L’aigua cau en
picat des de la part més alta, el soroll demostra la vida de la natura, la seua
força imperiosa.
A la província d’Albacete trobem un
paratge singular i espectacular, amb més cabdal d’aigua o menys, tant se val. Parle
del naixement del riu Mundo que a finals de l’any 2005 va ser declarat Parc
Natural, títol que comporta algunes prohibicions com les de fer foc, dormir-hi
o acampar, així com també està prohibit el bany i l’escalada.
Hem vingut des de
Riopar agafant la carretera direcció a Siles i a uns 6 quilòmetres trobem el
desviament.
El lloc bé mereix una visita, un tranquil passeig, perquè no s’ha d’anar amb presses.
És un paratge privilegiat, tanta natura, tant aigua! Si es va en estiu millor
que siga de bon matí matí, no hi haurà molta gent i no farà tanta calor.
Les
cues per aparcar poden ser interminables i a més a més hi ha un tope de 100
cotxes, no caben més. Per la qual cosa és millor anar en primavera que ni hi ha gent ni el
calor apreta. És quan anem nosaltres i estem quasi a soles, crec que per
no haver no hi ha ni guarda per a vigilar el cotxe. Al poc arriba alguns altre cotxe més, però en el camí ni ens veiem.
És de molt fàcil accés, només que l’anada és tot de pujada. Està ben indicat i amb bona organització. Hi ha dos camins, un d’ells pensant per a les persones amb
mobilitat reduïda, que puja fins a dalt.
Això està molt bé.
La distància de la ruta sencera és curta, només uns 6 quilòmetres, es pot fer
sencera o no, pots fer el passeig que vulgues, pel camí que puges, baixes. El
recorregut complet dels tres miradors porta al voltant d’una hora i mitja, posem-ne
dues per anar més tranquil·lament.
De camí, hi ha rampes i escales que conviden a parar per mirar el que en ens envolta i sobre tot convida a escoltar el soroll de l’aigua que demostra la vida de la natura, la seua força imperiosa.
De camí, hi ha rampes i escales que conviden a parar per mirar el que en ens envolta i sobre tot convida a escoltar el soroll de l’aigua que demostra la vida de la natura, la seua força imperiosa.
Conforme es va pujant la vista de la cascada d’aigua està més a prop. Hi la
trobem entre muntanyes. El voltant és impressionant. L’aigua cau en picat des
de la part més alta.
S’hi pot pujar sense permís, només cal demanar acreditació si es vol entrar
a la cova. Però s'ha de tenir en compte que no és apta per
a persones inexpertes. Jo, com no estic federada en muntanyisme ni sóc espeleòloga, ho
deixe per a qui ho domine i entenga.
No hi ha zona
de picnic però molt a prop si que hi ha, a uns 3 quilòmetres. Així que el
passeig pot acabar amb un dinar o berenar.
QUADERN DE
VIATGE, PRIMAVERA, 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada