Pàgines

dimarts, 3 d’octubre del 2017

TAILÀNDIA: L’avió a Tailandia.


Quant que fa la ment! No era res i creiem que era molt. Allò va ser un dels mals tràngols que de tant en tant es viuen  i després et fan riure per ser fruit de la ignorància.




De vegades es viuen mals tràngols que malgrat ser moments viscuts penosament, passat el temps ja no es guarda mal sabor. De totes les experiències que em regala la vida, procure sempre recordar les coses bones i de les dolentes, que sempre hi ha, mire la part positiva. Es la meua filosofia de vida i de viatge, perquè vivint cada dia i deambulant arreu del món ens podem trobar de tot.


CIUTAT DE BANGKOK

CIUTAT DE BANGKOK
El camí cap a Tailàndia va ser molt llarg. I és que en aquella ocasió vaig sumar 16 hores de trajecte entre avions i escales tècniques de transbord. Primer de Madrid a Ginebra on vam estar tres quarts d’hora parats, després 5 hores més via Amman, la capital de Jordània, per després seguir 8 hores i mitja més fins a Bangkok, però fent una imprevista parada curta a Doha, en Qatar.

PALAUS A BANGKOK

PALAUS A BANGKOK

PALAUS A BANGKOK

PALAUS A BANGKOK

PALAUS A BANGKOK

L’avió estava ple d’europeus, sobre tot érem espanyols i italians, tots junts estavem armant un continu guirigall, sempre parlant, mai asseguts i a tothora cridant. Només hi havia un grup reduït d'arabs que educadament i silenciosos ocupaven els seus seients, no sé si espantats per tant de rebombori o si acabaren resignats a suportar-lo.

PATTAYA

ILLA KO SAMET

ILLA KO SAMET


Curiosament en aquella parada curta i imprevista a meitat camí varen baixar totes les persones àrabs que anaven amb les indumentàries tradicionals i pròpies del país, elles tapades només deixant veure els ulls. El que resultava més estrany era que miràvem a traves de les finestres i no s'hi veia res, només desert, arena i més arena. On estàvem?

NORD DE TAILÀNDIA: les muntanyes


L'avió es quedà plenament occidentalitzat. De moment llevat del fet de no tindre constància de la parada de l’avió i que estavem enmig de cap lloc, tot era normal. 

Vaig pensar que després de tantes hores de vol era necessari posar combustible. I així semblava ser. Alhora que baixaven passatgers, aprofitarien que era zona on el combustible és més barat. No veiem d'on l'agafarien però estaria a prop. 

NORD DE TAILÀNDIA, temples



Ara recorde amb un somriure en la boca aquella inesperada parada al país del petroli, país del desert i dels grata-cels de recent construcció. Perquè en no res el cap va començar a imaginar i malpensar. Fou parada inesperada perquè en cap moment fórem informats, ni la companyia aèria havia dit res ni el pilot o les hostages ho havien anunciat. Simplement va aterrar i el grup de gent va baixar. On anaven aquelles individus si no es veia res al voltant? On estàvem aterrats?

NORD DE TAILÀNDIA

NORD DE TAILÀNDIA


La sorpresa més gran va ser quan de sobte començà a eixir fum pels canals de ventilació. Què era allò? ara ho sé però aleshores no.

Passats els anys he vist eixir un poc de fum en menor intensitat, però en aquell moment ignorant d’estes necessitats tècniques perquè encara no ho havia vist mai, en cap vol anterior havia passat.  Tothom malpensà: hi havia una avaria i allò anava a explotar.

NORD de Tailàndia

Front a l’agitació general de la gent, les hostesses ens obligaren a seure i calmar els nervis, però especialment els italians no entenien el que passava i no volien calmar-se i ja se sap com són de cridaners estos europeus....

A més la incomprensible situació es tornà dantesca quan el personal de vol es posà a agranar el corredor, deixant així d’atendre els passatgers i fent com si ni escoltaren el guirigall  per incomprensió i desesperació.

VIDA RURAL

VIDA RURAL

 
Tot passà durant un quart d’hora.  A alguns se'ns posà la cara blanca de por i incomprensió.

PASSEIG AMB ELEFANT

 
Al capdavall resultà ser una parada tècnica de les que no s’avisen i el fum era el climatitzador. Sortosament no va ser res, malgrat semblar ser molt. Passaren quinze minuts, les hostesses acabaren d'agranar, el fum deixà d'eixir i deixà d'inundar l'ambient, tothom ens asseguerem de nou als seients, els italians pararem el guirigall i l'avió de nou s'enlairà cap a la destinació final que era la capital de Tailàndia.


REFLEXIONS POSTERIORS sobre  TAILÀNDIA estiu de 2001



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada