També hi ha voltors lleonats, falcons o les gralles de bec roig. De tota esta fauna Felix contà molt als seus documentals.
El guia no pot dissimular les ganes d’acabar la jornada de treball però al capdavall ens neguem a tornar a l’hotel tan aviat. Hi ha una rebel·lió comandada per una murciana que dona la cara i diu el que tothom pensem. Ens dona igual que el guia s’enfade, tampoc ens importa que ploga o faça vent. El guia ha de callar, no té mes remei perquè ha de complir el programa que diu que s’ha de fer una ruta a peu. Al capdavall ens diu que si el que volem es caminar que ho fem.
La ruta prevista, Ruta de la Hoz de Pelegrina eix des del poble i voreja el riu. És un recorregut senzill i circular d’una hora i mitja de durada que mostra el cor del barranc. Som conscients que pel mal oratge no és aconsellable, però anar per asfalt al poble si que ho podem fer. L’autobús ens deixa en l’entrador que hi ha en la carretera. El pas només és per a vehicles locals. Allà lluny es veu el poble.
Cap allà anem…plou un poc…no importa. Arribem…veiem l’església de lluny…també el castell…El poble té el traçat medieval amb carrers estrets. Al segle XII formava part del bisbat de Sigüenza i comptava amb 50 habitants, al final del segle XIX arribaren a ser més de 600 veïns i en 1960, 361. Actualment en són 20 ànimes, segons els cens de 2023. Com a municipi independent va desaparèixer en 1963 en ser incorporat junt a altres al terme de Sigüenza.
Té dos barris: el barrio Sol, a la lloma sud mirant el barranc del riu i el barrio Frio, que mira a la vall. Passem per davant de l’església romànica del segle XII dedicada a la Santisima Trinidad. Està tancada. De l’exterior destaca l’espadanya triangular i l’àbsida semicircular. La portada té columnes i capitells davant. També està tancat el centre de interpretació mediambiental.
Seguim amunt. Anem cap al castell. M’agrada el poble. Hi ha autenticitat.
El castell sobre roca, a la part alta, dominant la vall del riu, fou construït als segle XII i XIII. Abans hi havia una torre de vigilància. Quan Pelegrina formava part del bisbat de Sigüenza, el castell fou construït com residència per a descans espiritual i coto de cacera per als bisbes. En la guerra de successió fou destruït, desprès fou reconstruït però de nou durant la guerra de la independència fou desmantellat per les tropes napoleòniques per a que nos servira de refugi als guerrillers. No arribem fins dalt de tot, l’accés no és fàcil.
Hem de tornar, el guia, enfadat, ens ha donat el temps just per anar, donar una volta pels carrers i tornar.
Reprenen el camí a peu per la carretera fins on ens estan esperant….
I mire amb deteniment el cartell amb les rutes i pare l’atenció en la prevista i no feta.
Abans d’anar-nos-en faig una útima mirada al poble i el que l'envolta…
QUADERN DE VIATGE, GUADALAJARA i PROVÍNCIA, tardor 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada