ITÀLIA: LA GRECIA SALANTINA-I PART, MARTIGNANO

La Grècia salentina forma part de la Itàlia oculta i poc turística, on hi ha una herència grega que no vol morir i lluita per la supervivència d’unes tradicions, d’una llengua, d’uns costums…

Hui visitem la Grecia salentina, al sud-est d’Itàlia i molt a prop de Lecce.  I si ja Puglia és desconeguda més ho és encara esta part del Salento. El nom de Salento té orígens incerts. Hi ha qui diu que deriva de la paraula sal, perquè és una terra envoltada de sal i mar. Altra teoria és que  ve dels colons de Creta que hi arribaren, anomenats Salenti, originaris de la ciutat de Salenzia.

La Grècia salentina són 9 comunitats que viuen aïllades per tradició:  Calimera, Martano, Castrignano dei Greci, Corigliano d'Otranto, Melpignano, Soleto, Sternatia, Zollino i Martignano. En general són totes comunitats molts xicotetes. De totes, nosaltres visitem dos: Martignano i Sternatia.

Primer us mostre Martignano que té menys de 2000 persones. ¨És un dels pobles amb ànima grega. En no res estem en la plaça principal, Piazza Palmieri, on està el palau amb el mateix nom del segle XV-XVIII. I és que en esta casa, fa 300 anys,  va nàixer Giusseppe Palmieri el polític i economista, un dels principals exponents de la il·lustració, en el bressol d’una família aristocràtica. Són pare, Niccolò Palmieri, fou el tercer marqués de Martignano. En el palau senyorial que  és en part privat i en part propietat de l’ajuntamnet, van viure algunes de les dinasties de nobles que els succeïren.

La gent de més edat no pot evitar escodrinyar quan sent soroll d’estranys pel carrer. No és la primera vegada que ho veig en Puglia. Em recorda el meu poble. I en certa manera m’agrada que no es perda esta característica tan rural perquè demostra que es manté l’essència.

El palau té aspecte de fortificació i té una torre, Martignano no era una aldea fortificada. A la façana hi ha un element decoratiu d’origen oriental, les tres espirals entrellaçades que és un emblema màgic de l’etern pas del temps. Construït sobre un nucli original del segle  XVI fou ampliat entre els segles XVIII i XIX al voltant d’un pati central. Tenia varies habitacions en la planta baixa i en la part superior, i un pati amb un jardí ple de flors.

Al palau està la seu d’un col·lectiu que estan fent una tasca lloable, és el Parco Turistico Culturale Palmieri. Entrem al palau Palmieri per a que ens conten un poc de què es tracta. Tenim la sort d’escoltar les explicacions per boca del seu responsable Pantaleo Rielli. Actualment els nou pobles que formen la Grècia Salentina són com un reducte de Grècia on es parla una variant del grec anomenant “grico”. El griko també es parla en una xicoteta àrea de Calabria. Quan la presència del culte ortodox bizantí va disminuir, el grec com a llengua vehicular va quedar només per als camperols que la conservaren, era una variant més pobre. A partir de principis del segle XIX començà a ser considerada una llengua mal vista, relegada a la gent més pobra i inculta. I així a poc a poc el griko s’ha convertit en una llengua en perill d’extinció malgrat formar part de les minories lingüístiques històriques reconegudes pel Parlament italià en 1999.

Però sortosament este grup de gent s’ha entossudit en que això no passe. Leo, que així es presenta, ens parla en italià, però s’entén, al menys la majoria de l’explicació. Ens conta que no li ensenyaren el griko i ara el sap per voluntat pròpia. El seus iaios no l’ensenyaren als pares i els pares tampoc a ell, per això de considerar-la la llengua dels analfabets. Era vergonyós parlar-lo. Leo té un discurs entusiasta. Es nota que sent el que conta, que estima la mampresa en la que està involucrat, la de no deixar morir una manera de viure que ja pràcticament només coneix la gent d’edat més avançada. M’agrada eixe treballar de valent per una causa minoritària, però alhora important. És la història, que no s’ha d’oblidar. Valore l’esforç enormement. 

I si és un plaer escoltar Leo, el plaer és major perquè està acompanyat d’un cantautor, Rocco de Santis, que creu amb fermesa que el futur del griko està en l’art i la música, en la cultura. Parla el griko perfectament, és la seua llengua materna i ho diu amb orgull, se sent afortunat perquè pertany a una família de llarga tradició Grika, en sa casa sempre l’han parlat i han seguit les tradicions del passat. I ara ell, fidel a allò que tant estima, continua la tasca de difusió i interpreta cançons grikes amb temàtiques populars i arrelades a l’entorn, recupera històries a les que posa música i canta, recupera instruments musicals. També tracta la temàtica religiosa. 

En l’associació programen diverses  iniciatives culturals: de tot destaca un carnaval, un festival de cine de llengües minoritàries... o la festa del carboner en un dels pobles grikos,  anomenat Calimera. L’ofici de carboner era molt important i estava viu fins la dècada de 1960. 

En la part subterrània del palau està l’hipogeu, una almàssera excavada en la roca d’on eixia l’oli llampant. Pense que és important salvaguardar tot este patrimoni per a que les futures generacions siguen sabedores del passat. Leo ens explica la història i la funcionalitat del que veiem, hi ha també cartells  que informen com es treia l’oli, com s’emmagatzemava, per a que servia... De nou Rocco ens canta una cançó tradicional en griko, esta vegada ens diu que no forma part del seu repertori, però vol que escoltem una tarantel·la, típica música italiana.

És un goig escoltar Leo i Rocco contar sobre el passat i sobre els seus desitjos mentre fem un passeig pel poble. Ens acompanyen a la menuda capella de de San Giovanni Battista del segle XVII que veritablement és una  joia. La manà construir el vicari general de la diòcesi, Giovanni Giannuzzo abans de morir en  1628. I la seua família va adquirir uns privilegis. El primer en oficiar fou un nebot, i ho va fer en el rictus llatí. I també tenien el dret d’enterrament, durant els treball de restauració s’hi trobaren tombes.

En 1845 amb motiu d’una visita pastoral es posà en evidència el greu estat de decadència de les pintures per la humitat. Actualment trobem una capella pulcrament restaurada. Hi es veuen frescos en les parets, en la part de baix estan els apòstols i en la de dalt són escenes de la vida de san Juan Bautista.

Encara ens queda un lloc singular per veure: uns pous- dipòsits d’aigua, excavats als afores del poble. Mentre arribem veiem construccions més velles i més modernes...i un altaret.

Arribem als pous. Són una obra mestra d’enginyeria hipogea bizantina, la que es feia sota terra. Es diuen “pozzelles" i són el resultat d’un antic sistema d’excavació en forma d’embut bolcat i cobert de pedra calcaria.  L’aigua de pluja es canalitzava per mig de túnels al llarg del nivell freàtic. Estos dipòsits d’aigua foren  fonamentals per a la vida del poble, per al camps i per a les granges.  Encara es poden distingir marques en les pedres que indicaven la propietat. I amb este marques s’ha pogut estudiar costums i maneres de treballar. 

A més a més, este lloc és important per al poble perquè diuen que el sant Pantaleone, el patró per a escapar de la persecució romana es va refugiar en els túnels dels pous. Enmig de l’explicació apareix l’alcalde del poble i Leo i Rocco el saluden explicant-li qui som i d’on venim. L’alcalde agraït que ens interesse el seu poble griko ens dirigeix unes paraules.

Acabem la visita a Martignano amb altra visita peculiar, una casa enderrocada. Diu Leo que no ho sol mostrar a altres grups, però hui li abelleix. Curiós. On nosaltres veiem una casa que li falta poc per caure totalment, ell veu vestigis de la casa tradicional, la dels antics avantpassats. I li dol pensar que en no res es perdrà totalment. Com se li nota l’estima pel passat. Leo ens fa posar l’atenció en detalls que corroboren l’antiguitat i les peculiaritats.

El punt i final és  una degustació de menjar típics en el jardí del palau... boníssim. Cert que ha estat tot un plaer i un privilegi descobrir esta part de la Grècia salentina. Però la ruta per la Grècia salantina no ha acabat...continua...

QUADERN DE VIATGE, tardor 2021, VIATGE a PUGLIA i BASILICATA