SALAMANCA: convent de san Esteban

El convent des d’on partiren cap a Amèrica els precursors dels drets dels indígenes...

Salamanca és especial, sempre ho he dit, i ara que estic visitant-la de la mà d’una cicerone-amiga immillorable que me l’està fent veure de manera diferent, ho dic amb més convenciment.

Convent de sant Esteban

Considerada una ciutat conventual, una de les visites que volem fer és  el convent de sant Esteban. No ens limitem a mirar la façana plateresca que té molts detall per a observar i admirar també, entrem per comprovar que la bellesa de la façana i l’espectacularitat del monument per fora està en consonància amb el que hi ha dins.

Detall de la porta

I quan entrem...Que bonic! Tal volta no siga el monument més famós de Salamanca, però cert, val la pena. A mi m’agrada. Tal volta és degut a que s’hi respira l’aire de les Amèriques... i com a mi m’atrau tant aquell continent... No us estranye el que dic, ara ho explique, el convent i el continent americà del temps de Colon, tenen relació amb sant Esteve i este convent salmantí.

Construït als segles XIII i XIV pels dominics sota els ciments d’una antiga església romànica que hi havia,  una vegada dins, trobem una església gòtica de tres naus, un convent i un claustre amb sales als voltant. De tot el que en un principi  es construí hi ha poc. L’edifici quedà consagrat quasi des del començament com a centre d’estudi i docència de la teologia.  Però és al segle XV i XVI quan arriba al màxim esplendor.

Són molts el personatges importants que hi deixaren petjada, però cal destacar al frare Diego de Deza, protector de Colon, en el temps quan se situa l’arribada del genovès a Salamanca i l’estada al convent, on el navegant trobaria el recolzament que li donaria després la junta dels professos salmantins.

A Fray Diego de Deza, protector de Colon.

Al segle XVI el màxim teòleg va ser el frare  Francisco de Vitoria, iniciador de l’escola  salmantina i creador del dret internacional i defensor dels drets humans que s’aplicaria als indígenes d’Amèrica. I és que la història del convent es completa amb l’aportació evangèlica en Amèrica i Filipines. L’any 1509 els frares d’este convent es comprometeren en la tasca missionera de les noves terres descobertes per Colon i l’any 1510 arribaren a la illa La Española. És on el frare Anton Montesinos, l’any 1511, va predicar el primer sermó a favor dels drets dels indis, després s’uniria la persona  que més es coneix fent esta tasca evangèlica, fray Bartolomé de las Casas, que es va convertir i es va fer dominic, per efecte dels sermons de Montesinos al mateix convent de La Española.

Les guerres i política posterior van espoliar documents i tot el que hi havia de valor, l’edifici quedà ruïnós. Sortosament, a finals del XIX un grup d’intel·lectuals es mobilitzaren per a la recuperació i posterior restauració. Quan de nou arribaren frares a ocupar-lo a les darreries del segles XIX es quan se li va donar l’empenta per a la total restauració.

I a l’any 1897 es converteix en lloc d’estudi general de teologia i passà a ser  facultat de teologia l’any 1947.

Actualment hi ha 30 religiosos dedicats a predicar i a la docència de la teologia. Són predicadors i ja la façana del convent és una manera de predicar de manera artística, no em pare amb detalls, sé que em quedaria curta, hi ha estudis específics que ho detallen.

La façana és una joia arquitectònica i artística.

la façana.

També ho és el claustre del segle XVII. Entrem-hi.

Claustre

 Passe per davant del confessionari de santa Teresa i em crida l’atenció. Pare i escodrinyant què pot ser entre dins i prenc seient. I de sobte m’emporte un ensurt quan m’apareix la santa en un audiovisual que sembla tan real que no sé si li he de contestar o no a les preguntes que fa. Em ric una estona de la meua reacció. I és que el convent va tenir gran importància durant la contrareforma assistint a moltes demandes de santa Teresa, també de san Ignacio de Loyola.

Santa Teresa...sembla la santa vertadera...

Vegem l’escala de Soto construïda entre 1553 i 1556. El nom ve pel mecenes Fray Domingo de Soto, catedràtic de la universitat i confessor de l’emperador Carlos V. I té importància per haver-s’hi fet emprant una tècnica revolucionaria i nova recolzant-se només amb els murs, en voladís, creant un espai lliure que permet el pas des de la part baixa del claustre a la part alta.

L'escala de Soto.

I el que destaca i m’agrada molt és l’església. És una nau de 84 metres de llatga per 14’50 d’ampla i 27 alta i 44 en el creuer. Art i més art, harmonia per tot arreu. S’hi respira pau. Llig una curiositat: l’altar major és de josé Churriguera i es va emprar per a fer-lo 4000 pins que el duc d’alba manà talar. Es va enllestir l’any 1693.

L'esglesia és una meravella i les istema d'espills ajuda a observar-la millor.

No perdem detall, un vegada dins, ho volem veure tot.

El claustre des de la part alta.

Llibres exposats que contenen la seua història evangelitzadora.

 Seguim a l'esglesia però mirant-la des d'altres prespectives.

Eixim contentes pel que hem vist, l’església és una meravella. Els sistema d’espills que ja havia vist en altres llocs és molt vàlid per a admirar sostres sense necessitat de girar el coll cap amunt. En este església els fan servir i ajuda a valorar la bellesa que hi ha.

Mentre caminem buscant l’eixida, anem de nou pel claustre on també hi ha espills que mostren els sostres i a més a més hi ha una exposició amb elements de l’Amèrica colonial i indígena dels temps de l’evangelització.

Un rètol explica qui eren els primers frares en anar a Amèrica a predicar.

I també a les parets que envolten els claustres hi ha frases, exemples d’humanitat, en les que s’expressa el desig de l’ordre dominica d’implantar drets en Amèrica.

QUADERN DE VIATGE, primavera 2016, SALAMANCA.