Descobrint la part més amagada d’Itàlia…
En esta ocasió visitem la Púglia, la zona més oblidada d’Itàlia, i un dia anem a la Basilicata, a la ciutat de Matera, que està molt prop de Bari, la capital de la regió. Fem un vol directe des de València...per cert... mai havia volat amb una companyia aèria en la que es passen tant de temps venent productes, fent un repàs de marques de perfums, les begudes o menjars especificant els preus o les ofertes... i acaben venent una espècie de loteria benèfica per a un a ONG infantil...M’ha resultat curiós perquè semblava una tómbola d’una fira.
De l’aeroport a Bari hi ha 10 quilometres. Bari se
situa en una fèrtil planura costera. Per
sort, la regió de Puglia cada vegada és
més visitada. I dic que és una sort perquè ho necessiten per desenvolupar-se
econòmicament. Però espere que si arriba més turisme que no se n’isca de mare i
que no arriben a desvirtuar l’essència que pense els caracteritza. Actualment, el turisme massiu arriba pels creuers de la Mediterrània que hi
fan parada.
Primer coneixem Bari i després visitem la regió. Fem, en esta primera part del viatge, com feien en l’antiguitat: Bari era el punt de partida. Temps enrere dels del port de Bari partien les expedicions cap a Terra Santa. Els seus comerciants llogaven a preu d’or els seus vaixells als creuats, rivalitzant amb Venècia, Gènova o Pisa. En la segona part de l’itinerari el punt de partida serà Lecce, una ciutat també molt interessant arquitectònicament. Però millor anar pas a pas...
M’he llegit uns llibres per a entendre un poc més el que anava a visitar perquè és un part d’Itàlia molt diferent a la resta de regions italianes. Tal volta es podria comparar amb Sicília o Nàpols...així ho imagine abans d’anar-hi i al capdavall no m’enganye.
Per si voleu anar-hi algun dia, us propose la ruta que jo he fet, però hi ha altres possibilitats... Em deixe paratges i ciutats importants, ho sé... amb més dies...es podria fer un recorregut complet, amb la part nord inclosa, la que jo no visite i em queda pendent.
La primera parada és BARI, nosaltres vam estar tres dies i tres nits. Comparant amb altres ciutats de Puglia, no té res especial, però té un "algo " que atrau. Tot el que s’ha de visitar està concentrat i és fàcil el recorregut. És ciutat acollidora i resulta molt agradable fer el passeig pel port i després entrar a Bari Vecchia, el casc vell, per visitar l’església de San Nicolas, la catedral o el castell i sobre tot perdre’s pel carreronets. En Bari descobrim el romànic pullès, que és una meravella.
Des de Bari es poden visitar els voltants, com la ciutat de TRANI. Si no es disposa de vehicle propi, en tren s’arriba a moltes localitat turístiques i l’estació de trens està cèntrica. Trani no és molt gran, és una bonica ciutat “slow”, amb un castell, la catedral de Sant Nicolau Pelegrí junt al mar, un tranquil port pesquer i un barri jueu.
CASTEL DELMONTE, singular per l’arquitectura i envoltat de misteri, fou declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO l’any 1996. El numero 8 l’envolta per tots els costats.
POLIGNANO A MARE és una ciutat costera turística i molt famosa per ser el bressol de Domenico Modugno, hi està...en estàtua ...la cançó Volare és com un lema de la ciutat. Però també destaca pels miradors al mar amb precioses vistes, pel campionat de salts d’altura: el Red Bull Cliff Diving o la seua platgeta Monachile entre dos grans roques.
L’economia es agricola, fonamentalment, cereals, oli i raim. I quantes oliveres...de vegades trobem camps que sembla un mar verd ple d’arbres, d’on eix l’excel·lent oli pur verge. A més a més de paisatge que captiven, Puglia està plena de racons singulars però sense cap dubte ressalta ALBEROBELLO, en la Vall d’Itria, on les cases son trullis declarats Patrimoni de la Humanitat des de 1996. El trullo, paraula derivada del grec que significa cúpula, es una construcció formada generalment per una dependència amb espesses parets pintades de cal. Les parets es fan amb grossos blocs de pedra units sense argamassa o morter i no hi ha finestres. La grossària fa que s’aïllen tèrmicament i que en estiu siguen fresquets i en hivern es mantinguin calents. La coberta dels trullos està formada per pedres grises planes disposades de forma concèntrica i formant un con. El que bocabada e´s que n hi ha un ni dos...hi ha milers concentrats.
Alberobello està en la vall d’itria on també està LOCOROTONDO que té característiques que el fan únic. I OSTUNI, que és una ciutat bonica i blanca...molt blanca...
Recomane canviar de regió i anar a Basilicata, molt a prop de la provincia de Púglia que estem visitant, on està la ciutat de MATERA-I i MATERA II... que sorprèn a tothom, és com Bocairent a la Vall d’Albaida però molt més grandiosa. Tenen en comú un barranc, les cases excavades en les coves, carrerons costeruts... Matera és actualment un lloc molt visitat, el fet de posar-se de moda tornar a lo natural i a l’autenticitat ha contribuït a que es conega este llogaret tan peculiar.
Una vegada vista Matera, tornem a Púglia, però ara anem cap al sud. Canviem de provincia i anem a la de LECCE-I i LECCE-II, on passem 4 dies...Des de Lecce també es poden fer visites pel voltants. Lecce és una ciutat barroca per excel·lència...encisa l’arquitectura i l’ambient...m’agrada molt Lecce.
Des de Lecce anem a GALLIPOLI, la perla del Salento. El Salento abarca tres provincies, i és la zona del taló d’Itàlia. Té fama pels monuments històrics i edificis medievals, però també per les platges i l’animada vida nocturna.
OTRANTO és la ciutat més oriental d’Itàlia, mirant el mar Adriàtic i sembla mentida, però a un tir de pedra està Albània, només a 72 quilometres. Cada ciutat té el seu encant. M’agraden tots. M’agrada el Sud d’Itàlia i està part més, per ser desconeguda i no tindre massificacions de turistes.
Agafant la carretera costera amb uns paisatges encisadors, sempre mirant el mar i penya-segats de vertigen, arribem a SANTA MARIA DE LEUCA, que és la punta del taló on s’ajunta el Mar Jònic amb l’Adriàtic, on, segons deien temps enrere era Finibus Terrae, el final del món. Hi ha un monestir, un far i uns vistes incomparables.
Val la pena esta escapada al sud. Prop de Lecce està GALATINA que
guarda una joia arquitectònica que no té igual, una església que molt bé podria
ser Patrimoni de la Humanitat i curiosament, fins fa poc només coneixien els
habitants de la ciutat. A més a més en esta ciutat se celebra anualment la
festa de la Pizzica, el ball de la tarantel·la salentina...la història del
orígens i per a que servia és molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada