Pàgines

dissabte, 12 de maig del 2018

CROÀCIA: un passeig per ZAGREB-I PART

En l’anomenada “xicoteta Viena” hi ha aires d’occident i d’orient, places importants i racons que semblen de poble.

Estem a la ciutat més gran de Croàcia, la capital, la que diuen manté l’esperit del passat malgrat estar deixant la porta oberta per a que passe la vida d’occident que fins fa poc de temps censurada. En una primera mirada ho corrobore i m’agrada. És menuda, hi ha molt poc de turisme, l’allau de gent que hem vist els dies anteriors ja no el tenim perquè el turisme que ve a Croàcia prefereix la costa, que està a 170 quilòmetres. I s’agraeix la tranquil·litat en  una ciutat que malgrat ser capital té racons que semblen ser de poble.



La part baixa de la ciutat,  la zona de la  U, anomenada “de la herradura verde”, la veig de passada, és on estan els gran jardins i monuments, és on s’han instal·lat molts museus. De totes les places enjardinades ressalta la de Tito, on està el teatre Nacional.



Em crida l’atenció un hotel, té cinc estrelles, és l’hotel Esplanade inaugurat l’any 1925, però amb una remodelació enllestida l’any 2004 en la que s’ha adaptat la modernitat a l’arc deco existent.  Era l’hotel on s’allotjaven els passatgers del llegendari tren Orient Express en el seu trajecte de Paris a Istanbul. L’estació de trens està al costat. Sense dubte és un hotel amb història i “glamour” que segur és on van a parar les personalitats i famosos que visiten la ciutat. L’edifici, per fora és elegant, per dins, no ho sé. Tal volta el veja altra vegada.

La ciutat es va formar sobre dues ciutats bessones Gradec i Kaptol. És la ciutat alta. Hi ha barris diferenciats, els turistes ens movem especialment per Kaptol, que en l’antiguitat va ser el centre del poder religiós.

Comencem el passeig amb una imatge que impacta. És veu una vella i bella ciutat i de sobte un edifici ultra modern enmig d’altres no tan moderns contrasta. És l’edifici de cristall anomenat “ la Casa d’Europa”, on es fan exposicions sobre els països integrants de Unió europea.



I és que estem a la plaça d’Europa, dedicada a l’ingrés en la Unió Europea. Un monument deixa constància de la data concreta: 1 de juliol del 2003.



Abans de pujar carrer amunt parem l’atenció en una maqueta de Zagreb que ens dóna idea de la situació de cada barri i monument.



En el barri de  Kaptol és on estan la majoria dels monuments importants, com la catedral i la residència episcopal, moltes cases del barri estaven ocupades per canonges.




De lluny observem la catedral de San Esteban i les seues torres, que es veuen des de qualsevol punt que et situes. Com és zona turística les botigues de regals no falten. Els cors són el més venuts.  Antigament era símbol d’amor i era un bescuit fet amb mel i gingebre pintat de color roig. Actualment és veu el cor en  bescuits, clauers, imants, davantals, coixins... el cor està de totes les maneres possibles representat. Enmig del cor sovint es posa un espill. Diu la llegenda que l’enamorat en donar-li’l a l’enamorada li deia que li estava regalant el seu cor i que mirara qui estava dins. Aleshores l’enamorada mirava l’espill i veia la seua cara. És una tradició que agrada als croates sobre tot del nord del país i que continuen preservant-la. Actualment es regala a més a més dl dia de Sant Valentí, en qualsevol moment i data i a qualsevol persona, familiars o amics en senyal d’estima general.


També he vist en botigues reproduccions de l’alfabet glagolític, és el més antic dels alfabets eslaus creat allà pel segle IX per traduir la bíblia.




Després de parar l’atenció en els cors rojos que veiem per tot arreu anem a la catedral de San Esteban construïda sobre una romànica destruïda pels tàrtars en 1242, que alhora havia estat construïda sobre altra menuda església. També està dedicada a san Esteve i san Ladislao d’Hongria. Destaquen les dues torres neogòtiques i en el passat estava envoltada per muralles.




Front a l’arribada de les invasions turques al segle XV, la catedral de Zagreb es va quedar com l’última catedral d’occident per la qual cosa calia protegir-a al màxim. Es la raó per la qual es construïren les muralles i torres defensives al voltant de l’edifici religiós. Quan es va destruir la part que tancava l’entrada al temple va desaparèixer la part més bonica de la muralla.



Davant de la catedral hi ha una columna part de la font de la Verge Maria i els Àngels de 1873.



I seguim el camí per la ciutat... però en altre moment us el mostre, hi ha  tant que explicar! I és que Zagreb m'agrada.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada