MÈXIC MAIA: CHICHEN ITZA

Hi ha qui va a Mèxic només per les platges paradisíaques però després descobreixen que és història, cultura, tradició i que hi ha paratges enigmàtics i encisadors. 

Mèxic no solament són platges paradisíaques, Mèxic és història, cultura i tradició, ara estem a la península del Yucatà. En el nostre recorregut pel Mèxic passem pel recinte de TULUM, per PALENQUE, anem a MERIDA i a CHIAPAS. 

Ara visitem CHICHEN ITZA, quina meravella! No em canse d’admirar estes construccions que guarden tants enigmes, tants dubtes sobre construcció i que són testimoni de tantes vides del passat!.

Ja han passat anys des d'estes fotos...era 1998,
i ara em pregunte si encara es pujarà pels escalons o hauran fet un acces lateral com en altres piràmides...

Imagine les cares bocabadades del conquistador Francisco de Montejo i del franciscà Diego de Landa al segle XVI en veure la ciutat per primera vegada. Ells foren dels primers europeus en visitar-la i detallar tot el que hi havia. Són les mateixes cares que els visitants actuals fem, cares d’admiració per una civilització passada, per un món, el maia, que tinguè tanta importància al passat i que malauradament en l’actualitat els descendents lluiten per reconeixement i vida en dignitat.

No era fàcil la pujada ni la baixada però l'experència  compensava.

Enmig de pensaments del passat i del present maia, fem passeig amb el deu Kukulcan fent de guia i vigia des de l’eternitat d’esta ciutat o centre cerimonial Patrimoni de la Humanitat per UNESCO des de 1988. I també va ser reconeguda popularment per una iniciativa privada com una de les noves set meravelles del món modern l’any 2007, junt a la Gram muralla de Xina, Petra de Jordània, el Crist Redentor del Brasil, el Macchu Pichu del Perú, el Cllesseum romà d’Itàlia i el Tal Mahal d’India.

I al fons...l'espes verdor...

El cenote, a cel obert, és el lloc sagrat on s’hi feien ofrenes al deu Chaac, senyor de les pliges. Té 60 metres de diàmetre, amb parets verticals. A més a més de joies i objectes valuosos també sacrificaven persones, S’han trobat esquelets, generalment joves abillades amb robes cerimonials. També com ofrena religiosa, als cenotes se sacrificaven presoners importants. De tot hi ha constància perquè a principis del segle XX un diplomàtic d’Estats unit, atret per la informació que hi havia tantes joies, i arrossegat per la cobdícia, manà buidar el cenote i extraure el que hi havia per  a vendre-ho, i així ho va fer, encara que sortosament amb el temps i per gestions mexicanes la majoria d’aquells vestigis han retornat a Mèxic.

Cenote

I és que s’han trobat peces de jade, ganivets d’obsidiana, pedres precioses, gemmes... i així i tot, diuen els entesos que el cenote encara no ha estat del tot explorat, però quasi millor, no dir-ho molt fort, per evitar de nou despertar la cobdícia com la d’aquell americà. 

 Em venen al cap pel•lícules que han reproduït estos sacrificis, als nostres ulls tan esgarrifants, i que per als maies significaven tant...em fa pensar en que tot té diferents vessants, cadascú mira segons la seua perpectiva i això és una premissa amb la qual hem de comptar.

Al recinte hi ha molt que visitar, fa calor, és cert. Però amb l’estoïcisme de turista fem el que cal fer, paga la pena patir calor i admirar tot el que ens envolta. 

Caminem per la gran esplanada presidida per la gran piràmide de Kukuclan o el castillo. que és la piràmide de quatre costats que culmina en un temple quadrat. Hi ha 91 escalons per cada costat i un per pujar al temple superior, en total 365 esglaons, un per cada dia de l’any. És la piràmide que en els dies d’equinocci( 21-22 de setembre i de març)  les ombres formen la figura d’una serp que segons passen les hores sembla moure’s. Encara que semble màgia, no ho és. 

És una arquitectura feta a consciencia per dirigir la política de la supervivència. Les ombres formant la baixada de la serp-deu és el símbol de la baixada del deu a la terra, manant així portar endavant les tasques agrícoles de sembrar la milpa, front l’imminent arribada de els pluges. Tot denota un fort coneixement astronòmic i arquitectònic aplicat per a finalitats religioses i mundanes, necessàries per a l’estabilitat diària.

Encara que el castillo és la piràmide principal, parem l’atenció en la resta, perquè tot forma un conjunt harmònic i important. Passem per “El templo de los guerreros” que  té dalt de tot un Chac Mol i darrere s’hi veuen dues columnes formades per la serp cap avall. I pel grup de “Las mil columnas”.També per “La plataforma de los jaguares” amb columnres que són serps emplomades i al fons un mur representant els cranis dels decapitats en el ritus.“El juego de la pelota” té caràcter sagrat: 2 equips s’enfronten jugant al baló, sense poder tocar-lo amb els peus. Al capità guanyador el sacrifiquen. Les vistes que s’hi veuen des de determinats punts mostren la grandesa del lloc.

El que si que conten els visitants actuals és que les visites es fan entre masses...
el paratge perd naturalitat i encant per tanta gent.

QUADERN DE VIATGE: RUTA MAIA: MÈXIC i GUATEMALA, any 1998