Aquell any volíem fresqueta... i que millor que anar al nord de Noruega?
Temps enrere havia estat a Noruega en un circuit per Escandinava i coneixia un poc del país, però aleshores em
vaig quedar amb gana de més. És que Noruega s’ho mereix. Així
que aquell any tocava retornar al país de les nits blanques i dels fiords
esperant trobar-ne alltres tan bonics com el que ja coneixia: el fiord Hardanger.
Agafàrem primer un vol cap a Copenhage,
i després altre cap a Oslo. Amb totes les hores de vol i transbords, arribàrem, per fi, al
país des d’on anàvem a encetar una ruta cap al punt més septentrional d’Europa.
I en el camí Cap al nord passàrem per cascades, rius i fiords
que encara recorde passats els anys
perquè hi ha imatges difícils d’oblidar. Els rens manen per la zona i se’ls podríem
trobar en qualsevol lloc pasturant i també enmig de la carretera.
Recorde que de camí veiérem la vivenda típica lapona, feta amb fusta i revestida
amb les pells d’animals que ells mateix cacen. Veure salmons assecar al sol també
era una escena habitual per esta zona. I és que hi ha molt, de salmón. Que bo està! Paràrem
al museu rupestre ALTA que representen la
vida que portaven els avantpassats, demostrant la presencia humana per estes latituds
entre 4200 al 500 a de crist.
Per anar a l’illa de Mageroya, s’ha de passar un túnel de 7 quilometres que
va per davall de l’aigua. Tota una exèriència! i un agran obra d'enginyeria! Pensar que tal volta hi havia un vaixell per damunt
nosaltres! Al traspassar-lo s’havia de pagar un peatge d’entrada a l’illa del Cap nord. En eixir del túnel el paisatge
era muntanyós i pelat, solament una xicoteta verdor cobria el terra.
I per fi arribarem al desitjat Cap Nord, on presenciarem l’espectable de la
nit blanca, eren les 10 de la nit i els sol s’amagà. A les dues hores tornà a
eixir. Recorde que en el moment de màxima obscuritat s’hi podia llegir
perfectament un paper escrit.
Per a baixar cap al sud vàrem agafar el vaixell Hurtigrute des del port de
Hammerfest. Per arribar al port de nou travessàrem carreteres
en les que havíem de parar per a que els rens creuaren. Tot és un espectacle, el paisatge, els animals solts, le
muntanyes, els pont unint illes…una meravella natural i també arquitectònica
per afavorir la vida de la gent.
El trajecte amb el vaixell Hurtigurute és un goig. El Hurtigrute és el
vaixell que fa recorregut habitual entre illes, com si fóra l’autobús de línia
regular, S'hi poden passar dies o simplement passar hores per anar d’una
illa a l’altra. Que bonic contemplar el paisatge des del mar!
Amb el Hurtigrute anàrem a les illes Vesteralen visitant ciutat com Hartstad
on hi havia un bon ambient juvenil. I
també paràrem a Tromso. Quina ciutat més bonica! És ciutat universitària,
ciutat de colors i llum, on cases modernes conviuen amb les antigues de fusta
que s’hi conserven. M’agradà. Recorde que em va sorprendre la confiança general
que s’hi tenia amb el turista, i és que compràvem tiquets d’entrada als recintes
per a visitar però poques vegades el demanaven a l’entrada. També em sorprengué veure gent
vestida a la manera tradicional, que és sinònim
d’elegància.
Foto catedral
Paràrem a Harstad a l’illa de Hinoya i després anàrem a Andana, una de les ciutat més grans de
Vesteralen. Mai oblidaré l’excursió a l’illa de Bleik per observar aus de diferents
especies. Em vaig prendre fins i tot una pastilla del mareig i aixó que mai
m’ha fet falta. Però este vaixell menudet era diferent i ja de bestreta ens
digueren que anava a moure’s molt i
fins i tot ens aprovisionaren d’impermeables perquè la remullada era segura. Mai
ho oblidaré.
Després d’haver estat a les illes Vesteralen anàrem cal a les illes de Lofoten
amb ferry. I en esta illa hi havia un canvi de paisatge sorprenent.
Ara hi havia muntanyes altes, i trepitjàrem per les seues platges. El poble de
Reine em va agradar molt.
Després agafàrem un vaixell que ens portà a Bodo ja en el continent.
De camí veiérem unes corrents d’aigua que son com sanefes que decoren
l’aigua en certs moments del dia. Són regals que dóna la natura.
El paisatge ja no era tan espectacular com a les illes i s’assemblava més
al d’Espanya. Tanmateix, si es vol veure paisatge espectacular i bonic només cal fer una caminada per buscar-lo. Nosaltres anàrem a la glacera Svartisen
i és una experiència única, pel cami i
per l’espectacle que trobes en arribar.
Veure glaceres, fiords... boscos...cascades és el que és habitual en Noruega. Els
amants de la naturalesa no poden deixar de visitar el seu nord.
Després d’un tram llarg per carretera arribàrem a Trondheim on donà temps a fer una passejada solament i així va concloure este fabulós viatge.
Després d’un tram llarg per carretera arribàrem a Trondheim on donà temps a fer una passejada solament i així va concloure este fabulós viatge.
REFLEXIONS POSTERIORS, NORUEGA, estiu 1999
EL QUE HI HA AL BLOG de NORUEGA
CAP NORD
HARDANGER: el fiord
DE TROMSO amb el HURTIGRUTE
Illes VESTERALEN i ILLES LOFOTEN
SVARTISEN: la glacera
BAIXANT CAP A TRONDHEIM
NORUEGA: Circuit fotogràfic per ESCANDINAVIA
HARDANGER: el fiord
DE TROMSO amb el HURTIGRUTE
Illes VESTERALEN i ILLES LOFOTEN
SVARTISEN: la glacera
BAIXANT CAP A TRONDHEIM
NORUEGA: Circuit fotogràfic per ESCANDINAVIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada