VALÈNCIA: Visita a l’ajuntament

M’he proposat visitar més llocs dels que m’envolten, conèixer el més proper i mirar amb més atenció els monuments i els seus carrers.

M’agrada Valencia i m’agrada fer turisme per la ciutat passejant pels seus carrers i avingudes entre edificis nous i vells, caminar sense altra finalitat que gaudir del que veig. I és que de vegades desconeixem el que tenim més a prop. Passa sovint, com ho tenim a mà anem deixant-ho per a altra ocasió…i al capdavall deixem de visitar joies. 

Però per eviatr-ho, em vaig proposar dedicar-li temps a la ciutat de València, amb màquina de fotografiar i plànol en mà, per saber per quin carrer he d’anar i no perdre’m.

Fa unes setmanes vaig visitar l’ajuntament de Valencia obert al públic gratuïtament des de l’any 2015. I m’alegra que siga així. Està declarat monuments Artístic Nacional des de 1962 i està bé que puga ser admirat per qui vulga.

En esta visita he aprés informació que no sabia perquè entrar-hi m’ha motivat a saber més d’un edifici que tantes vegades he vist i mai havia mirat amb deteniment.

L’ajuntament no ha estat sempre en este mateix emplaçament, abans estava ubicat on actualment està el jardí del palau de la Generalitat a la plaça de la Verge. Però l’any 1854 estava ruïnós i es va traslladar provisionalment a l’antiga Real Casa d’Ensenyança, que era un centre docent per a xiquetes sense recursos, situada a l’actual plaça de l’ajuntament.

Quan es decidí la reforma per acollir el nou ajuntament s’utilitzaren tres edificis ara tapats per la façana. Un era la Casa de l’ensenyança fundada al segle XVIII per l'arquebisbe Mayoral, l’altre, l’església de Santa Rosa de Lima i el tercer la arxiconfraria de la sang.

Aixi que de ser provisional passà a ser permanent des de 1860. L’any 1906 s’inicià una gran reforma que s’enllestí després de la guerra civil. La reforma va ser principalment ampliació de l’edifici i fer una façana que fora representativa.

Ara m’he adonat de la grandària de l’edifici. L’actual ajuntament té façanes a quatre carrers, sent la principal a la plaça, nucli valencià de tants esdeveniments. És en esta façana en la que pare l’atenció encara que les altres també són interessants. 

Mire la façana des de baix, hi ha un cos central coronat per la torre del rellotge que té tres pisos i està rematada per un carilló col·locat en 1930. A cada costat, simètricament col.locada, hi ha una torre quadrada. Veig finestres i molts  balcons tan en la planta baixa com en els dos pisos. També veig en cada extrem una torre circular amb cúpula.

 

I destaca entre tot, el balcó de pedra fet entre 1965 i 1967 recolzat per quatre columnes. Hi volem pujar, per veure la perspectiva de la plaça que generalment veuen les falleres majors cada any, junt a les personalitats.

 

Davall de les torres hi ha altres portes més menudes que donen accés a altres dependències municipals, però l’entrada oficial és la porta gran de fusta i decorada. Entrem, està envoltada de pilastres corintis.

 

Pugem uns escalons i passem els tràmits de seguretat. I trobem la gran escalinata de marbre d’estil neoclàssic de 1924 que realment bocabada. Des de 2015 l'ajuntament ha rebut molts visitants nacionals i estrangers, sempre hi ha moltes cues per entrar-hi, però hui, sortosament no hi ha gent. Recorrem l’ajuntament pràcticament a soles, només hi ha un parells de persones.

 

Sembla que estem en un palau. L’escalinata va ser reconstruïda després de la guerra civil. En una fornícula hi ha una escultura del Sagrat cor de Jesús, de 1941 també de marbre. Tot està il·luminat per una claraboia, que és una vidriera de cristall representant l’escut de la ciutat.

Al primer pis tenim l’accés al balcó. És una porta de fusta que veiem només pujar. Tenim ganes de trepitjar el lloc que les falleres han fet famós per eixa frase anual de senyor pirotècnic pot comenzar la masclet  i que tanta pólvora respira. Eixa frase que este any, malauradament per culpa del coronavirus ,no es farà en la data que toca i s'ha tingut que ajornar. Però esta crisi passarà i en no res...tornarem a veure les portes del balcó obertes i les falleres assenyalant l 'inici de les festes... 

Arreibem al balcó. Quan ja hi som em sembla que no està molt alt i que és molt gran. L’imaginava amb menys cabuda. M’emociona i no sé la raó, és un balcó emblemàtic. Hi ha escultures de benlliure decorant-lo.

 I quines vistes!

Entrem al saló de festes, anomenat de cristall inaugurant pe rei Alfons XIII en 1929. És gran, de 10 metres d’amplària i més de 22 de llarg. És d’estil renaixentista.

Ho mirem tot, especialment el sostre, per veure d’on ve tanta claror. Hi ha llum natural procedent de les vidrieres de colors i llum artificial procedent de les grans làmpades d’aranya de cristall de bohèmia. Al sostre també veiem pintures a l’oli de 1927 representant la Terra, el cel i el mar valencià.

Un bust del rei emèrit Juan Carlos presideix la sala.

En el passat era saló de ball i conserva un toc d’elegància. És fàcil afigurar-se gent ballant seguint els acords d’una música en directe. Imagine el dia de la inauguració amb el rei presidint la festa i el ball, m'imagine la sala plena amb les millors famílies valencianes, rendint-li honors.  Actualment s’usa per a recepcions oficials o actes fallers

Entrem a l’hemicicle o saló de plens. Ho imaginava més gran. Cert que em pregunte si hi cabran totes i tots els representants politics. Com hi ha tants!  La sala és  semicircular com un amfiteatre i també com els dels teatres, hi ha accesos laterals. Per moments oblide que estic en escenari polític i em sembla que vaig a presenciar una representació teatral. Em fa ganes de seure i esperar a que comence, però no...no hi ha teló, al seu lloc està la taula principal. El quadre del rei Felip VI presideix la sala.

     

També entrem al Museu històric municipal. És gratuït.

El museu guarda peces importants per a la ciutat, com el plànol de València de 1704. En una vitrina neogòtica trobem un còdex dels furs que son 124 pàgines escrites en valencià que ajunta des de 1329 fis a 1797.

Passem a la sala següent i cert que sembla una capella i és que el museu Històric Municipal es va crear a partir de la transformació del que era la capella de Santa Rosa de Lima de la Casa de l’ensenyança. Un cartell explica la història.

 Hi és també el penó de la conquesta que va ser hissat en una de les portes d’entrada a València l’any 1238 i que suposava la rendició de la ciutat musulmana de Balanseya als cristians que comandava Jaume I. També està la Real senyera de València de 1545.

També trobem, entre altres elements importants,  la clau àrab de la ciutat que obria la porta principal. Hi està també l’espasa i  l’escut de Jaume I, aixi com un bust representant-lo.

La visita ha valgut la pena per tot el que custodia i també per admirar les valuoses pintures i sostres de fusta treballada.

Per tot l’ajuntament també trobem mobles  històrics.

Este museu ha estat tot un descobriment per a mi, mai haguera imaginat que hi era. Que bonica és Valencia! Seguiré visitant-la a poc a poc per a descobrir tots els racons que amaga i tots els tresors que custòdia.

QUADERN DE VIATGE, tardor 2019