A Frankfurt, amb cognom del Meno per a que
no haja confusió amb altra ciutat, trobem una combinació harmònica d’antic i
modern. M’agrada.
Hui el dia comença molt matí, agafe
un avió cap a Alemanya, cap a Frankfurt concretament. El vol no es fa massa
llarg perquè tanque els ulls i dorm un poc. Per sort estava desperta quan
quedava poc per aterrar i he pogut veure l’skyline de la ciutat des del cel: una
panoràmica espectacular dels gratacels.
Consulte el llibre-guia per saber quins edificis són i llig que entre els més alts de Frankfurt està l’Europaturm de 331m, el més alt després
de la torre de TV, el Commerzbanc Tower de 259m, el Messeturm de 257m i que s’identifica
fàcilment per la seua forma de llapis, Westendstrase de 208m, la Main Tower
de 200m famosa pel mirador on s’hi pot pujar, la Tower 185 de 200m, el Trianon
de 186m... i molts altres més que passen dels 100 metres. Són els que estic veient, alguns dels grata-cels més alts del món.
Aterrem. És el segon aeroport
internacional més gran d’Europa i la
major font de feina de la regió. Està a 12 quilòmetres de la ciutat. Cap allà vaig.
Pare a la zona de Bockenheim, Westend i Messe, que són
els voltants de l’hotel on m’hi quede. Hi ha uns quants hotels més en la zona perquè a
prop hi ha recintes de fira que acullen molts viatgers que van a la ciutat
per treball.
Només arribar a l’hotel conec
uns espanyols, David i Goretti, que ja coneixen la ciutat i van a donar una
volta per acomiadar-se de Frankfurt i d’Alemanya. El seu viatge acaba a la vesprada.
Però per a mi és el primer dia i com fins a la nit no coneixeré al grup amb el qual viatjaré
durant 10 dies, decideisc anar-me’n amb ells. Tot un encert.
Anem a peu de l’hotel al
centre històric, David domina el google maps i a més
a més recorda el que ha vist el dia d’abans quan va fer la visita a la ciutat, així que anem directes on volem. Fa les funcions de “guia acompanyant”
perfectament.
Que bé! encara que sé que part del recorregut que estic fent en companyia d’esta parella de Canàries
el faré al dia següent amb el grup amb qui compartiré viatge per Alemanya i el guia Alejandro dirigint-nos. Així que al final seran dues mirades en companyia de gent diferent i pel que sembla, l'oratge canviant en tot moment.
No molt lluny de l’hotel trobem
molts dels recintes on tenen lloc els Congressos i les nombroses fires de renom. La fira del llibre és molt important.
L’emblemàtica torre Messeturm
de 256m d’altura destaca, és centre d’exposicions, també anomenada “el
llapis roig” perquè ho sembla. L'edifici es veu des de qualsevol punt, des de l’habitació de
l’hotel on em quede també.
El primer dia necessitem una
farmàcia i la trobem dins de l’estació de trens Hauptbahnhof. I mentre comprem, fem una
ullada a una de les estacions més importants d’Alemanya.
Al voltant de l’estació està en
el que s’anomena barri roig, està ple de clubs i de llocs de diversió. Hi ha
molts drogoaddictes que acudeixen al barri en busca de la dosi, i se sap. Este barri és una manera de controlar-los tenint-los tots en un lloc concret. Sanitaris
encarregats els proporcionen ajuda, els registren i els faciliten higiene, també els donen xeringuilles noves i els ofereixen tractaments contra l'addicció per als que volen rebre'n. El
barri vol perdre la mala reputació i va canviant a poc a poc. Ultimament està obrint restaurants
i bars nous que són de moda i on va tot tipus de gent.
Seguint el passeig ho mire tot amb ulls curiosos, em criden l’atenció algunes escultures
per la grandària...
...o també per la singularitat, com
Hamering Man que fa honor als treballadors del món i el treball conjunt per fer
d’este món un lloc millor. Hammering Man
és una de la sèrie d’escultures
col·locades arreu del món, que són cinètiques i fetes amb acer pintat de
negre. Representa un home amb braç motoritzat donat colps de martell. El braç mecànic funciona amb una motor intern que està cronometrat per a que funcione
en horari de treball, és a dir, està parat abans de l’eixida del sol i a boqueta nit, ben entrada la vesprada.
El Hammering Man de Frankfurt té 21m d’altura i és de la dècada de 1990.
L’escultura de la corbata
resulta curiosa, està situada front a l’entrada del Banc Central alemany. Està feta
en honor als executius de les finances que treballen en este districte i que són tan importants per a la ciutat.
I és que estem al barri
financer i estem passant pels famosos
grata-cels que havia vist des de les
altures abans d'aterrar l'avió. Són gratacels de cristall, acer i formigó. Hi ha qui diu que esta zona sembla Manhatan, per la qual cosa, fent un joc fonètic a Frankfurt se l’anomena també la “Mainhattan alemanya”. No cal dir que és
una comparació exagerada, perquè a Nova York hi ha molts més grata-cels, però si que és
cert que caminant entre estos edificis tan alts de Frankfurt, la sensació de ser
com una formigueta és la mateixa que la que se sent en la ciutat americana.
Hem deixat enrere la Main Tower
de 200m. La
Main tower és una de les torres més importants (el 4t grata-cels més alt de
Frankfurt) perquè té punt d’observació entre
les plantes 55 i 56, on admirar la
panoràmica de la ciutat. Aparentment sembla que són dues torres, una quadrada i
altra circular, però en són una perquè estan unides. Volíem pujar-hi, però el
preu és elevat i a més a més hi ha una llarga cua i cal esperar molt. Altra
vegada serà.
Anem a buscar l’escultura de
l’Euro que està davant de l’Eurotorre. De prop es veu molt gran. Té 14m d’altura.
Al costat de l’escultura a
l’Euro està l’edifici nou de l’Opera.
I just enfront, està el Teatre antic de l’Opera,
Alte Oper, edifici neoclàssic construït entre 1873 i 1880, destruït a la guerra
i reconstruït entre 1976 i 1981 basant-se en els plànols originals. L’antiga
Opera és un dels edificis més culturals de Fankfurt i destaca entre tant d’edifici modern i el Banc
Central europeu.
La ciutat té aires moderns
perquè durant la segona guerra mundial, l’any 1944 un 80% del centre medieval va ser destruït. Destrucció i morts, mataren més de mil civils. Maleïdes guerres que no miren on ni a qui!. Aleshores s’optà
per construir de nou i no reconstruir. Així i tot a
Frankfurt, si que hi ha una part del centre històric reconstruïda en l’estil
original. Per tant, a Frankfurt trobem una combinació harmònica d’antic i modern. En realitat no es pot separar ciutat
moderna de ciutat antiga perquè en molts casos els edificis conviuen i estan
uns junt a altres.
Hem entrat al casc antic, a la
plaça de san Pablo, per un arc que són
dependències de l’ajuntament. La plaçà és acollidora i dóna a zona comercial. Amb més temps estaria molt bé un passeig per explorar on van a
parar tots estos carrers tan bulliciosos i plens d'activitat. Hi ha moltes tendes, restaurants i ambient.
I una vegada a la plaça, hi trobem un dels monuments més
importants de Frankfurt, l’església protestant de San Pablo, inaugurada l’any
1989. L’any 1848 es va convertir en seu del Parlament, on va tindre lloc la
primera reunió per redactar les bases de la Constitució moderna d’Alemanya.
Destruïda en guerra, degut a la seua importància per ser símbol nacional de
llibertat i democràcia en Alemanya, va ser el primer monument reconstruït.
Li donem la volta a l’església
i trobem una escultura que recorda a les víctimes de l’holocaust. El nom
d’Auschwitz està hi escrit, és el primer del llistat.
I arribem a la plaça Römerberg,
el centre històric on estan els edificis
més emblemàtics, és el lloc on tothom va. I cert que és una plaça plena
d’encant, realment fotogènica per l’arquitectura i pels colors, que siga en dia nuvolós o solejat
ressalten. En els dos dies que jo hi vaig hi ha moments amb sol brillant i
altres amb núvols que cobreixen el cel. I sempre és una palça bonica. Atrau mirar i no perdre detall.
El primer dia estan fent una sessió
de fotos a un jugador de basquet que crea expectació.
La plaça Römeberg és del segle XII
i té importància històrica i arquitectònica. Hi ha molts edificis que
l’envolten, està el Römer o l’antic ajuntament edificat l’any 1405, on foren
coronats alguns dels reis i emperadors més importants d’Alemanya. Destaca el
frontal, que en realitat són tres façanes, en forma de punta perquè al segle XV
per fer l’ajuntament el govern comprà varies cases.
Front al Römer està el palau de
justícia amb la font de la Justícia que presideix la plaça on hi ha una estàtua
preciosa de la Senyora de la Justícia. La font va ser construïda en arenisca
roja l’any 1611 i és la font més antiga de Frankfurt. Durant la coronació de
l’emperador Mathias I de Hansburg l’any 1612, de la font eixia vi en lloc
d’aigua. Imagineu-se l'alegria dels veins!. Cal donar-li la volta i observar-la des de totes les perspectives. És bonica.
Pare l’atenció en les vistoses cases que hi ha just enfront de l’Ajuntament amb
entramats de fusta, se les anomenen “ostzeile” i foren reconstruïdes segons planols antics a l’any 1986.
I parem a mirar l’església de San Nicolas amb només una
torre en forma de agulla. Està feta amb pedra gres roja i la construcció fou iniciada
al segle XII. Era l’antiga esglesia del palau. Després de la Reforma es va
prohibir el culte catòlic i esta església s’utilitzà com a magatzem durant les
fires i també com arxiu. Sempre hi havia un empleat amb una trompeta en la part
superior de la torre que avisava en cas d’incendi o quan arribaven vaixells. Des de 1721 és església
luterana. És de les poques construccions
de la zona que sobrevisqueren però li van haver de fer molta restauració.
Se
sap que esta església abans era catòlica
perquè damunt de l’agulla hi ha un gall. A partir d'este moment que m'han contat esta curiositat, miraré les torres de totes les esglésies
d’Alemanya per comprovar si el gall
està o no està.
Recorde la plaça d’un primer
viatge llamp a esta ciutat, encara que han passat molts anys... i és que els
edificis són cridaners per la varietat d’estils i colors i... són dificils d'oblidar.
Mirant per un carrer lateral
veiem la Catedral de San Bartolomé, construïda en pedra gres roja al segle
XIII. La catedral va ser lloc de coronació dels emperadors durant més de 400
anys. En realitat és col·legiata, destaca la impressionant torre de 96 metres,
que va ser fins a la dècada de 1950 l’edifici més alt de la ciutat. La torre de
la catedral no va ser enderrocada durant la guerra, servia de referència per
als bombardejos perquè assenyalava el centre de la ciutat.
Dóna ganes de quedar-se més
temps, encara que la plaça és menuda i en no res està vista, però és el
sentiment d’estar trepitjant un escenari ple d’història de la ciutat, és no
voler acomiadar-se’n de la plaça més important i acollidora. Però
hem de seguir... Frankfurt té altres racons bonics.
Una vegada vista la plaça ens
dirigim cap al riu Meno.
Arribem a Eiserner Steg, pont construït
l’any 1869 pels propis ciudatans de la ciutat per connectar el casc antic amb el
barri de l’altre costat. Abans de pujar al pont, veig uns senyals que mostren fins on
ha arribat l’aigua del riu en diversos anys. I em pose les mans al cap pensant en les grans riuades patides en la ciutat! El pont és d’estil neogòtic i se li han fet modificacions, l’última l’any 1993.
Des del pont hi ha unes fabuloses
vistes de l’skyline. Hi es veu el banc europeu
que es va construir en plena crisi económica i va comportar polèmica. L'edifici el vam pagar
entre tots els europeus.
Amb David i Goretti el primer dia a Frankfurt he fet una
ruta prou completa que acaba a un parc on està l’estàtua de Gutternberg.
Hi dinem en una de les paradetes de menjar que l’envolten. Jo taste la
sidra típica, que sincerament no té res d’especial si la comparem amb l’asturiana
espanyola.
Guttenberg nascut a Magúncia, va inventar la impremta moderna a
meitats del segle XIV. El monument que està a la plaça es va inaugurar amb motiu del 400 aniversari
de l’invent. L’estructura és de gres roig i esta formada per Gutterberg i els
seus impressors i mecenes.
El segon dia d'estada a Frankfurt, ja amb els nous companys de viatge, tornem a passar per esta plaça... i recorde la
sidra i l’ensalada de salmó, fumat al moment, que costava un ull de la cara.
I també, el segon dia anem de nou pel districte financer, a la plaça principal del casc antic i al pont. A
més a més de camí veiem alguns edificis
i llocs per on no vaig passar el dia d’abans, com és l’altra part del riu, on
estan molts museus i cases burgeses del segle XIX. Des d’esta
part del riu també hi ha boniques vistes.
També hem passat fugaçment per molts
carrers, avingudes i places amb construccions emblemàtiques com l’edifici Hauptwache
d’estil barroc, que abans era una presó i ara és una cafeteria.
Així com hem vist fugaçment l’edifici
de la bolsa, que quasi em passa
desapercebut i és que els bous característics que hi ha davant, els veig de lluny. L’edifici va
ser construït l’any 1843 en estil neoclàssic. Frankfurt és la seu d’una de les
majors bosses financeres del món.
I amb tot, m’acomiade d’una de les ciutats econòmiques més importants d’Europa i del país, una ciutat que ocupa el lloc cinquè de població d’Alemanya, tenint en compte que només 4 superen el milió d’habitants: Berlín, Munich, Hamburg i Colònia. Cap allà vaig ara...Les 4 les visitaré en els propers dies.
Bé puc dir que la ciutat de Frankfurt l’he vista per partida doble seguint dos guies diferents: un dia amb David, el “guia improvisat”, he fet una primera mirada de la ciutat i altre dia amb Alejandro, el "guia especialitzat", amb qui he tornat a veure Frankfurt escoltant la història que l’envolta.
I Alejandro ho ha explicat molt bé. Des del primer moment he sabut que seria un bon guia i que li agafaria confiança per preguntar-li els dubtes mentre durara el viatge i també després, quan estiguera posant en ordre les notes. De fet aixi ha sigut, i ja en casa mentre reescric per al blog, continua contestant el que no sé sobre el viatge. Gràcies.
QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA
estiu 2019
