Pàgines

dissabte, 25 de novembre del 2023

RESSENYA LITERÀRIA: MÁS ALLÁ DEL INVIERNO d'Isabel Allende

 


MÁS ALLÁ DEL INVIERNO

Isabel Allende

Vaig acabar de llegir el llibre d’Isabel Allende, “Mas allà del invierno” un 8 de gener, i vaja casualitat!, perquè just és el dia quan l’autora, segons vaig llegir en una entrevista, sempre comença a escriure els seus llibres. Isabel Allende diu que és un ritual que segueix des de 1982, que va escriure “ La casa de los espiritus”. Pel que sembla, eixe dia les muses de la inspiració literària li toquen a la porta i és quan inicia el procés d’escriure, que fa per recordar i superar dolor de les pèrdues. Ho diu ella, no m’ho invente.

A banda d’esta anècdota, m’agrada com escriu Isabel Allende, ho fa de manera senzilla i alhora fent partícip al lector del que passa entre les pàgines del llibre. M’agrada com descriu als personatges, ho fa amb estima i els lectors arribem a conèixer-los a traves del temors, de les preocupacions...per això vaig llegir este que no és cap editorial, el va escriure fa temps.

Encara que, he de dir, tots els llibres que publica no m’atrauen de la mateixa manera. Uns els considere més complets que altres, depèn de la temàtica. Però el que si m’atrau és que sempre escriga fent denuncia social i ideològica. I a més a més, sap transmetre  emocions i sentiments, com la soledat, la mort, l’angoixa per sobreviure,  l’estima o l’esperança.

Este llibre no és el millor de l’aurora, és una lectura molt més lleugera, més simple, que altres novel·les. Fa mesos vaig llegir “Largo petalo de mar”, publicat posteriorment a este, que m’agrada molt. També m'agradà "El amante japonés". La veritat és que entre llibres, no cal fer comparacions perquè cadascú té la seua particularitat que atrau. 


"Mas allá del invierno" el trobe interessant perquè mostra realitats diferents. Ho fa per mig dels protagonistes que es troben casualment a Brooklyn, Nueva York, que és on s’inicia l’aventura i concretament en una casa típica del barri, una brownstone, un tipus de vivenda que està molt ben descrita i el lector pot imaginar perfectament. Els personatges són Evelyn, una guatemalenca il·legal víctima del destí,  Lucia que és una optimista xilena no molt jove però atrevida i amb vitalitat,  i Richard, que és un madur nord-americà pessimista i excèntric amb arrels jueus i portuguesos. Tots ells estan a soles i acaben junts,  i amb vincles afectius que mai oblidaran de per vida.

 

De tots els personatges el que destaque és Lucia, per sensible i valenta i perquè sap trobar la felicitat en les coses insignificants, en els detalls que li apareixen cada dia.

Està bé saber sobre les penalitats que passen els emigrants quan fugen del seu país. Isabel Allende explica amb detall, tal volta massa enciclopèdic, com la jove de Guatemala aconsegueix arribar a Amèrica, passant la frontera mexicana, i explica els  motius pels quals es veu obligada a fugir. Hi ha qui fug per mig de tracta de blanques, hi ha colles perilloses i organitzades de delinqüents de carrer anomenats mares... És un exemple de migració. Llegir sobre estes realitats fa pensar en els emigrants que viuen prop nostre.

En viatges retrospectius, a més a més del món rural de Guatemala i la frontera de Mèxic per on travessa Evelyn, també conta sobre Brasil on vivia feliç Richard, o el Xile de Lucia i i la dictadura, la que Allende, per ser xilena coneix tan bé. De fet en algunes parts imagine que el personatge de Lucia és molt personal.

La història que envolta els personatges, que transcorre en menys d’una setmana, és un poc desbaratada, al meu parer. Isabel Allende inclou tocs d’humor que són contradictoris a la situació fatal que viuen. La trama de vegades és lenta però manté la intriga. Hi ha un crim i no passa res, la turmenta de neu els ajuda a dissimular els delictes. No és molt creïble que tot es justifique  perquè els protagonistes no ho han tingut fàcil en la vida i es mereixen un final que acabe bé. L’autora va donant explicacions lògiques,  però no arribe a creure-m’ho que en la vida real siga tan fàcil. No vull ser mes explicita per no donar detalls. Encara que particularment a meitat novel·la ja imaginava qui era el culpable i valg encertar.

I m’agrada que Isabel Allende tracte el tema de les segons oportunitats, de les parelles madures, enamorar-se a qualsevol edat. Conforme Isabel va complint anys, l'autora aborda més este tema en les seues novel·les i  demostra coherència, donat que conforme va madurant els temes que li preocupen canvien. I sempre amb to d’esperança. Després de la foscor i la gelor hivernal es passa a la llum i el calor posterior amb noves oportunitats d’amor o aconseguir una vida nova.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada