Monreal té una catedral d’estil àrab normada que bocabada...és
possiblement la més bonica que he vist en anys.
Estem a Sicília i a més a
més dels nombrosos vestigis del passat que hi ha donant la volta al país admirant llocs com Agrigento, Ortiguia, Taormina, Segesta, Selinunte, Siracuse, la villa del casale o el volcà Etna, visitem les grans ciutats.
Volem saber de la gent i
de l’ambient que hi ha. La televisió, el cine i la història s’han encarregat de mostra-nos molt, en part cert i en part inventat, sobre l’existència d’un
engranatge particular com és la màfia, que se situa en este país, encara que no
és una exclusivitat siciliana, també Nàpols té la fama que es correspon a la
realitat.
És difícil no anar per
les capitals sicilianes sense caure en el tòpic de pensar en els mafiosos o
mafioses que ens podem creuar pel carrer, però no hem de ser tan ximples de
jutjar tothom i etiquetar. Els mafiosos en són uns pocs, el que
passa és que amb els seus fets, de vegades es fan de notar més que la resta de
sicilians que no tenen res a veure amb ells. I dic de vegades, perquè estic
segura que el de fora de Sicilia no arribem a saber “de la missa ni la meitat”.
MONREALE esta a prop de
Palerm, només a dos quilòmetres. La ciutat està situada al llarg de la Conca
anomenada d’Or, perquè abundaven els cítrics com el llimó (que el posen en
molts menjars). Hui en dia està tot edificat i pocs llimoners s’hi veuen.
El nom originari de
Monreale era monte caputo, del cap, i passà a ser monte del rei: Monreale.
La catedral de Monreale
d’estil àrab normand dels segle XII,
manada construir per Guillermo II, és possiblement la més bonica de
totes les visitades en Sicília. Parle del seu interior amb estil normand, i tota coberta d’or
representant l’antic i el nou testament. És una meravella que no ens cansem
d’admirar intentant llegir les imatges daurades representades.
Dins la catedral està el
pantocràtor que presideix el recinte. És enorme encara que des de baix no ho
pareix, tanmateix les mesures que té impressionen, només el nas fa 60cm i la
cara en fa 3m.
Des de qualsevol punt el
pantocràtor sembla que t’observa, meravella, inquieta, fa pensar certament que
la figura no perd detall del que fas i on vas, fins i tot la seua
mirada és tan penetrant que sembla que pot escoltar el que puga estar parlant. Probe a
moure’m per diferents parts del recinte i el pantocràtor em mira quan vaig d’un
costat a altre, no em deixa. I
curiosament a tothom li passa el mateix, hi està la seua magnificència, el poder de
vigilar a tothom.
I no només està
l’interior, el claustre és fabulós. És una obra bizantina, àrab, greca,
romana...la varietat li dona l’encant. Esta catedral és una meravella.
Que bonica la catedral de Monreale!
QUADERN DE VIATGE,
estiu SICILIA 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada