Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 31 de maig de 2014

TURQUIA: Les ruïnes d'EFESO

És impressionant adonar-nos-en fins on arribà el domini de l’imperi romà. Allà on vaig hi ha petjades romanes.  


Venim de Patmos  i el vaixell va cap al port de Kusadasi, a Turquia. 

Hem canviat radicalment d’ambient, ara estem en terra àrab, occidentalitzada, però no deixa de ser àrab, amb els seus basars i nombroses tendes d’estores on el ritual és prendre un te mentre es fa una ullada a les mercaderies.

Des de Grècia...arribem a Turquia.
Parem a Kusadasi un poc intranquils perquè hem llegit als periòdics i hem escoltat a la tele que hi ha un brot de còlera. No serà molt, pensem per llevar-li gravetat a l’assumpte. Però no deu ser tan lleuger quan uns cartells al port ho avisen. 

Kusadasi és un típic poble d’estiu de la costa mediterrània explotat per al turisme i és en esta època quan, segons diuen, té una vida nocturna animada. Nosaltres no ens quedem a comprovar-ho, la nostra estada és curta, només uns minuts en arribar i unes hores abans de pujar de nou al creuer. I és que en baixar de vaixell un bus ens trasllada a les ruïnes d’Èfeso que estan a 30 minuts per carretera.

ÈFESO és una de les excavacions arqueològiques més extenses del món. S’hi pot dir, sense exagerar, que és un museu a l’aire lliure per la gran quantitat d’obres antigues exhibides al seu lloc original.

Són unes ruïnes afamades, el turisme és inevitable.
Fem un tranquil passeig per esta ciutat, abans tan esplendorosa i ara en ruïnes. No podem anar amb presses ni volent. Quina xafogor que fa!. Però val la pena. La ciutat va ser construïda quasi exclusivament en marbre. Quina meravella només imaginar-ho!

L’època daurada d’Èfeso va ser amb els romans. Èfeso es va convertir en un dels grans centres culturals i econòmics d’occident. Va ser l’època de construcció d’algunes de les millors edificacions, com el temple d’Artemisa, Diana per als romans, considerada una de les set meravelles del món. 

El temple d’Artemisa li donà renom a Èfeso, situat en una prospera regió per on passaven viatgers i mercaders de tota Asia Menor. La ciutat rebia  influencia de moltes creences i era símbol de fe per a molta gent.
Va ser un lloc venerat.

La glòria d’Èfeso va augmentar en acudir hi san Pablo en diverses ocasions per combatre la veneració a la deessa Artemisa. Poc després una de les set esglésies de l’Apocalipsi va ser hi construïda.

A Èfeso visitem els punts importants, a més del temple d’Artemisa del qual només queda una de les columnes, i ho fem seguint les indicacions d’un plànol. Parem l’atenció a la biblioteca de Celso, el Agora o mercat, l’estadi, el gran gimnàs o el bordell. No parem de fer fotografies malgrat el calor que fa. I és que volem emportar-nos un poc d’Efeso a casa, i la càmera és la manera de fer-ho. A l’antic amfiteatre parem i ens asseguem per descansar de l’esgotament pel calor. És un gran teatre, ho era, tenia capacitat per a 25.000 espectadors i és el lloc des d’on, segons ens conta la història, san Pablo el Diví, invità a la revolució dels artesans en predicar que només existia un Déu.

No importa el calor...deambulem admirant cada racó.

San Juan Evangelista va elegir esta ciutat per escriure l’Evangeli, mentrestant, com havia promès a Jesús, tenia cura de la Verge Maria, la qual  hi va viure fins la seua mort.


La decadència d Èfeso va arribar a principis del segle III d.C després de la invasió goda.



En acabar la visita a les impressionats ruïnes de l’immensa ciutat, tornem a Kusadasi. Encara no és l’hora de partir el vaixell i anem a un taller d’artesania tèxtil. Ja sabem que és la típica tenda de comprar, però hi anem perquè mai està de sobra conèixer el procés de manufactura que utilitzen en Orient per fer les afamades estores turques. 

Després d’estar en la ciutat d’Èfeso havíem oblidat allò del colera que tant ens havia espantat en tocar port, però de sobte ho recordem. Mentre ens mostren els amables turcs les estores ens conviden a un te.  En eixe moment una persona del grup diu: no hi havia còlera a Kusadasi? I el té? No serà perillós beure’n?. A poc, a poc, tots els del grup ens adonem del fet, tenim un got de té a la mà, el té està fet amb aigua i l’aigua podria estar contaminada. Altra persona assegura que l’aigua bullida, ja no està contaminada No sabem què fer. Uns opten per deixar el got a un raconet amagat, altres opten per dissimular i fer com si beguérem, altres simplement tenim el got a la mà i tambè estan els que tranquil•lament el beuen. 

Segurament tots els cartells anunciant el còlera eren exagerats i els turcs de la tenda en veure tots els gots intactes pensarien: Què estranys estos espanyols, a ningú els ha agradat el té...

QUADERN DE VIATGE  illes de GRÈCIA i EFESO, any 1994

Per llegir més sobre Turquia clica ací.
Per saber més sobre Grècia, clica ací.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada