Esten de visita
per Croàcia i ja en l’etapa final parem en la capital Zagreb des d’on agafarem
l’avió de tornada a Espanya. Ja hem vist una part de la ciutat i m’ha
encisat. Sé que el que em queda per veure encara m’agradarà més, esta ciutat m’atrau.
Continuem el camí
per Kaptol. Molt a prop trobem el lloc més pintoresc de Zagreb és el mercat de
Dolac que es caracteritza per les ombrel·les roges.
Hi venen
fruites i verdures del dia a i altres productes típics de la regió. També
arriba peix de l’Adriàtic i productes tèxtils o fusta d’altres països. És el
mercat local on van els de la ciutat a comprar. Veig moltes dones majors, ja
velletes que van a comprar-hi. Hi ha turisme, però els que van a fer la compra
són els habitants de la ciutat. Segurament s’estan acostumant, a poc a poc, a trobar al seu voltant gent de
diferents races que parlem diferents llengües, a trobar diversitat.
Passegem pel
nivell superior, al nivell inferior està el mercat de carn i embotits. També es
pot menjar o beure en alguna paradeta a l’aire lliure. Hi ha on triar. Està obert
tots els dies pel mati, des de primera hora. Nosaltres mentre som a la ciuat
passem pel mercat sovint, i és que està al casc antic i tot el que se sol
visitar està junt.
M'agrada, i molt. És un lloc molt agradable, molt popular, on s’ajunten joves i vells, rics i pobres, forasters i locals.
M'agrada, i molt. És un lloc molt agradable, molt popular, on s’ajunten joves i vells, rics i pobres, forasters i locals.
Seguim
passejant. Està bé caminar sense saber exactament per on vas, portem plànol però
no fem molt de cas.
No obstant això hem
de passar per carrers amb història, com el carrer pintoresc Tkalciceva que
antigament era un rierol que dividia les poblacions de Kaptol i Gradec. El
rierol donava energia a molt molins que crearen manufactura de teixits, sabó,
paper o licors. A finals del segle XIX es va tapar perquè contaminava i es va
convertir en carrer. Un carrer amb molta vida, amb oficis variats com tendes,
tavernes o prostíbuls que no tancaven ni de nit ni de dia. Actualment continua
amb molta activitat encara que no siga la mateixa.
Pugem un carrer
empinat on veiem una de les moltes botigues on es venen corbates. La corbata es
va inventar en Croàcia. Uns soldats croates del segle XVII que anaren a Paris a recolzar a Luix XIII portaven un mocador de seda al coll
nugat de manera especial. I van agradar
tant que els francesos ho van copiar i es va posar de moda. Des d’aquella època
les corbates són senyal de distinció.
També Zagreb s’enorgulleix
de ser el bressol de l’inventor del bolígraf. Va ser l’innovador i enginyer Eduard Slavoljub Penkala, que a principi del
segle XX en 1907 va patentar el llapis mecànic.
El nostre
passeig ens ha portat davant de l’estàtua de san Jorge front a la Puerta de
Piedra, únic vestigi de porta d’entrada a la ciutat. L’estàtua que està en este
emplaçament des de 1994, mostra a san Jorge de manera inusual, és el moment de
després de matar al drac.
La Puerta de Piedra
és un curt túnel on se està el santuari catòlic de la Mare de Déu de la Puerta
de Piedra, la protectora de Zagreb. La festivitat
és el 31 de maig i es commemora el miracle de la salvació del quadre de la Verge
en el devastador incendi de 1731. Les
flames ho van arrasar tot excepte la imatge santa. Actualment és lloc de
peregrinatge, resos i demandes i els agraïts pels favors que la verge atorga ho
manifesten amb escrits que estan hi col·locats.
Eixim del lloc de culte. Estem en
el carrer Kamenita on s’hi troba la
farmàcia més antiga de Zagreb,oberta en 1355. Un besnét de Dante Alighieri,
autor de la Divina Comedia, va ser un dels farmacèutics l’any 1399. La farmàcia
continua oberta.
I tot seguit anem cap a
l’església de san Marcos...i cap a la torre del canó... i cap al carrer
Iilica...tot es mereix explicar-ho amb més detall, serà en altre post.
QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,
CROÀCIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada