Ja hem arribat al país dels slotis i no euros, al país de la polca, al país dels carruatges, al país de Chopin. A poc a poc tot ho trobem.
Este és un viatge dels que fa temps que no faig, m’havia acostumat a viatjar al meu aire buscant hotel més avió i desprès visitar sense horaris previstos els voltants amb transports públics, però per circumstàncies a les que m’he d’adaptar, faig un viatge organitzat en el que la major part del temps vaig a deixar-me portar. I especifique que és la major part perquè tinc hores no programades i els migdies lliures per anar al meu aire.
El viatge organitzat és l’opció més còmoda per anar a soles, que és com jo vaig esta vegada: sense la companyia de confiança al costat. Encara que la soledat, si vols, dura poc perquè ja en l’aeroport pots conèixer a nous companys de trajecte.
Sobre si és millor viatjar d’una manera o altra es podria fer una tesi i una debat perquè cadascú té una preferència, però el que s’ha de valorar és que qualsevol manera de viatjar té la part d’avantatges i la part contraria d’inconvenients. Jo inicie viatge pensant en la part bona que té: pots conèixer gent nova i no t’has de preocupar de quasi res. Així que, malgrat que a mi m’agrade embolicar-me amb preparatius organitzatius, a Polònia vaig seguint un itinerari tancat i amb un grup de gent a qui no conec. Això si, he fet com sempre i previament he llegit molt sobre cada ciutat on vaig perquè és una manera d'assaborir més la visita.
I comence amb bones vibracions de que m’ho vaig a passar bé.
Uns 3000 quilòmetres, unes 3 hores i ja estem, l’avió és un gran invent. Ja hem arribat al país dels slotis i no euros, al país de la polca, al país dels carruatges, al país de Chopin. A poc a poc tot ho trobem.
Uns 3000 quilòmetres, unes 3 hores i ja estem, l’avió és un gran invent. Ja hem arribat al país dels slotis i no euros, al país de la polca, al país dels carruatges, al país de Chopin. A poc a poc tot ho trobem.
Els carruatges, un reclam turistic i una tradició. |
Arribem a Cracòvia, i directes des de l'aeroport parem a la plaça del mercat, la més important. Primer hem de buscar on canviar moneda, el lloc més convenient és un kantor i s’ha de mirar a com fa el canvi. Hi ha molts espavilats que estafen, s’ha d’estar a l’aguait, es nota, a primera vista, el turista que busca desesperadament canviar i s’aprofiten.
Al primer colp d'ull impressiona...l'esglèsia de Santa Maria és una joia. |
Opte per no dinar en companyia. He vist llocs de menjar al carrer i amb qualsevol cosa tinc prou, aixi aprofite el temps per trepitjar esta plaça i assaborir l’ambient de festa que hi ha al carrer. Hui és dia gran, és 15 d’agost i es nota pel bullici que no és solament turistic sinó dels locals que engalanats passegen pels carrers.
Arribem en dia festiu i important en un país tan catòlic, 15 d'agost, la festa de la Mare de Déu i es nota en l'ambient. |
Cracòvia és la segona ciutat de Polònia, considerada capital pel patrimoni històric que guarda, i la més visitada per l’ambient que barreja oci i cultura alhora. El centre històric quasi no va patir desperfectes després de la guerra així que el podem veure exactament com era, restaurat, clar és, però són els mateixos edificis. En altres ciutats poloneses, gran part del patrimoni es va destruir encara que la preocupació extrema en tot el país, ha estat reconstruir seguint fidelment com era tot abans de la guerra. M'agrada eixa preocupació que té en compte la història.
La plaça és enorme però alhora acollidora. |
Jo faig com els polonesos i els altres nombrosos turistes que com jo hi som, passege per la plaça. veig molts recents casats, engalanats amb la vestimenta nupcial que aprofiten per fer-se el reportatge fotogràfic. No són els únic nuvis que veig al llarg del viatge.
La plaça és escenari de reportatges de boda. |
Després de donar una volta vaig a una placeta més menuda que hi ha a prop, està de gom a gom, no cap ni una agulla! És un mercat on totes les paradetes fan pierogis, que és menjar típic. Just esta setmana se celebra este afamat festival on acudeix molta gent local.
Observe que en cada mostrador fan el pierogi d’una varietat distinta en colors i sabors, també en manera de cuinar-los. Són com “empanadilles”, en veig molts que semblen massa bollida i blaneta. Perdoneu-me els experts en la matèria, no sóc gens cuinera. El sabor pot ser salat o dolç. I tothom menja de peu, algunes paradetes tenen cua d’espera, segur que és on fan els pierogi més bons.
Jo faig com fan els que m'envolten, gaudeisc de l’ambient i menge caminant. No opte pel pierogi per la meua “aversió" al formatge. Com no sé que porta dins! No entenc que diuen els cartells en polonés que ho diuen, i a més a més el meu angles és prou rudimentari, opte per menjar altra cosa que si sé que és, no em vull arriscar i que el pierogi , si té formatge, em sente malament.
Jo faig com fan els que m'envolten, gaudeisc de l’ambient i menge caminant. No opte pel pierogi per la meua “aversió" al formatge. Com no sé que porta dins! No entenc que diuen els cartells en polonés que ho diuen, i a més a més el meu angles és prou rudimentari, opte per menjar altra cosa que si sé que és, no em vull arriscar i que el pierogi , si té formatge, em sente malament.
Festa del pierogow |
I ací estic, al cor de la ciutat, fent un passeig tranquil•lament immersa ja en l’ambient. Amb tanta gent en tan poc espai m’atabale, així que retorne a la plaça gran, la plaça vella, la del mercat, que m’havien dit que era de les més boniques d’Europa. Ho és, cert, però millor deixar-ho en que és bonica com altres i molt espaiosa perquè és molt arriscat dir que és la millor, és que hi ha tantes!... té el valor de ser la més gran medieval d’Europa.
Es una gran plaça, bonica i espaiosa, no m'atreveisc a catalogar-la com la millor d'Europa perquè no les he vist totes i hi ha tantes precioses, que és dificil triar. |
La plaça té valor històric, cultural i social, és punt neuràlgic testimoni no només del pas dels comerciants, sinò també per ser marc de cerimònies importants, homenatges, execucions publiques... Durant l’ocupació nazi tenia per nom Adolf Hitles Platz.
La plaça té valor artistic i històric. |
Sense cap dubte, el que si és un meravella és la catedral de Santa Maria. És bonic estar a la plaça i cada hora escoltar al trompetista que eix de la torre. Este trompetista s'explica amb una llegenda. La trompeta recorda els orígens del XIII, quan un atac tàrtar va destruir l’església i va haver de ser reconstruïda al segle XIV. Així que el so de la trompeta és en record al trompetista que fou assassinat quan tractava d’alertar als ciudatans de la invasió tàrtara.
Vegeu al trompetista en la finestra de la dreta? |
La catedral de Santa Maria es una joia arquitectònica i artistica. ´ És una meravella per dins i veure-la plena de devots és un goig per l'ambient espiritual que s'hi respira. |
Entre a l'esglèsia de Santa Maria i estan fent missa. L'església està de gom a gom celebrant la festa del 15 d’agost la de la mare de Déu. Polònia és un país molt devot. Quasi no la puc apreciar de tanta gent que hi ha, en altres moments torne a entrar perquè és digna d’admirar. Una vegada dins escolte part de l’homilia per impregnar-me del país, no entenc res del que el rector diu, però amb mirar tinc prou. No tinc ulls per observar l’església que està tan plena de detalls! La decoració encara que recarregada és harmoniosa, hi ha unes vidrieres gòtiques considerades de les més belles d’Europa. Em captiva mirar les seus parets i el sostre estrellat que data del segle XIV. Tot fa l’efecte iman, no puc deixar de contemplar-la.
També mire la gent. És un goig observar les persones que amb les millors robes i amb ramells de flors silvestres a les mans, ocupen els seients i amb devoció resen. Mire i m'invente una vida per a cadascú... i jo mateixa em ric de les meues ocurrències.
També mire la gent. És un goig observar les persones que amb les millors robes i amb ramells de flors silvestres a les mans, ocupen els seients i amb devoció resen. Mire i m'invente una vida per a cadascú... i jo mateixa em ric de les meues ocurrències.
Per fora l'esglèsia impressiona, té dues torres asimètriques del finals dels segle XIV i la façana és barroca. Li dóne la volta i trobe un racó acollidor on no hi ha tanta gent.
No em canse de mirar-la... per dins i per fora... |
Li done la volta a la plaça. Veig moltes cases burgeses i palaus d’origen medieval, però pare l’atenció en el que tothom para. És inevitable no adonar-se de la Lonja de paños, que està situada al bellmig de la plaça. Va ser inaugurada al segle XIII amb la finalitat de ser el que actualment anomenariem com un centre comercial. Té estructura inicial gòtica del segle XIV que passà a ser renaixentista al segle XIX, afegint elements al que hi havia.
Entrada a la Lonja de los Paños |
El que si es manté com segles enrere, és la part baixa, l’interior on s’alineen diverses tendes a un costat i altre que venen artesania local i d’altres províncies: àmbar i pells, fusta i plata, antiguitats... tot una temptació per a comprar.
A les voltes dels sostre estan representats els escuts de les principals ciutats del país. Al soterrani està el museu del mercat. Al final, entre unes coses i altres no entre al museu i cert que em quede amb la gana perquè pense que valdrà la pena. Ho deixe pendent per a altra visita a la ciutat. No ho descarte... el que estic veient de Cracòvia, per ara, m'agrada.
A les voltes dels sostre estan representats els escuts de les principals ciutats del país. Al soterrani està el museu del mercat. Al final, entre unes coses i altres no entre al museu i cert que em quede amb la gana perquè pense que valdrà la pena. Ho deixe pendent per a altra visita a la ciutat. No ho descarte... el que estic veient de Cracòvia, per ara, m'agrada.
L'interior de la Lonja de los Paños. |
L’ambient a la plaça no falta. Moltes terrasses conviden a seure per deixar córrer les agulles del relloge, per imaginar el passat o per observar el present. Els carruatges són típics, els turistes hi pugen i veuen la ciutat a pas lent del cavall.
La llotja la mire des de totes les perspectives, m’ha faltat la de les altures. Cert que és xocant veure la situació just enmig de la gran plaça i des de la torre de santa Maria hi haurà una bona panoràmica.
La llotja la mire des de totes les perspectives, m’ha faltat la de les altures. Cert que és xocant veure la situació just enmig de la gran plaça i des de la torre de santa Maria hi haurà una bona panoràmica.
Exterior de la Lonja de los Paños. |
La festa es respira per cada racó, a la plaça hi ha festival folklòric, la gent gaudeix amb els balls i cançons tradicionals. Sempre dic que no m'agrada veure les ciutats amb masses de gent... però esta ocasió és diferent, el que s'hi veu és la festa pròpia important i els polonesos gaudint del dia pels carrers. El que s'hi veu és la vida i tradició del país i res impostat, no és forani, és local.
Festival folklòric |
A la plaça també està la torre de l’ajuntament. És del segle XV, de més de 70 metres d’altura i l’única part que es conserva de l’antic ajuntament. S'hi pot pujar, pense que també hi haurà bones vistes de la plaça, encara que avisen que la pujada és dificil. La torre va ser construïda als segle XIV amb estil gòtic emprant rajola i pedra.
Torre de l'ajuntament. |
Menuda però visible perquè crida l'atenció és l'església de san Adalberto, d’origen romànic dels segles XI i XII, va ser reformada al segle XVII, quasi no queda res dels inicis. Diuen que san Adalberto predicava des d’este punt els seus sermons.
L'esglèsia de san Adalberto. |
Al costat de l’edifici de la Lonja de los paños hi ha un mercadet d’artesania, ja he dit que és dia festiu... S'hi veu de tot i també com treballen els artesans cara al públic.
Mercat d'artesania |
També hi ha desfilades militars. En este dia veig de tot i és a la plaça on s’hi concentra l’animació.
Desfilada militar en dia festiu. |
I entre música, soroll... gent... carruatges i carrets de menjar que venen Obwarzanek o pretzel que són rosquilles típiques, m’acomiade d’esta gran plaça... però la visita a Cracòvia continua...
QUADERN DE VIATGE: estiu 2016, POLÒNIA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada