Visitem una ciutat engalanada per Setmana Santa i una
preciós Santuari patrimoni de la humanitat, i és que en Braga la religió, des de sempre,
ha tingut un paper rellevant.
Fundada pels
romans i centre religiós del país durant l’edat mitjana, és una ciutat que
concentra molt de patrimoni interessant. Hi ha més de 40 esglésies i altres monuments
destacats…i carrers estrets i avingudes amples… Era lloc de pas del camí de Santiago. Hui en dia és
la tercera ciutat en grandària darrere de Lisboa i Porto. És ciutat
estudiantil, però ara els estudiants estan de vacances i no els veien enlloc. Estudiants
no, però visitants, hi ha per tot arreu. Hi ha una raó especial, és Setmana Santa
i la de Braga és famosa. I és que, sent diòcesi des del segle III, la religió
continua tenint un paper rellevant i les festivitats se celebren amb vehemència.
Braga està
totalment engalanada amb cintes, teles... flors, llums especials... predomina el color morat. Quasi
ni es pot caminar per la gentada i és la part negativa, però la positiva és que
veiem obertes les capelles, els passos que representen la via sacra, la del
calvari, que la resta de l’any estan tancades. En veiem moltes al llarg del passeig.
I també botigues que venen motius religiosos al·lusius a la festivitat.
Optem per
deixar-nos arrossegar per la gent i simplement fem un passeig des de l’Arc de
Porta Nova fins a la plaça de la República. Amb tot, en el camí veiem edificis majestuosos,
alguns privats i altres públics i veiem l’ambient...i el fervor...l’espiritualitat...
L’Arc de Porta Nova té els orígens en una antiga porta medieval, fou
reconstruït al segle XVIII en estil barroc. Destaca per l’escut d’armes de
l’arquebisbe de Bragança.
Seguim
caminant. Passem per la catedral de Santa Maria de Braga, però decidim no entrar,
de moment. I és que la nostra visita coincideix amb dijous sant, un dels dies
més solemnes de la setmana santa a Braga i a la porta hi ha molta gent. Esperarem que
acabe la missa per entrar-hi. En estos dies hi ha moltes celebracions,
activitats, concerts...Tenim la sort de veure passar un dels rituals més tradicionals:
el dels “farricocos”. La seua funció és cridar l’atenció per anunciar la processó de
l’Ecce Homo, que té lloc en la matinada de dijous a divendres. Escoltar quan
fan sonar una gran matraca, és un espectacle. La tradicional processó dels
“farricocos” homes descalços, amb túniques fosques cenyides a la cintura, amb
el cap tapat que porten torxes colgades és una reminiscència de la pràctica de
la reconciliació dels penitents públics.
Després parem en una menuda plaça, Largo do Paço, on
està l’edifici del Rectorat de la Universitat. Observem la font de davant i una
exposició en la que, entre altres, es parla de Garcia Lorca i Oriola. En un
lateral hi ha altra capella de la via sacra i també observem amb curiositat els
edificis d’enfront, alguns decadents però que guarden bellesa, per les façanes
amb rajols, pels balcons...És l’ambient que es repeteix sovint en Portugal.
L’espiritualitat
festiva està per tot arreu, pels cartells...per la decoració...per les capelles
del passos...Hi ha una especial en la que parem més atenció: la casa i la
capella dels Coimbra, que és una de les més antigues i monument nacional des de 1910. La capella
tenia la base en la residència eclesiàstica de la família Coimbra, el patriarca
comprà la casa al segle XVI. La capella d’origen romànic es reconstruí uns pocs
anys després.
Molt a prop
està la Casa dos Cribos, o casa de les gelosies, és de fusta i l’única que
queda d’este tipus i que abundaven tant al segle XVII i XVIII. Demostra la
religiositat que impregnava la societat d’aleshores perquè estaven dissenyades
per guardar la intimitat, sense obertures a l’exterior, per a no mostrar la
vida portes endins.
Ja estem
prop de la plaça de la República. Només
arribar, hi ha dos monuments que destaquen.
Un és l’església
de la santa Cruz amb una impressionant façana barroca, on diuen que hi ha tres
galls amagats, esculpits en pedra. No tinc paciència per mirar. La construcció
s’inicià al segle XVII i s’enllestí al XVIII per la qual cosa hi ha barreja
d’estils, entre manierista i barroc.
I l’altre
edifici és del segle XVI, antigament l’hospital de San Marcos, construït en
l’emplaçament on hi havia una ermita dedicada al sant, un convent i una hostatge.
Actualment és un hotel de 4 estelles que
manté l’estructura original i alguns elements a l’interior com els
sostres de voltes.
També destaquen
les lletres amb el nom de la ciutat, que
tenen de fons l’hotel. No hi ha visitant de Braga que no es faça la foto amb el
cartell darrere. Nosaltres ens la fem també i donem una volta...
La plaça d’origen
medieval, és punt neuràlgic de Braga i està molt animada. Hi ha gran quantitat
de cafès, alguns històrics, o comerços sota les porxades que l’envolten. En la
gran font central sempre hi ha gent asseguda descansant o simplement mirant i
deixant passar el temps. És una plaça espaiosa i molt propicia per al passeig
perquè està tancada als cotxes. Hi ha edificis
interessants com el Convent de los Congregados, enfront i que ja havíem vist
quan entravem en autobús a Braga, l’església de Nuestra Señora de Lapa, que està
enmig de les porxades i el banc de Portugal, el de la cúpula blanca. Per darrere
de les porxades sobreïx la Torre de l’homenatge, un afegit a la muralla defensiva.
Des de la
plaça eix la gran avinguda da Liberdade, la zona comercial. Em sembla una zona
elegant. Fem un curt passeig per l’avinguda i descansem fent-nos un gelat.
Després retornem a la catedral. Ens adonem que no és un edifici solament, el
que hi ha és un conjunt catedralici format per varies capelles adossades on hi
ha personalitats i arquebisbes enterrats. La més important és la capella del
reis, on a més d’un arquebisbe estan enterrats Enrique de Borgoña i l’espanyola
Teresa de Leon, pares del primer rei, Alfons I de Portugal. La xicoteta capella de Nuestra Señora de la
Gloria des de l’exterior destaca pels merlets i té adossada una torre d’aspecte
militar. Just enfront està la porta d’entrada de l’església de la Misericòrdia
del segle XVI. Algunes fonts consultades diuen que forma part del conjunt de la catedral i altres que és un
edifici a banda. Des del carrer, pugem unes escalinates i la trobem a la dreta.
Busquem la
porta principal de la catedral fundada al segle XII. És la més antiga de
Portugal. Rivalitzava pel poder religiós amb la catedral de Santiago de
Compostela. És un temple romànic amb façana clàssica i destaquen les dos torres
campanar. En la façana podem veure l’escultura de la Verge de Braga, la patrona
de la ciutat.
Entrem a la
catedral pel claustre de san Amaro. Hi ha algunes ruïnes arqueològiques. No ens
demanen pagar perquè és dijous sant, dia de celebració litúrgica especial. Seguim
caminat sense saber molt bé si anem a trobar una entrada a la catedral, i quan passem pel claustre principal trobem una capella amb la sepultura d’un
arquebisbe. El claustre amb la font
central que veiem és el substitut d’un anterior gòtic, que estava en estat ruïnós.
Al capdavall
accedim a l’interior. Farem una mirada ràpida. Són molts anys d’història i
concentra diferents elements artístics:
romànic, gòtic, manuelí i barroc. I comprovem
que, de la mateixa manera que està engalanada la ciutat també està l’interior
de la catedral. Hi ha moltes cortines de color púrpura, el color del dol. Hi ha
tres naus i pare l’atenció en la coberta de fusta. m’agrada veure el minuciosos
treball dels artesans de la fusta. També destaquen els orgues de tubs del segle
XVIII, que funcionen en ocasions especials com en estos dies de setmana santa o
alguns casaments. Em puc imaginar la
solemnitat de la celebració que han fet fa només unes hores, fent sonar els
orgues de manera magistral. S’hi respira espiritualitat.
La visita a Braga s’acaba. Encara fem una última mirada rapida a la ciutat, a jardins...
a carrers amb botigues populars que poc tenen a veure amb els que hem vist al
carrer Liberdade... A Braga, com passa en tantes ciutats, hi ha contrastos
socials.
I amb
tot, deixem la ciutat impregnats de
l’ambient i l’olor de la Setmana Santa perquè cal canviar d’aires. I que millor que pujar al cim d’una muntanya?
Ens anem al Santuari del Bom Jesus, el
conjunt monumental més visitat de Braga, Patrimoni de la humanitat des de 2019.
Està a cinc quilometres de Braga i és un dels principals llocs de peregrinació
de Portugal, el segon després de Fàtima. El camí, sempre pujant, és un paisatge
preciós envoltat d’eucaliptus.
Passem
per la porta del santuari de Falperra,un
edifici barroc amb una elegant escalinata barroca davant i després pel de Sameiro,
que és un dels més recents i un dels punts més alts de Braga. El santuari que
nosaltres volem visitar està uns pocs quilòmetres més avant. En no res arribem
i dinem allí mateix, on hi ha alguns restaurants,
així que bé podem dir, que ho fem en una muntanya ”sagrada”.
Després de
dinar, per accedir al santuari
travessem un gran parc, que dona a la part de darrere i des d’on tenim unes
bones vistes de Braga.
I quan
arribem...Que bonic! El
santuari és un complex format per una gran església i l’escalinata famosa que
atrau tanta gent. Tanmateix no s’ha d’oblidar que els jardins amb una cova
artificial inclosa a la que no li falta detall, contribueixen a que el conjunt siga
especial. Hi ha gent, però no molta, la setmana anterior segurament
estaria de gom a gom per la romeria anual en honor al patró, un gran esdeveniment
que es remunta al segle XVI.
L’església és neoclàssica del segle XVIII, d’inspiració italiana.
L’interior és sobri i ampli.
Però el que realment bocabada és l’emblemàtica escalinata barroca. Cert
que és una gran obra arquitectònica harmònica i bella. Té 17 replanells amb fonts
per a purificar l’ànima, estacions del passos de Jesus en el calvari, fonts al·legòriques,
capelles, estàtues...Fa un calor sufocant que no convida a fer l’esforç de
baixar-la fins el primer replanell, així
que en baixem només uns quants, els suficients per adonar-se de la magnitud del l’escalinata. En altres
circumstàncies tal volta la baixaria o agafaria el funicular del segle XIX, el primer que s’instal·là
en Portugal, però realment el calor inusual per a l’època de l’any fa que el
cos no desitge molta activitat, així que gaudim del jardí, que és una
preciositat.
Realment és un lloc que mereix una visita i a ser possible amb més temps...Veig
que hi ha hotels...No estaria gens malament passar alguna nit en este
paratge...què en penseu?
QUADERN DE
VIATGE, OPORTO I VOLTANTS, PRIMAVERA 2023
