La ciutat "slow" amb un castell, una catedral, un port pesquer, un barri jueu...i bon peix fresc per menjar...
Des de Bari anem a Trani, continuem a la costa Adriàtica, només són uns 45 quilometres al nord-est de Bari. És una ciutat amb molta història i patrimoni amb petjades de romans, llombards i bizantins. En temps passats el seu port va ser un dels més importants des d’on partien els croats cap a Terra Santa.
Trani té al voltant de 60000 habitants i és un dels centres turístics més importants de la regió. A més a més concentra activitats econòmiques com la pesca, producció d’oli d’oliva verge extra i el vi dolç Moscato.
Només trepitjar Trani, al primer colp d’ull qualifique la ciutat d’espaiosa i tranquil·la, amb molta llum. Li veig alguna cosa que la diferència, de primeres pense que pot ser el sol i el mar, el color de la pedra que empren en les construccions i que els caracteritza o l’absència de sorolls. Hi ha turisme però no molt. Després m’assabente que Trani forma part del llistat de les citta slow ( ciutat lenta) que és un moviment que va sorgir en Itàlia en 1999 per compaginar el desenvolupament de les ciutats amb la qualitat de vida. Poden pertànyer-hi ciutats d’arreu del món que tinguen menys de 50000 habitants, ciutats que els preocupe la millora de la qualitat de vida, el medi ambient i les noves tecnologies, que vulguen equilibrar tradició i modernitat. Són ciutats amb espais sense cotxes, per poder passejar, són llocs on es potencia el xicotet comerciant de productes autòctons tractats ecològicament, restaurants que elaboren receptes tradicionals. Més que ciutats lentes, seria millor definir-les com ciutats respectuoses amb l’entorn i les persones, amb la vida. I Trani compleix tots els requisits.
El primer que veiem és una imatge del castell i la catedral al fons, tot junt al mar...és una imatge idíl·lica. Cert que és un mirador bonic i agradable amb la brisa del mar de cara. Ara entenc per què a Trani se l’anomena la Perla de l’Adriàtic, denominació que també qualifica Dubrovnic. I és que la costa Adriàtica banya moltes ciutats joies.
Fem un relaxat passeig i passem per les portes de castell Svevo, en posició estratègica per poder divisar qualsevol perill que arribara del mar i protegir la ciutat dels atacs. Fou construït per Federico II al segle XIlI. És un edifici fortificat de formes robustes amb finalitat defensiva, de planta quadrangular, situat just sobre una zona rocosa al port. Al passat va ser escenari de molts esdeveniments importants, tan de morts com de celebracions. Va patir moltes remodelacions, també en va haver en temps de Carlos V. L’últim us va ser de presó provincial des de 1832 fins 1974.
A prop, caminant uns metres, està la catedral de Sant Nicolau Pelegrí, majestuosa, imponent, elegant. És el tresor de la ciutat. Rivalitza amb la catedral de Bari. Però el sant de Trani era altre, no s’ha de confondre. Me n’adone del color de la pedra que té un color rosat, és la Pietra di Trani que s’extrau en canteres de la ciutat. i li dona aires senzills i distingits. A la façana, que és més menuda que el cos de l’edifici, hi ha una rosassa.
En realitat són tres esglésies superposades. De fet quan la visitem en som conscients pujant i baixant escales. Començaren a construir-la l’any 109 i s’enllestí al segle XIII. A la façana, hi ha una escala de doble rampa que condueix al portal de bronze, que és una replica que s’inaugurà en 2012. L’original està a l’interior. Cert que és una catedral singular per la situació i perquè està construïda en un estil romànic de la Puglia influenciat pel corrents orientals i on s’hi barregen altres estils posteriors.
El campanar fou construït més tard i no s’enllestí fins el segle XIV. Està connectat a la catedral per un arc. Té quasi 60 metres. L’observe amb atenció. Me n’adone de les finestres en cada cos són diferents, en el primer cos la finestra es bifora, en el segon és trífora, en el tercer en quatrífora i en el quart la finestra està dividida en cinc parts. Està rematat en octogonal.
Entrem a l’interior de la catedral per una porta oberta al sud que ens du a la part inferior, concretament a la primitiva església de Santa Maria sobre la que es va construir la catedral. És una llarga sala dividida en tres naus amb vint-i-dos columnes. Hi veiem restes de les pintures que antigament la decoraven.
Altra escala ens du a l’hipogeu de San Leucio, excavant sota el nivell del mar, és un recinte molt fosc on antigament estaven les relíquies de san Nicolas, quan arribaren al segle XII. A les parets hi ha restes de frescos en no molt bon estat de conservació.
Tot seguit accedim a la cripta de san Nicolas del segle XII, amb columnes de marbre grec d’estil bizantí. Hi trobem la imatge del sant venerat. Però... qui era san Nicolas peregrí? Doncs, era un pastor grec que va morir molt jove a Trani. De xicotet sempre en soledat en la muntanya, es dedicà a l’oració i a la meditació. Començà a recórrer la regió amb una creu a la mà repetint sense parar la frase “Kyrie eleison” que significa Seynor teniu pietat de nosaltres. Era un jove molt ingenu i tothom se’n burlava, el creien un individu amb poc trellat i un endimoniat perquè es comportava com un dels “bojos per Crist” que hi havia en aquell època. Volgué peregrinar a Roma i diu la llegenda que no va ser ben rebut. Tampoc l’acceptaren a Lecce i Tarento. Al capdavall arriba a Trani, diuen que a lloms d’un dofí...Si...un dofi, les llegendes tenen molts ingredient exagerats, tal volta per captar l’atenció dels que les escoltaven en l’antiguitat. El cas és que el bisbe Bizancio, veient tanta ingenuïtat i ximplesa, li va permetre predicar-hi. Però malauradament el jove que després de tant de trot havia emmalaltit, als quinze dies d’arribar-hi va morir. Tanmateix, durant els dies que va romandre a Trani va donar consells que propiciaren miracles. Les llegendes...ja se sap...no importa que siguen vertaderes o falses, el que importa és que són boniques i desperten la creativitat, tan de qui les crea com de qui les escolta. Jo, en este cas, ja m’estic imaginat al jove sobre l’animal arribant al port. Quan proclamaren al jove sant, el bisbe volgué construir esta església en el seu honor.
Després de visitar les criptes, accedim a la catedral. És una gran sala dividida en tres naus, per dos files de columnes dobles. S’hi respira sobrietat i s’hi veu un aura especial. En l’antiguitat estaria ricament adornada i plena de color, com la resta de catedrals de la Puglia. A un lateral està la porta original, obra de Barisano Da Trani i construïda en 1175.
Seguim passejant, l’oratge convida a fer-ho lentament. Hui fa sol. Anem cap al port. Està tot a un tir de pedra. No perdem de vista el campanar que s’imposa i ressalta. Al nostre pas hi ha palaus restaurats que ara tenen altres finalitats, com per exemple la de museus.
El port és un lloc pintoresc, els pescadors han arribat amb les barques i trauen el peix a la venda, altres netegen les barques i els utensilis, ho deixen tot a punt per a al dia següent que, si les inclemències de l’oratge no ho impedeixen, eixiran de nou a la mar. Quina vida més dura la d’aquell que ha de mirar el cel cada dia per saber si treballa o no eixa jornada! També hi ha vaixells d’esplai.
És un passeig agradable perquè la brisa, i els colors omplin els sentits. Els núvols juganers canvien constantment de forma pintant el cel com si fos un llenç. També l’olor a menjar desperta la gana. Hi ha nombrosos restaurants i bars més modests on assaborir eixe peix tan fresc acabat de pescar. Mentre divaguem sobre la vida dels pescadors, i sobre on anem a dinar, de sobte, uns adolescents ens pregunten d’on som. Ells són de Trani i estudien l’espanyol, els abelleix practicar la llengua que xampurregen, algun millor que altre, i ho fem durant una estoneta. Són uns joves molt simpàtics i agradables.
Entre restaurants i cases de pescadors, em crida l’atenció una església menudeta que mira al port. És l’església de Todos los Santos que data de meitat del segle XII i va ser construïda per l’ordre dels cavallers templaris. És un edifici senzill, de planta rectangular i tres naus. La façana té un pòrtic de tres arcs. Va pertànyer a l’ordre dels templaris fins a l’any 1312, després passà a mans de cavallers de San Juan de Jerusalem, acabà sent de diverses famílies nobles de Trani.
Després de dinar, decidim continuar el passeig traspassant una de les portes antigues de la muralla i ens endinsem en el centre històric. Anem sense rumb fix. És un entramat de laberíntics carrers on, entre esglésies i palaus, estava el barri jueu. Antigament hi havia quatre sinagogues, actualment hi queden dos transformades en esglésies.
L’antiga gran sinagoga convertida en església de santa Ana, actualment és el museu jueu de Trani.
I amb este passeig assossegat li diem adéu a Trani. M’ha agradat molt la ciutat, sense cap dubte és un dels llocs a recomanar en una visita per Puglia.
QUADERN DE VIATGE, TARDOR 2021, VIATGE A PUGLIA i BASILICATA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada