Pàgines

dimecres, 15 de maig del 2019

ROMANIA: MONESTIR PINTAT de SUCEVITA


Quina meravella!. Estos monestirs son com  llibres oberts!



 Estem en zona de monestirs, ja hem vist Agapia, Voronet, humor... però per a descansar de tant d’art pictòric i monàstic parem al poble de Marginea, molt a prop d’Humor, on hi ha un taller de ceràmica negra típica de la regió. Està bé veure el procés de treball tan minuciós. Som conscients que serà parada obligatòria de la majoria de guies locals, que només per fer parada s’emporten comissió, en el cas de nicoleta en forma de collar, sembla que fa col·lecció perquè en té molts semblants.  No ho critique, més bé al contrari, els sous a Romania són molt baixos i les comissions i propines fan molt de paper a qui ho rep. I és que nosaltres viatgem en una agència romanesa, que és la que ha marcat les  directrius del viatge, encara que partim amb una espanyola. No és la primera vegada que em passa, des d’Espanya agafem un programa a seguir i el país receptor és qui el du endavant i l’adapta.




Al llarg del trajecte estic parant molt l’atenció al paisatge rural que va canviant segons zona.



I arribem  al monestir de Sucevita que és el més gran de tots entre els que tenen pintures exteriors a Bucovina. I el més recent perquè data de 1581. Va ser construït pel bisbe de Radauti Jorge Movila,  el princep governat, germà del bisbe, va afegir dos porxos externs oberts un cara al sud i altre cara al nord.



I no sembla un convent, sembla una fortalesa per les torres, pels contraforts...



També va construir cases i torres de defensa. Este caràcter defensiu va protegir els murals. Actualment són els millors conservats, els de l’interior i els de l’exterior.



Predomina el color or a imitació de l’art de la miniatura, i també hi ha roig i blau púrpura amb fons verd maragda.




I les representacions són similar als altres monestirs donat que tots tenien la mateixa finalitzar evangelitzadora a la gent que no sabia llegir: el judici final, l’arbre genealogic de Jesús... I són, com en la resta de monestir de pintures exteriors,  narracions que barregen la vida religiosa amb la mundana, la quotidiana del segle XVI, així s’hi mostren cares de sobirans en les representacions bíbliques. El judici final es va quedar per enllestir per un accident mortal de l’autor en caure de l’andami.  Hi estan el turcs o el jueus tambè considerats pagans, condemnants en el judici final.



Tots els monestir estan custodiats per les monges que han perseverat amb fervor viu la línia ortodoxa del cristianisme en esta part fronterera  que s’ha resistit al pas dels segles.

I les monges que sabe teologia, sovint fan de guies, tenen coneixements de sobra del  lloc on viuen.



I també vigilen per a que tothom porte les cames cobertes posant-los un faldó llarg fins els peus i també persegueixen al que fa fotografies sense haver pagat el tiquet corresponent de 10 leis.



Aixi i tot malgrat saber que les monges estan a l’aguait, tothom fa fotos sense pagar fora i dins de l’església, sempre sense emprar flash que  pot deteriorar.



Uns tendals tapen la part que estan netejant, es necessari per a manteniment anar mirant les parts que es deterioren per les inclemències del temps i el pas dels anys.



 Donem una volta pel recinte, el lloc per a les pregaries no falta, sempre separant la part dedicada als vius de la dels morts com hem vist fins a ara.



Conta una llegenda que una dona va treballar durant dos anys portant pedres amb el  seu carro arrossegat per bous per a la construcció del monestir i va aconseguir que esculpiren el seu rostre en una de les pedres negres del pati de l’església. A saber quina és! No deixa de ser una bonica història siga o no siga certa.



M’agradaria tindre més temps per observar més detalls, per assimilar les explicacions que la guia Nicoleta ens està fent de cada mur exterior i paret interior de cada església. Ést tant! M’agradaria poder quedar-me hores i hores davant de les imatges i crear jo les pròpies històries a partir de les imatges que s’imaginaren en temps passats. Seria una manera de re inventar la història, encara que tal volta seria una heretgia bíblica afigurar-se històries sobre els personatges plasmats en llibre sagrat. Cert que ho he pensat en diversos moments mentre observava eixos llibres oberts, estaria bé escriure la meua versió dels fets i  així els personatge bíblics adoptarien altra personalitat.


QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada