Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 18 de desembre de 2012

nº17 RESSENYES LITERÀRIES i de cine: Terenci del Nilo. LLIBRE




nº 17-TERENCI DEL NILO

Viaje sentimental a Egipto

De Terenci Moix



Ressenya feta per Plaza & Janés editores, 1984

Si en tota persona culta, l’Antic Egipte exerceix una gran fascinació, molt especial i intensa pot ser per a un escriptor, de la qual cosa hi ha testimonis en la literatura universal. Entre els narradors espanyols, Terenci Moix donà l’any 1970, i en llengua catalana, una d’eixes mostres de fascinació que en el seu cas ha arribat a ser “un profund acte d’amor” amb el títol “Terenci del Nil”, l’autor de “El dia en que murió  Marilyin” oferia la que anava a ser una primera demostració d’un gojat encís “nilòtic”: un important llibre de viatges composat a partir d’un primer apropament físic a Egipte en 1968.

Des d’aquell any i des d’aquell llibre, Terenci Moix ha aprofundit en visites i en meditacions al voltant d’esta gran realitat i gran enigma que continua sent tot el que es refereix a Egipte, fins i tot el temps actual. I com a resultes de la insistència tan joiosa com patètica, hi està, ara i escrit en castellà, este “Terenci del Nilo”, que conserva el mateix subtítol que la versió catalana. No és cap traducció amb afegits, “posada al dia”. En tot cas l’actualització, ha acabat en un volum que en quantitat de pàgines dobla la primera versió acabada l’any 1970, mentre que l’actual versió acabà en juliol d’aquest 1983.

Amb “Terenci del Nilo”, les lletres espanyoles passen a figurar amb tots els honors a l’àmbit de la més exigent i exigible literatura sobre Egipte. Terenci Moix la inaugura, pel que respecta a les nostres lletres.” Este llibre solament aspira a convertir en literatura un profund acte d’estima, es llig a l’inici. I així és. Un amor que s’hi manifesta de la mateixa manera en la dimensió de narrar el viatge i les seues peripècies que en les meditacions sobre la història, l’Arqueologia, la Societat,i sobre tot el Temps. Llibre, doncs, èpic i líric, en el qual acció, contemplació i meditació s’ajunten amb la naturalitat pròpia d’un home de gran cultura, de gran sensibilitat i de gran talent narratiu. “Terenci del Nilo”, no podrà faltar en cap biblioteca, espanyola o estrangera, en la que tinguen cabuda les obres dedicades a sentir, recordar i viure Egipte.

Opinió personal

No havia llegit res de l’autor i tampoc en sabia massa de la seua trajectòria literària, però en veure aquell llibre que parlava del Nil el vaig fullejar i m’agradà el que veia.

Recorde que vaig pensar que no podia haver manera millor d'expressar l'esplendor del passat des del la perspectiva del cor, deixant-lo parlar...recorde haver envejat la facilitat d'escriptura de Terenci per mostrar Egipte, per transmetre el seu encant.

Així que el vaig llegir de casualitat, fa molts anys i dues vegades, abans d’anar a visitar eixe Nil del qual parlava i després de la tornada. I aleshores, la segona vegada em vaig identificar plenament amb el que Terenci va escriure i vaig subratllar les frases que expressaven exactament el que jo havia sentit. 
Em vaig fer seguidora de l’obsessió de Terenci per Egipte i m’agradava escoltar i llegir tot el que al respecte deia. Cert és que trobava el seu deliri pel país exagerat però alhora entenia que estiguera captivat.  
Eixe autor em va enganxar i en certa manera em va provocar a fer el mateix que ell havia fet: a escriure el que veia, pensava o sentia. El primer quadern de viatge que vaig fer va ser en esta primera estada al país dels faraons. 

El llibre es quedà a la prestatgeria de casa i molts anys després, sense haver perdut l’encís que Egipte m’havia provocat (que encara dura), vaig  tornar de nou al país. En esta segona ocasió de nou vaig reprendre el llibre però com una guia de viatge, rellegint el que tenia subratllat i cert que vaig sentir el mateix d’anys abans.

Les frases escrites per Terenci no havien caducat. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada