Sembla un palau de conte on, de sobte, pot apareixer una fada amb la vareta màgica per a demanar-nos el desig
que volem... ho sembla, cert... tanmateix és un palau que guarda misteris i secrets.
Si es va a Lisboa, la visita a Sintra és imprescindible, amb el que hem
visitat ja paga la pena anar-hi: el palau da Pena m’ha encantat, també el palau nacional i el castelo das Mouros, malgrat el vent, però és que amb la visita a la quinta Regaleida, encara ho dic amb més convenciment. Sintra val la pena.
La quinta Regaleida sorprèn, tan els edificis exteriors com els jardins que
ho envolten. Construïda entre 1898 i 1912, va ser la residència preferida
d’estiu del milionari i filantrop Carvalho Monteiro, bibliòfil i
col·leccionista, d’esperit científic i gran cultura, però que també és diu que
va fer fortuna amb els esclaus. Tothom guarda un passat.
La va dissenyar l'arquitecte i escenògraf italià Luigi Manini. Manini es va distingir pintant escenaris a l’Escala de Milan i altres llocs més. A la finca Regaleida va emprar estil
manuelí però està plena de simbolismes poètics amb els quals el
milionari volia envoltar-se. També volia envoltar-se simbòlicament dels seus
interessos ideològics, així creà llocs
que amaguen significats al voltant dels temes secrets de l’alquímia o la masoveria, els templaris o la
rosacruz. Tots els edificis, els que s’hi veuen i els subterranis, van a parar
a un punt en concret, el temple iniciàtic, simbolitzant la relació cel-terra,que
és com una espècie de torre invertida que s’hi submergeix 27 metres.
La quinta Reagaleira va ser la seua última gran obra en Portugal, la qual
el va ocupar durant 14 anys, fins 1912, any que va regressar a Itàlia. L’any 1997
l’ajuntament de Sintra comprà la propietat i és l’any 1998 quan s’obri al
públic.
Al primer colp d’ull no s’hi veu la part esotèrica, més bé al contrari recorda romanticisme. Així que oblidant la part esotèrica no deixe d’exclamar que és bonic. Per als meus ulls més vinculats al món infantil que no al dels misteris ocults sembla escenari tret d’un conte, com si d’un racó anara a aparèixer una fada amb la vareta a demanar-nos el desig que volem... però no ho és. Mentrestant hi estem no ens apareix ni cap fada ni príncep ni princesa.
L’espai encisa, hi ha mil racons i torres, senderols plens de vegetació, hi ha mil amagatalls que alhora que són el deliri dels expets en misteris també ho són dels nombrosos xiquets que amb els pares estan visitant la Quinta. Hi ha molt de turisme familiar. És una constant. Nosaltres amb el plànol en mà no li fem cas i caminem per on ens abelleix, per dins i per fora, sense buscar llocs en concret, després quan ja estem fora ens adonem que tanta de passeig amunt i avall encara ens hem deixat racons per veure.
La finca és preciosa i passa el temps volant simplement passejant i gaudint del que hi ha.
La Quinta Regaleida és un lloc digne de visitar.
La Quinta Regaleida és un lloc digne de visitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada