DIARI DE SILENCIS. La història de Paulette Weil
Mariló Sanz Mora
Hui mostre una ressenya que considere especial. "DIARI DE SILENCIS. La història de Paulette Weil". I és especial perquè és un llibre propi... un llibre valencià, d’Aielo de Malferit i de la Vall d’Albaida... i alhora és un llibre de tothom perquè mostra temes i llocs més enllà. I també és especial perquè fa un any que el llibre es va presentar a Aielo de Malferit.
La novel·la conta sobre Paulette Weil Grumbacher, (La Broque Bas Rin 1903-Aielo de Malferit 1987), francesa per naixença, però també valenciana per adopció, que va ser la musa, l’amant, l’amiga i l’esposa d’Amalio Juan Requena (Aielo de Malferit 1905-Aielo de Malferit 1991), pianista i compositor valencià conegut arreu d’Europa.
Primer és interessant descobrir el seu caràcter i què feia: Paulette era una dona exemplar per, fortalesa, per valentia, amb personalitat... va ser governanta d’hotels, soldat de la Resistència francesa, va sobreviure d’Auschwitz... va treballar de manager... Era una dona avançada al seu temps que va saber adaptar-se a les circumstàncies des del seny i dels del cor.
I segon, és interessant per tot allò que es conta sobre la protagonista i sobre la resta dels personatges que l’acompanyen. Paulette Weil va ser testimoni directe de la crueltat nazi, i no oblidem que és dels pocs testimonis valencians que hi ha en femení. Ser jueva va comportar viure uns fets que no han de caure en l’oblit, i més si cal en temps actuals, perquè no molt lluny nostre hi ha una irracional guerra dirigida per un boig, que recorda un poc la bogeria hitleriana.
La novel·la està basada en els records de l’hereva de Paulette, Adela Mas, neboda d’Amalio Juan, així com en la informació treta de la nombrosa documentació sobre el músic, que es conserva a l’ajuntament d’Aielo de Malferit des de 2018, any que Adela Mas ho va cedir per al poble. Els arxius d’Amalio han estat una font molt valuosa corroborant i complementat la informació familiar. A banda, hi ha molt de treball de documentació històrica necessari per enquadrar els personatges en l’escenari polític i social que estan vivint.
Paulette era molt reservada dels seus assumptes i no contà molt de la seua vida personal, només ho va fer a nivell molt íntim i familiar, però si que va deixar uns textos, escrits als 14 anys d’eixir del camp de concentració. Són textos molt importants a nivell històric i personal, que estan inclosos a la novel·la i que han servit per relatar el dia a dia durant el captiveri.
A més a més de la vida de Paulette Weil, també llegim sobre Amalio Juan, el seu company de vida des que tenien vint anys. El músic va portar una vida fascinant actuant per tota Europa, en hotels de luxe, en el buc de Normandia que feia trajecte França Nova York... i fins i tot va tocar per a la família Reial Egípcia en la boda de la filla del rei amb el Xa de Persia.
La novel·la mostra la gran història d’amor viscuda per Paulette i Amalio. Entre els dos hi havia un amor incondicional malgrat no tindre-ho res fàcil. Hi havia molta complicitat entre ells i ambdós es complementaven.
Al relat no trobem solament la seua vida, hi ha altres personatges ficticis, inventats però basats en la realitat. Nadine és el principal, el que fa el paper d’amiga confident i és qui realment explica sobre Paulette alhora que mostra la seua vida oculta i fascinant. Gràcies a Nadine sabem què pensa i com sent Paulette sobre la vida i la mort, sobre el perdó o la venjança. Al respecte hi ha molt de debat perquè ambdues tenen idees oposades.
Amb tot es pot dir que a la novel·la hi ha molta realitat, la de Paulette, en la que només s’ha recreat allò que no va contar, i la dels personatges ficticis que són la suma de molts personatges reals buscant respostes a la crueltat patida.
La novel·la és d’adults, tanmateix per la realitat dels fets i dels personatges que mostra i la reflexió que comporta, és recomanable també per a l’alumnat més major dels instituts. I per a facilitar la tasca al professorat, la novel·la té unes propostes didàctiques que es poden aconseguir només posant-se en contacte amb l’editorial.
En definitiva, la història en general, és la suma de moltes xicotetes històries particulars i vertaderes, la majoria viscudes des de l’anonimat, com la de Paulette. Amb DIARI DE SILENCIS, la protagonista perd l’anonimat i ja no és solament una persona que fou estimada per la família i amics que la conegueren, Paulette ja no és solament un nom i cognoms en tants i tants arxius i documents. Amb la novel·la, renaix donant l’oportunitat de que tothom la conega i s’emocione amb la potencia captivadora del relat. Al capdavall, Paulette estaria contenta de comprovar que a poc esta deixant de ser un personatge anònim per ser testimoni de vida i d'una època, d'amor i d'una brutal guerra. I és que, sortosament, a hores d'ara, és molta la gent que, gràcies a esta lectura, ja s'ha emocionat amb el relat i coneix la seua vida tan singular i intensa.
A més a més, el seu nom, seguint una macro idea internacional, figurarà en un stolpersteiner. Per a qui desconega què és, simplement ressumeisc dient que és un projecte creat fa anys per un artista alemany: Gunter Demning. L'artista crea unes pedres quadrades i menudes de formigó i cobertes d'una fulla de llautó, en les quals grava el nom de les victimes dels camps nazis, el lloc concret i les dades rellevants dels fets. Generalment es col.loquen en terra, davant de la casa on va viure la victima o en algun edifici que la represente. Estan per tota Europa. Actualment hi ha més de 75000 distribuïdes en més de 1800 ciutats o pobles d'una vintena de països. Són peces uniques, peces manuals, no creades en sèrie, perquè l'artista vol fugir de la idea de la massificació que és com van viure o morir les persones homenatjades. I es posa en terra perquè així qui vol llegir a qui pertany, ha d'agenollar-se, inclinar-se, fent així un acte de respecte. Serà tot un privilegi per a Paulette tindre'n un que serà col.locat a Aielo de Malferit quan estiga enllestit. Així, definitivament el seu nom no caurà el l'oblit perquè el stolpersteiner dirà a les generacions que venen darrere sobre el seu pas per Auschwitz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada