Del monestir D'Humor interessa tot... però l’exterior bocabada
Seguim de ruta per Romania.
Esteban el Grande i Petru Rares foren els que propiciaren estos monestirs. Després d’haver visitat Agapia i Voronet anem al monestir d’ Humor. Però abans dinem en un lloc molt bucòlic al costat d’una granja i un riu.
Esteban el Grande i Petru Rares foren els que propiciaren estos monestirs. Després d’haver visitat Agapia i Voronet anem al monestir d’ Humor. Però abans dinem en un lloc molt bucòlic al costat d’una granja i un riu.
Una vegada
descansats anem a visitar el monestir d’Humor,
ja des de fora es veu un poc d’este monument Patromini de la Humanitat.
El Monastirea
Humorolui té dues parts, el complex monàstic antic de 1530, del qual queda poc
perquè al llarg dels segles i les guerres l’han destruït, i el nou que es va
construir l’any 1992 quan es va refundar la comunitat monàstica.
Des de
l’entrada i entre les tendes el podem veure, un poc més allunyat.
I és que, com en Voronet, les paradetes de
venedors no falten, encara que cal especificar que aci no hi ha tantes.
El monestir
vell és el que des del punt de vista artístic, històric i pictòric ens interessa.
 |
Va ser
construït al segle XV i anys després va ser abandonat fins els segle XVI. Petru
Rares va manar la reconstrucció de l’església, sembla menuda perquè no té
torre. I no té torre perquè no va ser construïda per un governat sinó per un
noble.
La teulada
és la típica de molta pendent amb teules de fusta de pi amb un gran aleró.
Com es
altres monestirs, Humor és un llibre obert per a evangelitzar a la gent que no
sabia llegir. Així mirant imatges aprenien els ensenyaments bíblics.
És el mur de
la part sud el que conserva millor les pintures. Dominen el blau, el negre, el
roig i el verd, una meravella.
Donem una
volta pel recinte, les monges vigilen.
L’any 1641, s’hi
va afegir una muralla defensiva perquè era època de revoltes, de la muralla
s’hi conserva la torre de planta quadrada i diversos pisos i el campanar. S’hi
pot pujar i des de la part alta hi ha una bona panoràmica de tot el conjunt monàstic
i els voltants. Esta torre crida l’atenció.
La bellesa del monestir és
incomparable i immutable en el temps. Els
vius colors són locals, eren els mateixos de la realitat que el envoltava. Tal
volta no estan tan ben conservats com en Voronet, en algunes parts, però s’hi
veu el relat plasmat i l’autenticitat. Tambè hi ha imatges similars en un
monestir i altre pero cert que no em cansa
mirar detalls perquè cada monestir té les
seues particularitats.
ELS QUATRE MONESTIRS PINTATS:
QUADERN DE VIATGE,
ROMANIA, estiu 2028
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada