Estem a la ciutat
més gran de Croàcia, la capital, la que diuen manté l’esperit del passat malgrat
estar deixant la porta oberta per a que passe la vida d’occident que fins fa
poc de temps censurada. En una primera mirada ho corrobore i m’agrada. És
menuda, hi ha molt poc de turisme, l’allau de gent que hem vist els dies anteriors
ja no el tenim perquè el turisme que ve a Croàcia prefereix la costa, que està
a 170 quilòmetres. I s’agraeix la tranquil·litat en una ciutat que malgrat ser capital té racons
que semblen ser de poble.
La part baixa
de la ciutat, la zona de la U, anomenada “de la herradura verde”, la veig
de passada, és on estan els gran jardins i monuments, és on s’han instal·lat
molts museus. De totes les places enjardinades ressalta la de Tito, on està el
teatre Nacional.
Em crida
l’atenció un hotel, té cinc estrelles, és l’hotel Esplanade inaugurat l’any
1925, però amb una remodelació enllestida l’any 2004 en la que s’ha adaptat la
modernitat a l’arc deco existent. Era
l’hotel on s’allotjaven els passatgers del llegendari tren Orient Express en el
seu trajecte de Paris a Istanbul. L’estació de trens està al costat. Sense
dubte és un hotel amb història i “glamour” que segur és on van a parar les
personalitats i famosos que visiten la ciutat. L’edifici, per fora és elegant,
per dins, no ho sé. Tal volta el veja altra vegada.
La ciutat es va
formar sobre dues ciutats bessones Gradec i Kaptol. És la ciutat alta. Hi ha
barris diferenciats, els turistes ens movem especialment per Kaptol, que en
l’antiguitat va ser el centre del poder religiós.
Comencem el
passeig amb una imatge que impacta. És veu una vella i bella ciutat i de sobte
un edifici ultra modern enmig d’altres no tan moderns contrasta. És l’edifici
de cristall anomenat “ la Casa d’Europa”, on es fan exposicions sobre els
països integrants de Unió europea.
I és que estem a
la plaça d’Europa, dedicada a l’ingrés en la Unió Europea. Un monument deixa
constància de la data concreta: 1 de juliol del 2003.
Abans de pujar
carrer amunt parem l’atenció en una maqueta de Zagreb que ens dóna idea de la
situació de cada barri i monument.
En el barri de Kaptol és on estan la majoria dels monuments
importants, com la catedral i la residència episcopal, moltes cases del barri
estaven ocupades per canonges.
De lluny observem
la catedral de San Esteban i les seues torres, que es veuen des de qualsevol
punt que et situes. Com és zona turística les botigues de regals no falten. Els
cors són el més venuts. Antigament era
símbol d’amor i era un bescuit fet amb mel i gingebre pintat de color roig. Actualment
és veu el cor en bescuits, clauers, imants,
davantals, coixins... el cor està de totes les maneres possibles representat.
Enmig del cor sovint es posa un espill. Diu la llegenda que l’enamorat en
donar-li’l a l’enamorada li deia que li estava regalant el seu cor i que mirara
qui estava dins. Aleshores l’enamorada mirava l’espill i veia la seua cara. És
una tradició que agrada als croates sobre tot del nord del país i que continuen
preservant-la. Actualment es regala a més a més dl dia de Sant Valentí, en
qualsevol moment i data i a qualsevol persona, familiars o amics en senyal
d’estima general.
També he vist en
botigues reproduccions de l’alfabet glagolític, és el més antic dels alfabets
eslaus creat allà pel segle IX per traduir la bíblia.
Després de
parar l’atenció en els cors rojos que veiem per tot arreu anem a la catedral de
San Esteban construïda sobre una romànica destruïda pels tàrtars en 1242, que
alhora havia estat construïda sobre altra menuda església. També està dedicada
a san Esteve i san Ladislao d’Hongria. Destaquen les dues torres
neogòtiques i en el passat estava envoltada per muralles.
Front a
l’arribada de les invasions turques al segle XV, la catedral de Zagreb es va
quedar com l’última catedral d’occident per la qual cosa calia protegir-a al màxim.
Es la raó per la qual es construïren les muralles i torres defensives al
voltant de l’edifici religiós. Quan es va destruir la part que tancava l’entrada
al temple va desaparèixer la part més bonica de la muralla.
Davant de la
catedral hi ha una columna part de la font de la Verge Maria i els Àngels de
1873.
I seguim el
camí per la ciutat... però en altre moment us el mostre, hi ha tant que explicar! I és que Zagreb m'agrada.
QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,
CROÀCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada