Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 8 de desembre de 2012

COSTA RICA: Creuant el LLAC ARENAL


Els privilegis en els viatges s’han de pagar però de vegades arriben sense esperar-los ni pagar-los.




Venim de Monteverde i acabem de creuar unes muntanyes junt a uns conductors "peculiars" que ens han fet dubtar sobre la seua professionalitat. El dia no ha acabat així, anem de sorpresa en sorpresa. Acabem de pujar a la barca per creuar el llac Arenal. La barca té cabuda per més de 50 persones, serà quasi una hora de trajecte per travessar el llac de 32 quilòmetres de llarg i 5 d’ample. I la sorpresa és que de nou som les úniques passatgeres. Esta vegada ens acompanya Carlos que és qui dirigeix la barca i coneix més del llac que cap persona. Fins i tot es dedica per les nits a fer de guarda vigilant i dorm a una barca- casa que està situada prop de l’embarcador. Ell mateix ens ho diu: “Trabajo de dia cruzando la barca y por la noche me pagan también por dormir, no me puedo quejar”.

Tenim quasi una hora  de trajecte que aprofitem per xarrar amb Carlos.

Mentre esperàvem ha arribat un grup d'espanyols catalans.  Hi ha un personatge que forma part del grup que ens mira mal. Sembla un explorador, però per la vestimenta. Va impecable, com un maniquí tret d’un escaparate.  I quina cara que  ha posat l’èxplorador en veure que la primera barca en arribar era per a nosaltres dues soles, bocabadat s’han quedat en veure que pujàvem sense ningú més...Segurament quan torne a Espanya es queixarà a la seua agència de viatges dient que hi havia altres que havien rebut tracte millor.

El que no sap, és que eixe  tracte especial té una justificació, simplement és degut a l’atzar. La casualitat ha fet que nosaltres no escollirem fer l’itinerari que la majoria de gent fa. Cert és que em senc una privilegiada i no puc oblidar la cara del bocabadat català.

Hi ha diferents embarcacions que donen la volta pel llac perquè la vista al volcà ho mereix.
En el nostre trajecte ens creuàrem amb esta més menuda que la nostra que estava plena de gent.

Tot està eixint sobre rodes, millor del que ens esperàvem, perquè les sorpreses roines, no compten.

I comencem el trajecte pel llac Arenal. No ens podem creure que la barca vaja només amb nosaltres dues de passatgeres...tampoc s’ho creuen els catalans que s’han quedat esperant, l’explorador no ens lleva la vista de damunt, preguntant-se qui serem nosaltres per rebre tanta atenció i un poc envejant-nos perquè ells aniran com sardines en llauna en el proper bot que arribe.

Tenim l'inesperat privilegi de creuar el llac a soles amb el conductor que xerraire i amable ens conta un poc de tot.

Carlos ens ha explicat de manera molt clara aspectes que desconeixia del llac, esta informació de primera mà és molt interessant. Ens conta el seus records de quan es va crear el llac amb la construcció d’una presa l’any 1973, explicant que es va fer per subministrar aigua a la població de Guanacaste i per crear una central hidroelèctrica. També sap molt sobre la zona perquè és on ha crescut i on viu, així com sap molt  sobre el volcà Arenal al qual veu cada dia només obrir els ulls des del seu lloc de vigilància a la barca del llac. Coneix cada tremolor, cada soroll, cada fumerol, perquè és la imatge que presideix el llac en cada moment.

En tot moment  tenim davant la vista del volcà .
De nou s’ha creat un clima de confiança entre una persona del país i nosaltres. És normal, tenim gana de saber coses d’on estem i ell també vol saber coses d’Espanya. Pregunta i contestem. Preguntem i contesta. Creuant el llac tenim temps per davant, tant que li ha portat a explicar-nos, fins i tot, aspectes de la seua vida personal: sobre quan es va casar, dels fills i de la separació que va patir fa 6 mesos... Deguem portar a la cara l’etiqueta “escoltadores”, perquè molta gent confia amb nosaltres al primer colp d’ull, i ens conta "vida i miracles" personals...En este cas, Carlos té gana de parlar, se li nota, i li és fàcil parlar amb estranys. Nosaltres sabem parar l’orella i ell aprofita la situació per obrir el seu cor explicant què fa, què vol fer i com s’hi troba.

Per moments la boira tapa el cràter del volcà...en altres el destapa.
Si a la nit la boira escampa  des de la mateixa habitació de l'hotel podrem veure  la lava com s'arrossega per la falda de la muntanys.

La conversa durant el trajecte mirant boniques vistes ha estat molt interessant però malauradament el temps se’ns ha anat volant, hem de  tallar la conversació perquè ja hem creuat el llac.

En travessar les aigües que tant de benefici aporten als voltants, un autobús ens espera per traslladar-nos a l’hotel. De nou és un autobús de 50 places per a les dues soles. L’hotel està situat al mateix peu del volcà, com la majoria dels que hi ha en este parc nacional que vetlla per l’Arenal. Des de la perspectiva de fora, no s’entén com es pot edificar tan a prop d’un volcà que està actiu i que cada dia emet gasos, cendra i pedres.

Deixem la barca i ens acomiadem de Carlos...

El paisatge ha canviat radicalment respecte a Monteverde. Esta part és veu molt diferent, ja hem deixat la muntanya, els hotels es veuen més luxosos i tot està més condicionat per a un turisme diferent al que hi havia a Monteverde, on s'hi concentra el més motxiller, més aventurer...Les carreteres estan molt millor que les que hem deixat enrere. 

De camí ens adonem que hi ha varietat d'infraestructura hotelera, tot mirant al volcà, hi ha molts llocs per dormir o restaurants que amb tota la seguritat tenen vistes espectaculars. Nosaltres també tenim sort en este aspecte i sense saber-ho, perquè en Espanya ho triàrem a l'atzar, anem a parar a l’hotel que està més a prop de tots. A cegues triàrem tot el circuit i els hotels... i sortosament ho encertàrem. 

De nou la casualitat ha jugat al nostre favor. Des del llit es podran veure els fumerols diürns i les emissions de pedres i lava nocturnes que pareixen focs artificials, al menys és el que ens diu el jove de recepció. L’amabilitat és extrema en Costa Rica i a l’hotel, el jove recepcionista que estarà de guàrdia per la nit, es brinda a despertar-nos si els núvols del volcà desapareixen i es veu l’expulsió de lava que segons conten per la nit és un espectacle digne d’admirar. Confiem que així siga i acceptem la invitació d’interrompre la dormida. En estos moments, malauradament està tot el cel emboirat i no es veu ni el con del volcà.

Davant la porta de l'hotel, al peu del volcà...

Per cert, mentre estàvem trafegoses amb els papers de registre i la clau de l’habitació ha entrat a l’hotel l’explorador i malgrat adonar-se’n de la nostra presència no ens ha dirigit ni la mirada. Pel que es veu els majoristes des d’Espanya contracten els mateixos hotels i tots els espanyols que portem reserva anem a parar al mateix lloc. Són hotels generalment bons i que a nosaltres no ens resulten molt cars perquè les agències compren paquets que abarateixen el cost. Això si, el preu d’este hotel no és el mateix si viatjàrem  pel nostre compte, aleshores la cosa canvia. 

QUADERN DE VIATGE COSTA RICA, estiu 2006



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada