Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 22 de desembre del 2019

L’ALCASSABA D’ALMERIA

Diuen que el topònim Almeria significa mirall, un espill on es mira el mar...Que bonic! Nosaltres també fem una mirada de la ciutat començant per l’Alcassaba.



Me’n vaig a Almeria, escenari de pel·lícules, és un viatge curt, condensat i tranquil, però desitjat. No conec la ciutat  ni el seu desert  ni la zona costera del Cap de Gata, però durant estos dies ho faré. Ja tocava.

Hi ha diverses opinions sobre l’origen del topònim Almeria, uns diuen que si fa referència a una torre de vigilància de l’Alcassaba, altres diuen que Al Mariyyat significa mirall del mar...o mirador... Em quede amb esta hipòtesi, és la que mes m’agrada: Almeria és un espill on mirar...i això és el que vaig a fer, una mirada a la ciutat que fou molt important en època musulmana.

Tenim un hotel cèntric i és un avantatge, encara que a Almeria no hi distàncies. El primer que anem a visitar és l’Alcassaba, que domina la ciutat i esta considerada bé d’interès cultural junt al barranc de la Hoya i el cerro de san Cristóbal.

Almeria va ser fundada durant la primera meitat del segle X, però abans, passaren tota classe de civilitzacions, des dels fenicis fins als bizantins. Cap ressaltar que l’Almeria musulmana va ser gran i rica, una de les més riques del món islàmic, va ser ciutat d’importància i de gran influència i prosperitat, només la superava Còrdova. I és que en temps de Al-Ándalus el seu port  comercial era punt de referència. El segle XI va ser època d’esplendor.

Des del centre de la ciutat, travessem uns carrers, i alguna costera que altra, fins arribar a les portes de l’Alcassaba. Està situada en un turó aïllat. Hi està, sembla forta, es veu gran, les muralles són altes i grosses i és que tota ella tenia la finalitat de defensar. 


  
El barri de La Almedina i el de Las Chancas s’han format als seus peus.



I es veu la funció defensiva de la fortalesa només mirant les portes d’entrada i els murs que les protegeixen. Una vegada dins, fem un tranquil passeig. Des del primer moment ens adonem de la important tasca de restauració feta. M’agrada.



L’Alcassaba és un dels monuments més importants i visitats d’Almeria. Les seus ruïnes són testimoni d’història i expliquen l’arquitectura civil i militar durant la dominació àrab.

Domina la ciutat. Des de l’Alcassaba s’hi veu Almeria, i especialment el més a prop: el barri de La Almedina i el de Las Chancas, nom que denomina  el depòsit on es curen els peixos per a conserva. El barri de La Almedina és el més antic d’Almeria,  creat sobre un assentament romà en la ciutat califal del segle X. El barri va augmentar de població i es va eixamplar cap al segle XII  creant el barri de La Chanca que tradicionalment ha sigut barri de pescadors. Hi ha molta població d’ètnia gitana i religió musulmana. Conserva la fesomia i en part el traçat antic. Les cases han canviat, han evolucionant, però es conserva l’ambient àrab de carrers estrets i laberíntics amb tocs orientals. Des de la part alta de l’Alcassaba s’hi veu. És bressol de cantaors de fama. L’essència de l’autenticitat del barri ha estat inspiració literària per autors com Goytisolo.

A vista d'ocell, semblen barris d’una ciutat àrab, marroquina o algeriana, les casetes com caixes quadrades, banques o blaves, s’hi endevina ambient deprimit i marginat.



La construcció de l’Alcassaba va ser iniciada per Abderrahman III a l’any 955 i s’enllestí amb el regnat de Jayrán, rei taifa al segle XI.  Al segle XV la ciutat formà part de la corona de Castella al ser conquistada pels Reis Catòlics i va perdre tota la importància anterior com punt important en l’Espanya morisca. Després de la conquista cristiana els reis catòlics i Carlos I  feren reforma de l’Alcassaba.



L’Alcassaba es divideix en tres parts fortificades, dos musulmanes i una cristiana.



La primera part es el que era el campament militar i refugi de la població en cas d’assetjament. hi ha aljubs.. pous.. Al segle XVI un terratrèmol va destruir part de la ciutat i afectà a l’Alcassaba. Com no hi havia documentació ni plànols per fer restauració exacta, en esta part s’hi feren jardins i fonts a l’estil àrab imitant als de la Alhambra de Granada.



De nou, entre els merlets de la muralla, fem mirada als barris que estan als peus de l’Alcassaba.



A l’altra banda, veiem una bonica panoràmica de la muralla de Jayran, primer rei taifa. La veiem des de diferents perspectives i sempre bocabada. És el que queda en peu de l’antiga muralla que envoltava la ciutat. La muralla és llarga, té 1430 metres de longitud, tres metres de grossor i cinc d’altura. Té set torres, tres de planta quadrada d’origen àrab i quatre de planta circular d’origen cristià, manades construir per Alfonso VII.




Està al barranc de la Hoya,  on està el turó de san Cristóbal que conserva les ruïnes  d’un castell cristià.  Des de 1930, a la part mes alta, hi ha una escultura, feta de marbre de Macael, dedicada al Sagrado Corazon que va ser dinamitada en la guerra civil i es va restaurar l’any 2000. Em quede amb ganes de caminar per la muralla, des de l’Alcassaba, travessar el barranc  i arribar al turó de san Cristóbal, per veure de prop l’escultura de marbre que es veu des de la distància. Però no pot ser, ho deixe per a altra vegada, ara no hi ha temps perquè encara queda molt per veure de la fortalesa, de la seua part àrab i de la cristiana.


          
L’Alcassaba amb la seua muralla demostra  encara hui en dia la seua importància per al califat.



Anem pujant.



El Mur de la vela, manat construir per Carlos III, separa el primer recinte del segon, hi està la campana de la vela, anomenada Santa Maria la Mayor, que anunciava fets com mal oratge, tocs de queda, l’arribada  de vaixells... o si hi havia perill o incendi.



El segon recinte era el destinat a la residència dels governats, guàrdies i servidors. Era la ciutat palau. Hi havia mesquita, cases, banys, aljubs, tendes... Els terratrèmols del passat van destruir molt i actualment encara s’està excavant entre les ruïnes.



Entre restos arqueològics que ens fan imaginar com eren els edificis en l’antiguitat trobem un mur que corresponia al palau de Almotacin, del segle XI, que dona al barranc de la Hoya i enmig, hi ha una finestra que té llegenda. Si és certa o no, no em correspon a mi assegurar-ho, en tot cas sobre les llegendes no importa que siguen o no certes, el que importa és que siguen boniques i està, sense dubte, ho és.

La història és la següent. Almotacin tenia un harem i la seua concubina favorita era Galiana. A les masmorres del castell estava tancat un pres cristià que alguna vegada havia vist a la concubina i s’havia enamorat de la seua bellesa. I des de les masmorres li cantava de nit i de dia. Galiana solia treure el cap per la finestra per observar les fonts i el jardins, i aleshores sovint escoltava els càntics d’amor del presoner cristià. I a poc a poc va anar caient rendida front a tanta passió demostrada pel cristià, que havia convertit la concubina en la il·lusió que el mantenia en vida. Galiana va voler conèixer-lo i aprofitant el fet des ser favorita del rei va convèncer els guàrdies que l’acompanyaren a la presó. Galiana s’enamorà. I no va ser una nit sola, van ser moltes nits les que hi anava  a passar les nits amb el cristià apressat. El rei comença a sospitar i al capdavall es va assabentar de la infidelitat.

Galiana sabedora també que el rei agafaria represàlies contra el seu enamorat va voler ajudar-lo a escapar nugant molts mocadors de seda per a que baixara des del la torre al barranc de la Hoya. Després ella fugiria amb ell. Però malauradament  un guardià fidel al rei va veure com escapava i el cristià, per no se  de nou apressat, es va tirar al barranc. Preferia morir abans que ser de nou tancat.  Galiana ho va veure tot des de la seua finestra, s’acabava de truncar el desig d’escapar-se. Des d’aleshores Galiana va caure en un pou sense fons, no va poder suportar el pesar i al poc de temps va morir de tristesa.



En esta zona de la Alcassaba estan la zona anomenada Els banys de la tropa.


I també entrem a dos cases reconstruïdes de les seues ruïnes que acullen exposicions d’objectes de l’època i informen sobre la manera de viure.




Entrem a l’aljub califal, molt ben restaurat.




I abans de deixar esta part, fem una ullada a l’ermita de san Juan que era l’antiga mesquita reconvertida pels Reis catòlics. Construïda entre 1490 i 1523, actualment és auditori.




El tercer recinte és la part més moderna. En arribar els Reis Catòlics al segle XV, manaren construir un castell on estava l’Alcassaba, adaptant el que hi havia a les noves necessitats. Este espai estava protegit peu un fossat, que es traspassava gràcies a  un pont llevadís i unes torres semicirculars.




El recinte estava organitzat al voltant d’un pati d’armes. Enmig del pati hi havia un aljub i un accés al que va ser una masmorra.




La torre de l’homenatge domina el conjunt monumental, servia de residència i es diferència per ser quadrada.




 La torre de la pólvora servia per emmagatzemar els explosius de les armes de la fortalesa.




Les vistes donant la volta al pati d’armes, són precioses, amb l’altura, guanyen en perspectiva. S’hi veu el port d’Almeria i fins i tot el famós cable anglès.




Més a prop, als peus d'on estem,  observem  el barri de la Almedina i al costat el de Las Chancas amb  les cases cova. No ens cansem de mirar les vistes a  esta part de la ciutat que són tan diferents a la resta d'Almeria.





M’agrada este lloc habitat pels almeriencs del passat i on actualment els únics que hi viuen són gats. Hi estan, van al seu aire anant d’ací cap allà i colant-se entre les fotografies dels visitants.




És una visita recomanable. Per tot arreu hi ha molt d’espai verd, jardins i fonts. M’ha sorprès per la grandària i pel nivell de restauració. Tenia la idea preconcebuda que l’Alcassaba estava abandonada de la mà de Deu i m’he trobat un monument amb entrada controlada però que s’accedeix gratuïtament. M’ha agradat l’ambient que s’hi respira, un ambient de tranquil·litat, amb el fons del soroll de  l’aigua córrer per les fonts. Hem anat matí i s’ha notat, l’allau de visitants han vingut després i no han interferit en el nostre passeig relaxat.

Eixim de l’Alcassaba i només iniciar la baixada cap al centre de la ciutat pel carrer La Almedina, el principal del barri, trobem a Jayran. Hi està el governat vigilant l’Alcassaba on va viure tants anys



QUADERN DE VIATGE, ALMERIA, desembre 2019

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada