Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 23 de juliol de 2016

LA ALBERCA ( Salamanca)

Entrar a La Alberca és entrar al passat medieval, el primer que pense quan veig les primeres cases és que jo hi he estat i no és cert. Que té que em resulta familiar?

  
Estic passant uns dies a Salamanca que està a 73 quilometres de La Alberca. Salamanca és la seu des d’on fem visites per pobles del voltant, però en esta ocasió no venim directes, abans d’arribar a este llogaret tan allunyat hem anat a Ciudad Rodrigo, que arquitectònicament parlant és totalment contrari.

Des de Ciudad Rodrigo, en 45 quilometres arribem, la situació del poble es privilegiada. El paratge que l’envolta és molt bonic fins i tot en època d’inici de primavera que encara estan els colors d’hivern i els arbres no llueixen la verdor que  toca perquè de fulles, no en tenen encara. Per la carretera veiem lluny a dalt de la muntanya, el santuari de la Peña de França, imagine que la carretera  que hi haurà per arribar-hi serà infernal.




La Alberca és poble de tradicions, com la majoria dels pobles menuts i arrelats al passat. La Alberca, en concret en té moltes sobre naixements, casaments o sobre la mort que van perdent-se, però hi ha algunes que perviuen com la del “marrano” de san Anton, en la que un porc va passejant pels carrers del poble des del 13 de juny fins al 17 de gener. Serà una imatge xocant anar de visita turística i trobar-se pel carrer el porc caminar com si fos l’amo, content perquè és ignorant del final que li tenen preparat.



      
Però si de tradicions de La Alberca parlem, tal volta la més peculiar de totes, que encara perdura, és la que es fa tots els dies de l’any. Quan s’amaga el sol eix una “Moza de las Animas” i recorre el poble fent sonar una campana alhora que entona un res per tots els difunts del poble. Nosaltres fem part del recorregut que fa la “Moza”, caminem per alguns carrers, trobem encant i història, cases de nobles com la casa dels ducs d’alba, un antic hospici, ermites i escuts a les façanes que denoten propietat i importància.



Entrar a La Alberca és transportar-se al passat medieval. El primer que pense quan veig les primeres cases és que jo he estat ja en este poble i no és veritat. Però si que l’he vist en nombrosos documentals que el promocionen com un dels llocs més bonics de Salamanca i encara que és cert, també s’ha de dir que no és l’únic, hi ha altres més que no reben tantes atencions turístiques, la qual cosa fa que no tinguen tant de visitant. Un exemple és Candelario, d’on vaig eixir enamorada de la tranquil·litat i el soroll de l’aigua passar.





I també em sembla que he estat ja La Alberca perquè em recorda molt la Bretanya francesa. Ciutats com Rennes o Dinan tenen carrers similars, l’arquitectura és molt semblant, no dic que és igual perquè hi ha molta diferència però al primer colp d’ull me les ha recordat perquè tenen encant i a mi m’agradaren tant.




    
La Alberca també té encís especial, i un color general peculiar que no se si és per l’ombria dels carrers que a més a més són estrets i o pel color fosc que la majoria de les cases tenen a la façana. I eixa peculiaritat és bellesa, i els habitants ho saben i tenen cura de mostrar-la als nombrosos visitants que cada dia hi van. Em conten que en estiu o més entrada la primavera,el poble està més bonic perquè les balconades s’omplin de flors, és una manera d’engalanar les façanes. També em diuen que en estiu o més endavant quasi no es pot anar caminat pel carrer per la quantitat de gent que hi va, i també que casa si i casa també són la majoria botigues de records, embotits o mèl.



M’alegre, doncs, de no visitar el poble en estiu, encara que no tinga el color de les flors, m’alegre perquè la gent de vegades tergiversa la imatge convertint el que és, en altra cosa diferent.





Altre aspecte que m’agrada del poble es notar vida més enllà de les cases, també passa a Candelario. En alguna ocasió he parlat dels pobles escenari, on només es viu de dia i de nit ”tanquen” perquè no hi ha gent que hi viu, perquè el poble es només el lloc de treball on tenen les botigues que esperen impacients al turista que es vol emportar un record a casa de la seua estada, i no he parlat molt bé.




         
Anar un poc fora de temporada a La Alberca suposa trobar moltes cases en obres, estan posant-les a punt per a quan arribe l’allau turístic, moltes seran cases rurals per passar dies i visitar la zona. També hi ha molts hotels, hostals i restaurants en cases antigues que ara semblen recent construïdes i que no han perdut l’essència del que eren temps enrere.

El poble és bonic, sense cap dubte, el poble té fama merescuda. I és que el sabor d’antiguitat s’hi respira en el carrers empedrats i entramats i en les places i placetes on hi ha més espai, en les creus que et trobes de tant en tant, en les fonts… en les portes velles, en els “soportals” sobre els que hi ha vivendes… i en les façanes que encara que rehabilitades estan fetes segons plànols originals. Està bé que es tinga cura del patrimoni perquè és mirar per la història, és ajudar a recordar-la a mantenir-la present perquè forma part de la vida.



QUADERN DE VIATGE: SALAMANCA i VOLTANTS, primavera 2016


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada