I entre cases mig buides i polsoses que conviuen amb unes poques habitades, els colors de l’art donen vida...el barri renaix... perquè no s’ha d’oblidar que en el passat, estos carreres foren nucli de vida i activitat.
El Fondo és la part més antiga d’Aielo de Malferit, la que està més a prop del riu i conserva l’entramat de carrers irregulars i estrets de l’època morisca. Les emblanquinades cases del passat, de poca altura i reduïdes dimensions, junt als corrals, s’hi edificaren seguint el desnivell del terreny per la qual cosa, són inevitablement carrers costeruts. Les cases que miraven al riu formaven el tancat defensiu i muralla amb una porta d’entrada, l’arc o portal del Carme.
En temps dels moriscs i els posteriors, quan en 1609 foren expulsats i el poble fou repoblat pels cristians vells, el Fondo era el nucli més important del poble, centre de vida social i comercial. A poc a poc al llarg dels segles el poble anà creixent amb nous carrers, noves edificacions...i el barri del Fondo deixà de tenir l’activitat i la vida dels orígens.
Actualment hi ha pocs veïns, i els que hi ha, lluiten per mantenir viu un carrer que té l’honor de tenir a la Verge del Carme a prop. Les cases ja no són blanques com les dels temps passats, ara hi ha varietat cromàtica i malauradament moltes estan buides i abandonades. I veure tanta casa a punt de caure, dona pesar.
L’any 2022, que Aielo ostenta la capitalitat cultural valenciana, enceta un projecte que té com a finalitat embellir alguns racons del barri decorant-lo amb art perenne, o al menys durador. És una manera d’engrescar a que els mateixos aieloners baixen al Fondo a passejar i que els forasters que ens visiten el coneguen. I com una cosa porta altra, si contínuament té visites tots procurarem mantenir-lo net i bonic amb els jardins verds i florits.
El projecte ReViu, creació/dinamització artística del barri del Fondo, ha creat la ruta TURISART, turisme i art, amb l’ànim de continuïtat: cada any aniran fent-se noves manifestacions decoratives perennes, uns anys seran en uns racons i carrers i altres anys es faran en altres.
.jpg)
1ª RUTA TURISART PEL FONDO 2022: PROJECTE “PARAULES I COLOR” ReViu
Idea i coordinació del projecte: Mariló Sanz Mora
Ens acompanyeu pel Fondo? Seguiu-nos per la ruta PARAULES I COLOR ReViu 2022 i gaudireu de l’art fet per a l’ocasió. No us podeu perdre aquest passeig fent parades explicant-vos els mateixos creadors el significat de l’obra. Endavant...
Iniciem el passeig en la plaça el Palau, davant del que era la residència dels marquesos de Malferit i actualment és l’ajuntament del poble. No parem l’atenció en el gran i majestuós edifici sinó just enfront, davall d’un fanal. Hi podem veure el primer element decoratiu que s’ha incorporat nou en aquest projecte: és un dragonet.
El segon està prop, en la paret del l’ajuntament vell. Sempre els trobem sota fanals, el seu lloc predilecte. Els artistes dels “Andragons” són Betlem Sala i Robert Bravo, dos veïns que s’hi posaren a viure en el barri perquè, com bé diuen, es van enamorar de la bellesa dels seus carrerons, placetes i portals. Al llarg de la ruta hi ha nou dracs de gres i vidre de colors, cuits a alta temperatura. Robert i Betlem expliquen el significat de la seua obra: “Quan el dia s’acaba, quan les veïnes i els veïns han fet ja les ultimes xerradetes al carrer de com han anat les coses durant el dia, quan les veïnes han deixat pulcre i preciós el portal del Carme, quan les xiquetes i els xiquets del barri apaguen les llums de les seues habitacions i els contes ja estan contats, el barri es transforma, i les mosques deixen pas als mosquits, les llums dels carrers s’encenen, i els dracs ( andragons) aprofiten la nit. Els dracs saben eixir per la nit sense fer soroll ni molestar als veïns quan descansen, no com “altra fauna” que ens vista. També mantenen el barri net de molestos mosquits, sense que ningú tinga que recordar-los la feina o supervisar si l’han feta correctament. Per últim els dracs ens obsequien amb la seua companyia i graciosos moviments...”
Tot seguit ens anem ja cap a alguns carrers de Fondo, però no ho fem directament. Ens dirigim al carrer Primicias, un carrer estret i curt on viu ja poca gent. Mentre caminem per on el marqués tenia la bodega, tenim el campanar de l’església enfront i podem escoltar les campanes. El racó guarda l’essència de poble. En arribar al final, girem a l’esquerra, no pot ser altra i després uns metres caminant pel que es coneix com la Baraneta, tornem a girar per iniciar la baixada cap al riu.
Estem al carrer Verge del Carme, el nom és perquè tenim el Portal del Carmen enfront, l’única porta d’entrada al poble que es conserva. És una vista bonica, la de l’Arc que, només traspassant-lo trobem el safareig i les hortes al fons. Possiblement l’Arc o Portal de l’Aigua, com també se’l coneix, és una de les imatges més fotografiades d’Aielo. Seguint avall hem de parar a meitat carrer a l’altura de la Travessia del Carmen. Primer mirem la paret de la dreta i al costat del fanal, hi ha altre “andragó”, el tercer dels 9 existents.
Ara cal mirar un poc avant, a la paret d’enfront i a la dreta. Hi veiem la segona obra creada per a l’ocasió. L’autora és Alba Aparici. S’anomena “Mamá” i “és un homenatge a les mares i a les dones en general, expresa la diversitat i el valor de la lactància, alhora que valora la importància de no sexualitzar els pits com algo que ha de ser perfecte i també convida a mirar-los de manera natural i no obscena”.
Seguim caminant fins arribar a l’Arc, bella estampa testimoni d’eixides i entrades dels aieloners del passat i del present, de tantes i tantes històries... L’Arc té al costat un jardí, creat en el solar del que foren dos cases. Parem al jardí, és inevitable perquè la vista a les hortes i el riu Clariano són precioses. És un lloc que convida al descans. Però nosaltres parem perquè tenim més art. A la paret esquerra hi ha una nova peça d’Alba Aparici: “Sentió” és una representació explícita dels sentits que necessitem per a gaudir de l'espai tan màgic com es el Fondo, els seus carrers, i les seves vistes plenes de vegetació”.
A la paret dreta tenim cinc dragonets més que van d’una finestra a altra...
Eixim del jardí i trobem una gran paret, abans blanca i ara plena de color. És un mural creat per Alfonso Tudela anomenat “Ordre i Entropia”. L’obra capta l’atenció per la grandària i per la mescla de colors i formes, tot harmoniosament combinat. “És una obra completament improvisada. Segueix la línia que autodenomine “freestyle”, que és en la que actualment treballe. El concepte de l’obra és l’exploració creativa i el treball de la intuïció que busca interactuar amb el públic”. I ho aconsegueix.
Abans de seguir, si mirem en la mateixa paret, a l’esquerra, la part alta, trobem l’últim dragonet creat.
I ara si, iniciem la pujada cap a la plaça pel carrer Hospital. I és que la paret decorada que acabem de veure és el mur exterior d’un antic asil, hospital de Beneficència. És la raó del nom del carrer. L’asil es va crear gràcies a la donació de Bautista Calabuig i Rita Castelló l’any 1836. Hui en dia és un jardí en el que entrem perquè també hi ha una obra que veure. Està vegada és fotogràfica i els autors de “Gent del Fondo” han estat Cristina Aparici, Rafa Ortiz i Rafa Morant de l’associació FFA, FENT FOTO AIELO. En la paret frontal junt a la placa que recorda als fundadors de l’hospital, “hi ha dos grans panells metàl·lics de 115cm d'altura per 215 cm de llargària en les que s’hi veuen 54 fotografies, 30 dones i 28 homes, tots i totes veïns que viuen o han viscut al barri, és el nostre homenatge a la gent del Fondo”.
Eixim del jardí i no cal caminar molt més per trobar-nos l’última creació “ Com fer vincle en el Fondo” de Lia Vidal en el que fa “homenatge a la paraula i a la manera de viure de la gent del Fondo, rescatant les paraules que en el seu dia va escriure l'escriptor Josep Valor i Gadea. L'obra la podeu veure al mur de la que va ser la seua casa durant temps en els estius. Lloc on l’escriptor va fer seu eixe estil de vida, que clamava on compartia amb la gent que va conèixer...lloc del que es va enamorar. He escrit en les peces de gres les seues paraules que, em van fer reflexionar-hi”.
*La ruta fou inaugurada el dia 11-6-2022 en una activitat anomenada PARAULES I COLOR AL BARRI DEL FONS EN TEMPS DE CARLES SALVADOR, en la qual membres de RENADIU, escriptors i escriptores de la Vall d’Albaida, que posaren les “paraules”, junt als i les artistes locals que posaren el “color”, seguiren l’itinerari fent parades, explicant l’element creat uns i llegint textos propis altres.
L’autora del cartell és Amparo Sanz. Amb la intenció de captar la curiositat de la gent per a que visite el barri, Amparo, en primer lloc, ha volgut emprar la foto del Portal del Carmen com a símbol del Fondo, que és el protagonista de l’activitat. També dona visibilitat als participants en la inauguració posant el nom de cadascú. El color que unifica el cartell, ha estat escollit amb la intenció de mostrar el desig d’un barri viu i en funcionament, perquè les tonalitats càlides rogenques són com les d’un cor bategant, són colors que t'acullen, com sempre s'ha fet entre el veïnat d'un barri de poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada