ALEMANYA: POTSDAM

Una perfecta combinació d’art i naturalesa. I diuen que Potsdam és excursió d’un dia! Millor dos...o més. És una visita que cal fer tranquil·lament.

Hui anem a Potsdam, està molt prop de Berlin, a un poc més de mitja hora en cotxe. El paisatge durant el  trajecte és agradable travessant boscos i cases senyorials de l’alta burgesia de principi del segle XX. Ja tinc ganes d’arribar a esta localitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat, per conèixer alguns palaus i jardins que, segons diuen, són únics en tot el món.

Els palaus de Potsdam tenen el seu origen en els prínceps de Prúsia i més endavant en els kàisers alemanys dels segles XVII i XIX que construïren en Potsdam la seua residència d’estiu amb tot luxe, mostrant a tothom, així, la riquesa que tenien. Hi ha per tant, varietat d’estils arquitectònics. Si, Potsdam pot agrair haver estat l’elegida com residència de cacera de Federico Guillermo I en 1660 i gràcies als seus palaus i jardins l’any 1990, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per UNESCO, sent en l’actualitat un gran punt turístic.

Abans d’entrar a Potsdam fem una parada, és el pont Glienicke que creua el riu Havel connectant la ciutat de Berlín amb la de Potsdam.

Construït l’any 1907 se’l coneix com “El pont dels espies” perquè va ser escollit per la Unió soviètica i els Estat Units per realitzar els intercanvis dels espies capturats durant els anys posteriors a la Guerra.

Era el pont entre l’est i l’oest i a mig pont es veu la línia separadora.

Des del Pont veiem un  palau important, és el de Babelsberg, amb vistes al riu, construït entre 1833 i 1835 com residència d’estiu de l’emperador Guillermo I, d’estil neogòtic, sembla més un castell.

Com la finalitat no és visitar la ciutat, de Potsdam veiem poc, alguns edificis molts semblants uns dels altres i una espècie de mesquita que en realitat és un dipòsit d’aigua.

Anem directes al Palau Nou,  Neues Palais, eixa és la primera parada.

El Palau Nou el manà construir Federico II per celebrar la victòria de Prúsia en la guerra dels set anys, ell mateix va dir que va ser una fanfarroneria. Federico II no va viure mai al palau, només va servir per celebracions, assumptes oficials i per a convidats. Quan va morir, els descendents van modernitzar les instal·lacions posant llum elèctrica, banys i fins i tot un ascensor en 1903.

El palau és enorme, es va construir entre 1763 i 1769 i es va fer amb presses. Es volia crear un edifici pompós per aparentar. Destaca per una llarga  façana de més de 200 metres que malgrat semblar ser de rajola, no ho és. Quan ens apropem s’hi veu clarament. És imitació al rajol car. Hi ha escultures que decoren la façana i pilars corintis, Tot decoració clàssica.

També ressalta la cúpula de coure de color verd que també és pura decoració, no hi ha espai davall.

L’emperador Federico III, que va regnar durant uns mesos l’any 1888,  va nàixer en este palau el 18 d’octubre de 1831. I va ser lloc de residència d’estiu preferit  de l’últim kàiser Guillermo II fins la seua abdicació l’any 1918. Després es va convertir en museu, encara que en 1945 soldats soviètics saquejaren l’interior i s’emportaren alguns objectes.

Quan entrem ens bocabadem dels que veiem. L’interior té un total de 200 sales, algunes realment impressionants, com la sala de les conxes, hi ha 24000, també fòssils  i pedres semiprecioses incrustades en les parets. Està la sala de marbre o el Teatre, una gran mostra de rococó on es representaven obres franceses i operes italianes.

Just enfront del Palau esta`el conjunt arquitectònic Cour d’honneur amb una columnata i dos construccions destinades als criats, oficials i també construïda per tapar la part de darrere del paratge. Els edificis estaven connectats amb el Palau per passadissos subterranis. Un era la cuina i l’altre la vivenda dels criats.

Mentre fem un passeig contemplant les enormes construccions, trobem un grup de xiquetes vestides de manera especial...com si haguérem retrocedit en el temps.

Diuen que l’emperador Federico II preferia altre palau, el de Sansssouci. Així que anem a veure l’exterior del palau preferit i els seus jardins. Quan estem prop de l’entrada del parc, trobem un obelisc que data de 1747 Obeliskportal.

Veiem una porta encàrrec de Federico Guillermo IV,  construïda  106 anys abans de la construcció del palau Sanssouci.

I també, abans d’entrar al parc, està l’església de la Pau construïda entre 1845 i 1854 durant el regnat de, seguint els models de l’arquitectura italiana. És el lloc on estan les despulles de diversos emperadors i les esposes. Federico Guillermo IV,  està en esta església enterrat encara que el seu cor descansa en un mausoleu al palau de Charlottenburg en Berlín. Als mausoleus estan també les estàtues jacents de l’emperador Federico III i la seua esposa, així com el sarcòfag de Guillermo I.

Entrem als jardins on està el palau preferit de l’emperador, un palau d’estiu construït l’any 1745 anomenat Sanssouci que significa “Sense preocupacions”, ja el nom del palau és tota una declaració d’intencions.

Per entendre este governant s’ha de saber un poc sobre la seua vida. Federico II va tindre una dura infància, el pare conegut pel seu autoritarisme, li prohibia tot el que ell mes s’estimava: l’art, la literatura...i este fet el va marcar. Ja adult va  buscar un lloc per viure allò prohibit de menut i va manar construir el palau als afores de Potsman. I entre altres qualificatius, ha passat a la història com el rei filòsof o també el rei músic.

L’edifici que és groc i destaca, capta l’atenció conforme avancem en el passeig, és una obra mestra del rococó. El palau té una escalinata que descendeix al jardí a traves de sis terrasses de vinyes. És d’una planta i coronat per una cúpula, està flanquejat per dos pavellons circulars. És un conjunt fascinat. Per alguna cosa li diuen el Versalles alemany, però s’ha de dir que malgrat la competició en delicadesa i extravagància, Sanssouci és més menut i íntim

La gran font de davant del Palau, amb el sortidor en funcionament, és el millor complement estètic que pot tindre per a aconseguir la foto perfecta. L’aigua, el verd de la vegetació i el groc del palau és un conjunt harmoniós que cap persona deixa de fotografiar, totes les perspectives són boniques i és fotografia sense parar. 

Sanssouci va ser el seu refugi on Federico II feia el que volia. Però també va ser rei i dels importants, de fet se’l va conèixer com Federico II el Gran.  Federico va destacar pel talent per governar i per les seues idees avançades de la Il·lustració. La faceta artística mai la deixà de costat, tenia un talent innat. Per la seua cort passaren gran homes il·lustrats, poetes, filòsofs musics, matemàtics... i entre totes les personalitats,  destacà Voltarie que va passar tres anys amb ell al palau de Sanssouci. Sempre envoltat d’homes, les dones no li interessaven, l’obligaren a casar-se. Però veia poc a la seua esposa que vivia en altre lloc i no va tindre descendència. Federico II va morir al seu estimat palau l’any 1786 i hi està enterrat de manera senzilla, com ell volia.

Estem fent un tranquil passeig pels jardins formats per espais boscosos, variades flors, arbusts amb formes, arbres, fonts... escolant per boca d’un historiador les històries que envolten el Palau i el rei. Les històries són captivadores i els jardins són una meravella. És estiu i les flors mostren tot el seu esplendor de color i olor.

A més a més hi ha altres edificis, pavellons i templets. I per tot arreu estàtues. Hi ha una que  destaca i és una banyera. Al jardí en temps de Federico s’hi van celebrar moltes festes, la vegetació amb arbusts alts crea molts racons amagats Està dissenyada amb finalitat de ser lloc refugi d’amants o per a satisfer necessitats fisiològiques bàsiques després de beure o menjar. 

Veiem un molí i cap allà anem.

Els voltants del molí, són com la resta dels jardins Saussouci, preciosos. 

El molí, el manà construir Federico II en els seus últims dies de vida per commemorar la tradicional forma de viure dels habitants de Potsdam  abans de l’arribada dels Prusians.

N’hi havia al menys 20 molins, que desaparegueren. El que veiem actualment és una reconstrucció feta entre 1983 i 1993, del que es va cremar en els ultims dies de  la segons guerra mundial. És un museu sobre la història dels molins o es fa la manufactura del cereal segons la tècnica tradicional.

Deixem els jardins i anem de nou al centre de  Potsdam on tenim temps per fer una passejada pel barri anomenat Nou Amsterdam, perquè antigament, al segle XVIII, va estar habitat per holandesos que s’hi traslladaren per treballar. Per a sentir-se com a casa es construïren cases com les que tenien al seu país natal, de rajola roja, en carrerets empedrats. Com hem vist el moli als jardins,  entenem un poc el sentit d’estes cases en Alemanya on els residents formaren com una xicoteta Holanda amb molins inclosos. 

I enmig del barri holandes trobem una església catòlica, fet que resulta curiós perquè el que predominen en Potsman són les protestants. Va ser el pare de Federico II, Federico Guillermo I de Prusia, conegut com el Rei sergent,  qui va convidar a obrers catòlics procedents de Lieja a assentar-se en Potsdam.

I amb tot ens acomiadem de Potsdam, hem vist el més important i ens anem amb bon sabor però amb ganes de tornar en altra ocasió per entrar al palau de Saussouci, passejar més temps pels jardins o veure millor Potsdam i descobrir tot el que ofereix.

QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA , estiu 2019