Quina meravella!. Estos monestirs son com llibres oberts!
Estem en zona de monestirs, ja hem vist Agapia,
Voronet, humor... però per a descansar de tant d’art pictòric i monàstic parem
al poble de Marginea, molt a prop d’Humor, on hi ha un taller de ceràmica negra
típica de la regió. Està bé veure el procés de treball tan minuciós. Som
conscients que serà parada obligatòria de la majoria de guies locals, que només
per fer parada s’emporten comissió, en el cas de nicoleta en forma de collar, sembla
que fa col·lecció perquè en té molts semblants. No ho critique, més bé al contrari, els sous a
Romania són molt baixos i les comissions i propines fan molt de paper a qui ho
rep. I és que nosaltres viatgem en una agència romanesa, que és la que ha
marcat les directrius del viatge, encara
que partim amb una espanyola. No és la primera vegada que em passa, des d’Espanya
agafem un programa a seguir i el país receptor és qui el du endavant i l’adapta.
Al llarg del
trajecte estic parant molt l’atenció al paisatge rural que va canviant segons
zona.
I
arribem al monestir de Sucevita que és
el més gran de tots entre els que tenen pintures exteriors a Bucovina. I el més
recent perquè data de 1581. Va ser construït pel bisbe de Radauti Jorge Movila,
el princep governat, germà del bisbe, va
afegir dos porxos externs oberts un cara al sud i altre cara al nord.
I no sembla
un convent, sembla una fortalesa per les torres, pels contraforts...
També va construir
cases i torres de defensa. Este caràcter defensiu va protegir els murals.
Actualment són els millors conservats, els de l’interior i els de l’exterior.
Predomina el
color or a imitació de l’art de la miniatura, i també hi ha roig i blau púrpura
amb fons verd maragda.
I les
representacions són similar als altres monestirs donat que tots tenien la
mateixa finalitzar evangelitzadora a la gent que no sabia llegir: el judici
final, l’arbre genealogic de Jesús... I són, com en la resta de monestir de
pintures exteriors, narracions que
barregen la vida religiosa amb la mundana, la quotidiana del segle XVI, així
s’hi mostren cares de sobirans en les representacions bíbliques. El judici
final es va quedar per enllestir per un accident mortal de l’autor en caure de
l’andami. Hi estan el turcs o el jueus tambè considerats pagans, condemnants
en el judici final.
Tots els monestir estan
custodiats per les monges que han perseverat amb fervor viu la línia ortodoxa
del cristianisme en esta part fronterera que s’ha resistit al pas dels segles.
I les monges que sabe teologia,
sovint fan de guies, tenen coneixements de sobra del lloc on viuen.
I també vigilen per a que
tothom porte les cames cobertes posant-los un faldó llarg fins els peus i també
persegueixen al que fa fotografies sense haver pagat el tiquet corresponent de
10 leis.
Aixi i tot malgrat saber que
les monges estan a l’aguait, tothom fa fotos sense pagar fora i dins de l’església,
sempre sense emprar flash que pot deteriorar.
Uns tendals tapen la part que
estan netejant, es necessari per a manteniment anar mirant les parts que es
deterioren per les inclemències del temps i el pas dels anys.
Donem una volta pel recinte, el lloc per a les
pregaries no falta, sempre separant la part dedicada als vius de la dels morts
com hem vist fins a ara.
Conta una
llegenda que una dona va treballar durant dos anys portant pedres amb el seu carro arrossegat per bous per a la construcció
del monestir i va aconseguir que esculpiren el seu rostre en una de les pedres
negres del pati de l’església. A saber quina és! No deixa de ser una bonica
història siga o no siga certa.
M’agradaria
tindre més temps per observar més detalls, per assimilar les explicacions que
la guia Nicoleta ens està fent de cada mur exterior i paret interior de cada església.
Ést tant! M’agradaria poder quedar-me hores i hores davant de les imatges i
crear jo les pròpies històries a partir de les imatges que s’imaginaren en
temps passats. Seria una manera de re inventar la història, encara que tal
volta seria una heretgia bíblica afigurar-se històries sobre els personatges
plasmats en llibre sagrat. Cert que ho he pensat en diversos moments mentre observava
eixos llibres oberts, estaria bé escriure la meua versió dels fets i així els personatge bíblics adoptarien altra
personalitat.
QUADERN DE
VIATGE, ROMANIA, estiu 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada