RACÓ VIATGER de Mariló: CROÀCIA: La catedral de SIBENIK

dissabte, 17 de febrer del 2018

CROÀCIA: La catedral de SIBENIK

La catedral de Santiago és una de les més grans de Croàcia, destaca per les cúpules superposades i, per alguns detalls, recorda a la del Duomo de Florència.

En el nostre viatge per Croàcia, anem a Sibenik.

De Sibenik visitem la catedral, és Patrimoni de la humanitat des de l’any 2001. A la ciutat no li dediquem més temps perquè anem de pas, pense que tal volta és una errada que potser en altra ocasió es pot compensar. Si algun dia torne a Croàcia amb un horari més flexible ho faré. Ho dic per una raó, no hi ha massificació de turisme, només per això valdria la pena el passeig que estic segura tindrà raconets bonics per a visitar. Però hui mo ha pogut ser, el dia ha estat molt complet i condensats, i estem cansats. I quan s'està cansat, les coses sovint es veuen de color negre i no es trau el profit que deuria.

Estem a la plaça principal on està l’edifici de la Vieja Loggia amb 9 arcs, construït l’any 1532 i 1543. Després de la segona guerra mundial l’hagueren de restaurar quasi en la seua totalitat. M'agrada, em recorda a ciutats italianes.

Al costat del gran edifici està la catedral, la porta nord. El monument té dues portades i encara que la principal és la del sud, la que tenim en este moment davant va prendre protagonisme per la riquesa decorativa.

Estem cansants i en tenir ocasió prenem seient. Així i tot mentre estem en la plaça contemplant la façana lateral, el portal del lleó, encara trac forces per pujar una empinada escalinata, i arribar a la part alta, per observar les teulades i la façana de la catedral de les altures. Des d’este punt alt, en el lateral d’una menuda església, on em situe per fer la foto i observar la panoràmica, veig carrers entramats i estrets per darrere de l’escalinata. M'agradaria endinsar-me per veure què hi ha més enllà, però no puc, no hi ha temps.

Ara dic que hi ha poc turisme però sé que canviarà. Els croates volen turistes i els aconseguiran. Croàcia cada vegada està més de moda i ells necessiten els turistes que aportem divises perquè concretament en esta zona, després de la guerra, la indústria que hi havia va ser destruïda i no l’han recuperada.

La catedral de Santiago és una de les més grans de Croàcia. Cert que impressiona la grandària. El monument construït sobre una església romànica, està fet majoritàriament amb pedra de les illes croates, especialment de Brac. Està considerada l’església més gran del món construïda exclussiammet amb pedra, sense rajola ni suports de fusta. Té moltes voltes i cúpules encaixades unes damunt d’altres i és el que resulta interessant. I un detall que la fa diferent, és la falta de campanar.

La mire per fora i observe que formant part de la decoració exterior hi ha cares i més cares, hi ha més de 70. En són moltes. Representen els personatges més importants de la ciutat durant l’època de la construcció: hi ha xiquets, homes i dones. Mirant-les amb detall s’hi veuen expressions de sentiments molt ben detallades. S'hi veu demostració d’enuig, temor o orgull.

Deixem el lateral i mirem la portada principal. Hi ha un gran rosetó gòtic i frontó semicircular. Esta portada és bonica però la dels lleons amb Adan i Eva és la que més m’agrada.

L’edifici va ser construït entre el segle XV i XVI i concretament va ser consagrat l’any 1555 La gran cúpula, que em recorda al Duomo de Florència, va ser danyada durant la guerra civil, l’any 1991 però sortosament va ser restaurada. També s’hagueren de restaurar escultures de l’exterior.

L’interior és de planta de creu llatina amb tres naus i destaquen els capitells i l’altar barroc i el crucifix renaixentista.

UNESCO justifica la inclusió en la llista del Patrimoni de la Humanitat dient que és testimoni dels intercanvis en les arts monumentals que s’hi donaren entre el nord d’Itàlia, la Toscana i Damacia des del segle XVI fisn el XVII. Tambè va contribuir a l’elecció el fet d’haver-se emprat solament pedra i utilitzar tècniques excepcionals per fer les voltes i les cúpules. Alhora li donà validesa per ser premiada, l’ornamentació exterior de les cares fusionant art gòtic i renaixentista.

Sense dubte, la catedral és una joia. Llàstima que pel cansament mentre la tenim davant, no li hem posat l’atenció que es mereix i hem valorat la seua importància.