GOOD BYE LENIN
Golffang Becker
M’encisa esta pel·lícula, l’he
vist un grapat de vegades i mai em canse de veure-la. Cert que la tornaria a
veure altres altres vegades més malgrat saber-la quasi de memòria. Good Bye,
Lenin!, és l’originalitat feta pel·lícula. Mostra com era l’Alemanya dividida,
la diferència marcada pel mur de Berlin, el mur de la vergonya.
M’agrada l’actor, Daniel
Brühl perquè negar-ho. Segueisc la seua trajectòria artística des de que
era jovenet. De vegades el veia en pel·lícules internacionals i altres en
espanyoles. És el que té ser fill de dos nacions. I no hem de negar que és un
gran actor, ha anat fent-se gran en professionalitat de la mateixa manera que
ha anat complint anys. I això que de xicotet ja era un dels millors.
Però deixant a banda les
meues preferències pel protagonista, cal dir que és una de les pel·lícules més
tendres, sensibles i alhora innocents que mai he vist, la innocència ve per
creure que pot enganyar a la mare, i a la sensibilitat per les històries d’amor
que s’entreveuen. La història d’Alex amb la infermera que es veu vindre des del
primer moment i la més bonica i tendra de totes, la que professa Alex
a la mare. Si no és per estima no s’arriba a fer el que eixe fill fa. I
tot acompanyat d’un fons musical preciós.
Berlin oriental es
l’escenari principal, l’acció transcorre des d’octubre de 1989 fins poc després
de la reunificació alemanya.
Alex, el protagonista, viu
amb la germana i el seu fillet, i la mare dels dos en l’Alemanya oriental. El
pare va fugir a occident molts anys abans. En anar-se’n el pare, la mare va
patir depressió i quan va eixir es convertí en una fervent patriota
partidària del partit socialista unificat d’Alemanya, el partit. Un dia veu que
el fill ha estat arrestat per participar en una manifestació en contra del
govern, pateix un atac al cor i entra en coma. Al poc de temps el mur de Berlin
cau i el capitalisme envaeix els carrers del país. Mentrestant la mare continua
en coma i no s’ha assabentat dels canvis que ha patit el seu Berlin idealitzat.
I l’acció comença quan es
desperta i el fill, junt a un amic se les enginyen per a fer-li creure que res
ha canviat. Són un seguit d’aventures i històries amb humor agre que van
passant perquè la mare no pot saber que occident ha entrat en la part de la
ciutat oriental. No pot saber-ho per perill a patir altre atac al cor. Seria
molt dur descobrir el canvi tan radical, perquè ella era una idealista que
creia en aquell passat.
I tot comença amb la
decisió del fill de retornar la decoració de l’habitació on està la mare al
llit i fer-li creure que la vida continua en el mateix punt on ella se la va
deixar. Ni vestimentes, ni menjars, ni exterior, no pot haver cap indici de
canvi, tot ha de retornar a com era abans. És complicat però eixe fill que tant
estima a la mare no pot consentir que descobreisca la realitat que li podria
comportar la mort. És un engany en tota regla, cada vegada exigeix més
complicació i sofisticació, perquè la mare va trobant-se millor i reclama més
informació. És l’engany portat a extrems amb mestria i per una bona causa
perquè són mentides per pietat, per no arribar a altre mal pitjor que
comportaria la mort. El fill fa de tot per sa mare. Fins i tot troba al pare i
és quan se sap una veritat amagada, és la trama paral·lela en la que
sabem que la mare també ha mentit als fill inventat una mentida pietosa.
Val la pena veure la
pel·lícula que en este seguit de trames i mentides hi ha tant d’humor. No conte
més, no explique fins quin extrem arriba l’engany. Vull que mireu la pel·lícula
i que us agrade tant com m’agrada a mi.
És una pel·lícula realment bonica i emociona,
personalment diria que arriba a ser magistral, de les que mai s’obliden i
sempre tens a la memòria perquè és un homenatge a les mares i un cant a la vida
i dins de la seua simplicitat tota una meravella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada