ZAMORA: El castell, els seus jardins... i un poc més…

Visitem un castell defensiu envoltat d’un preciós jardí en el que hi ha una de les antigues portes de la muralla zamorana, una església romànica i un museu d’art contemporani...

En l’estiu de l’any 2021 vaig estar en Zamora un parell de dies gaudint d’uns agradables passejos diürns i nocturns, que ja vaig relatar al racó viatger en dos escrits: (I PART II PART )Zamora m’agradà i hui, quan he tornat he sentit un ambient familiar, un lloc que podia recórrer fàcilment i en el que sabia per on anar.

En aquella primera ocasió em vaig quedar amb ganes de veure sense presses les ruïnes del castell. Aleshores vaig pensar que si tornava a Zamora seria el primer que visitaria i  així he fet.   Hui visite la ciutat seguint el trajecte tot just al revés de la primera vegada; l’inicie per les muralles properes al castell i a la catedral.

Al carrer San Martin hi ha un mural fet per Carlos Adeva que explica un episodi meitat històric meitat llegenda, molt representatiu de la ciutat:” El cerco de Zamora” Entre els protagonistes està el rei SanchoII  i el Cid campeador.

Un poc més avant, ja en els jardins del castell, veiem una antiga porta d’entrada en estat de conservació perfecte, alta i estreta,  que té a veure amb esta història del rei Sancho i El Cid. Diuen que quan el rei estava en Zamora i la va cercar, les condicions per als habitants de la ciutat eren difícils. S’havia de fer alguna cosa. Així que un gallec de nom Vellido Delfos va inventar una estratagema per la qual va enganyar al rei i el va matar. El Cid va presenciar l’assassinat i el va perseguir. Era l’any 1072. És per la porta de la traïció, i des del 2010 anomenada porta de la lleialtat, per on  entrà el gallec valent a Zamora.

En els jardins del castell trobem l’església de San Isidoro, del segle XII, tambè coneguda com el Carmen del Castell, donat que es seu de la confraria des de 1688. Conten que la manà construir Donya Sancha, filla de Don Alfonso, amb motiu de la commemoració del pas per Zamora de les relíquies de san Isidoro de Sevilla en el seu trasllat a Lleó .

Tots estos jardins pels quals anem, zona on estava l’antic alcasser, estan ben arreglats des de l’any 2009 seguint el projecte de restauració del castell i dels voltants que començà  4 anys abans. Després de totes les reformes del castell, tasques de recuperació i consolidació de les estructures, l’ajuntament de Zamora va obrir al públic les seues  portes. Les obres eren necessàries perquè el deteriorament anava en augment. Els jardins del voltant l’envaïren i provocaven enderrocaments. Cap allà anem.

Es veu gran. Te forma romboïdal. És del segle XI i s’hi pot accedir a totes les parts i fins i tot als merlets.

Es diu que fou construït al segle XI, encara que hi ha dubtes sobre l’origen.  Està sobre una roca, i es construí seguint la irregularitat del terreny, en la confluència del riu Duero i Valderaduey, creant una vega agrícola que abastia els voltants amb gran varietat de productes. La roca natural  era la cantera que proporcionà la pedra necessària per a la construcció de la fortalesa.  L’extracció de la pedra originà el primer element defensiu: el fossat, que està quasi integre. També s’hi conserven els murs més importants, el pati d’armes i la torre de l’homenatge, que és la mes alta, ultim reducte defensiu de la fortalesa, que és la que més destaca.

Es diu que mai fou residència sinó fortalesa per protegir la ciutat. D’esta época inicial queden pocs vestigis.

S’accedeix a l’interior a través d’un pont que era llevadis i que acaba en una porta d’arc apuntat.

Zamora va ser pilar bàsic per als regnes cristians en el procés de la reconquesta. El castell visqué una època d’esplendor en l’edat mitjana, i va patir una gran transformació al segle XVIII per adaptar-lo als nou mètodes d’atac i defensa: l’artilleria.

 Eixim i fem una última mirada a l’exterior del castell i al jardí, tenim la torre i el cimbori de la catedral indicant-nos el camí que hem de seguir.

Abans de deixar esta part, pare l’atenció en una escultura que m’agrada, és com un fragment de cos humà. L’autor és Baltasar Lobo que era una artista de Zamora de renom nacional i internacional, un dels més notables del segle XX, que  nasquem en 1910 i morí en 1993. Anà a Paris exiliat de guerra en 1939 i s’hi quedà a viure i formar-se com artista.  Allà va morir. De la mà de Picasso, en la capital francesa, va conèixer molts personatges importants, alguns dels quals van  influir en el seu art i en la seua concepció diferent de la realitat.

Seguim caminant i en una de les antigues dependències del castell s’ubica l’espai expositiu que acull la seua obra. El museu inclou  dibuixos,  fotografies, eines de feina i moltes obres fetes en diversos materials. En el seu dia tot fou cedit a la ciutat i en este espai se li fa homenatge a la vida i obra de l’escultor.  Hem arribat a un arc i el traspassem Traspassem un arc i ens trobem en la palça de la catedral:

Hem arribat a la plaça de la catedral i veiem la façana del centre d’art que acull la deixa de l’artista. Tinc curiositat d’entrar-hi. Sé que el museu m’agradarà. M’abelleix però no ho puc fer. Hui no. Ho deixe pendent…sempre s’han de deixar pendent coses per fer en les ciutats per tindre motivació per tornar.

Majestuosa, gran i imponent en la plaça destaca la catedral del Salvador.

Enfront estan les ruïnes de l’antic convent de San Jerónimo, que fou un dels gran monuments del passat comparable en importància a la catedral. Només queden unes columnes, un claustre i una portada. De la resta...no se sap. Tal volta forma part de cases de la ciutat.

Entrem a la catedral. Fou consagrada en 1174 i és d’estil romànic encara que hi ha molts estils posteriors. La recorde perfectament de quan la vaig veure en el 2021. En esta segon mirada pose atenció especialment al cimbori que és una excepcional obra en la història de l’arquitectura occidental perquè combina en harmonia influències bizantines, islàmiques, romàniques i franceses creant un conjunt únic.

En eixir de la catedral seguim el passeig per Zamora. Des d’este punt fins l’eixida per la porta de Donya Urraca, està explicat en el blog,  però seguint el  trajecte al reves.

La següent parada és el mirador del Troncoso, amb vistes espectaculars al riu i al pont de pedra del segle XII encara que fou reformat posteriorment. Uneix el centre de la ciutat amb els barris de la part oposada del riu.

Després seguim pel carrer principal... 

...fins que arribem al cor del casc antic: la  plaça major.

Des de  la plaça fem l’últim tram del passeig a peu fins travessar l’antiga porta medieval i eixir i contemplar la muralla des de fora. I aixi acaba este passeig per Zamora…fins a altra...

QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024