Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 17 de març del 2019

VALÈNCIA: ANTIC MAGATZEM DE DENTS DEL RATOLINET PÉREZ

Que bonica és la innocència… amb eixes mirades il·lusionades i crèdules i eixes preguntes espontànies que accepten respostes imaginatives com a veritats sagrades!



Ja sé què fa el ratolinet Pérez amb les dents que arreplega de tots els xiquets del món, ho sé perquè he estat al seu antic magatzem de dents que té a València. Tot un privilegi i un goig.



L’antic magatzem de dents del ratolinet Pérez és un lloc màgic ple de jocs i artefactes interactius, ple de color, llum, so, moviments, màgia, il·lusió, somnis, fantasia... ple d’innocència i credulitat. És un lloc amb el que els xiquets i xiquetes queden meravellats pel que veuen i el que escolten.


Als adults també ens agrada, veiem que les  actrius- monitores que estan al càrrec, Rosa i Paula són molt professionals. A més a més  quan més mirem tot el que hi ha i escoltem el que conten, més ens fa pensar en la gran capacitat imaginativa que ha pogut tindre el cap pensant que ha ideat tot l’engranatge.


Quan he sabut qui era la persona tan creativa que està darrere de tot, he entès que estiga tot tan ben ideat i perfecte. El cap pensant és Vicent Vila, que sap molt sobre el tema perquè va ser durant dècades responsable de l’àrea de teatre infantil de la sala Escalante i a més a més va ser el creador del grup  Bambalina titelles, junt al germans Policarpo, allà per 1981. Ho sé bé perquè sóc de la Vall d'Albaida, comarca d'on procedeixen i he anat complint anys gaudint de les seues actuacions.



Durant tota l’hora, o un poc més, que dura el recorregut per un espai que per altra banda és molt menut, veiem el procés, com encenen les màquines, com llaven les dents... i el xiques i xiquetes poden participar enecent i apagant màquines. És molt divertit.



En una casa en miniatura plena de detalls, veiem on dorm, on menja o on treballa el Sr Pérez quan va a la factoria i també on dormen la resta de ratolinets treballadors a la fàbrica.





...i on estan els regals per embolicar...


Ara ja sé que les dents arriben en tren, per mar o a traves de tubs des de cada racó del món. I arriben a les màquines de la factoria que les processen per a reconvertir-les. I no dic en què perquè aneu i que us ho conten.

Està molt bé l'ensenyament bucodental que acompanya la història. Els xiquets no perden detall i estan atents.



Hi ha petjades de ratolinets  per tot arreu, és que com sempre van d’un lloc a altre!



Diuen que les dents mai desapareixen només que canvien de lloc. Quan jo era menuda Pérez encara no es dedicava, com ho fa ara,  a arreplegar dents i donar a canvi regalets. No vaig tindre eixa sort!. Però jo era una xiqueta que m’estimava tot el que era meu i no podia abandonar en qualsevol lloc les dents que em queien,  així que les guardava en ma casa. I sabeu a on? Doncs en el terrat on ma mare estenia la roba, en una paret feta de pedres que no estava lluïda i entre els forats que hi havia de pedra  a pedra... hi guardava la meua dent recent caiguda. Recorde que sempre que pujava al terrat les mirava. Eren part meua. Un dia van fer reformes en casa i la paret va ser lluïda i les dents hi quedaren soterrades de per vida. Sempre que puge al terrat recorde la devoció que li posava guardant les dents enmig de les pedres. I pense si en un futur allunyat, alguna vegada enderroquen la casa i algú troba les meues dents, pensarà  tal volta que en eixa paret hi hauria una persona emparedada. Quan ho pense, sempre em fa somriure.

Després del recorregut els xiquets i xiquetes han escoltat el ratolinet, però com està en Paris, és via internet, però prèviament li telefonen. Tot un honor escoltar les seues paraules.



A banda del recorregut descobrint la màgia de cada màquina i racó, la factoria ofereix al públic infantil obres de teatre, que segur que estan molt bé. Ho aconselle tot, cert que val la pena anar-hi i viure un ratet dins d’una bombolla d’il·lusió. 

 Al final parem l’atenció en la botiga que està a l’entrada, quin goig! em falta temps per mirar-ho tot. Està plena de joguets, antiguitats i llibres. Que bonic! Estic segura que tornaré.




QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA, març 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada