Quan conec a algú i explique que Aielo de Malferit és un poble de la Vall d'Albaida, sovint no em deixa ni que acabe la frase perquè tot seguit diu ben fort i emocionat, que Aielo és el poble de Nino Bravo. Aleshores ja sé que tinc davant a un fan del cantant. N'he trobat de totes les edats i en València, en Madrid, en Barcelona i fins i tot en Amèrica. Alguna vegada he contat que en San José de Costa Rica vaig entrar a una llibreria molt important i tenien de fons les cançons de Nino. En escoltar-ho li vaig dir enorgullida al xic que venia llibres que Nino havia nascut al mateix poble que jo i de sobte es va emocionar i no volia altra més que li contara coses del cantant que a ell tant li agradava. I parle d'un jove que quan va nàixer Nino ja havia mort. També en un avió cap a Guatemala vaig seure al costat d'una jove diplomàtica de Costa Rica que entre conversa i conversa en preguntar-me d'on era i contestar-li que era valenciana directament va dir que ella coneixia les cançons d'un valencià que li agtradava molt, parlava de Nino Bravo. Em va faltar l'aire per dir-li que érem del mateix poble i se li posaren els ulls com a xirimites d'alegria.
Entrada al poble. |
Entrada al museu. |
Rebedor on es venen les tiquets d'entrada i on està el llibre de firmes. |
Aielo estima el seu fill afamat, sempre ho ha fet i més si cal des que no hi és i el seu nom atrau al poble a tants visitants. Els d'Aielo hem seguit la trajectòria artistica i no podem deixar de pensar en el Nino dels començaments, deixant un poc de banda la faceta de cantant i mirant la faceta personal perquè podem posar cara a la familia que tants anys ha estat convivint amb els aieloners. Nino és un fill més del poble i saber qui eren els pares o la germana, les filles o els cosins o les cosines fa que l'estimem més. Nino forma part de la familia aielonera que el va veure nàixer i això és el fet més entranyable per als aieloners.
Jo mateixa era una xiqueta quan venia al poble i a l'escola ens deixaven eixir per a rebre'l. Es formava un gran maremagnum de gent que l'acompanyàvem allà on anava. El dia per als escolars es convertia en festiu, els menuts el miravem amb curiositat i admiració. Nino Bravo era un gran triomfador que donava peu a imaginar que en esta vida tot era possible a base de constància i treball com havia fet el nostre ídol. Nino ens feia pensar que els somnis de vegades es poden fer realitat.
I els xiquets i xiquetes l'acompanyàvem...quan venia Nino Bravo...l'escola tancava... |
Nino portava el nom d'Aielo allà on anava, la seua maleta sempre la portava plena de records de la infantesa, els que mai es poden oblidar. Aielo ha volgut perpetuar la memòria del que va ser una gran veu fent un museu. La pàgina web del museu és molt interessant i podeu entrar per saber-ne més. Actualment hi ha pocs cantants que tinguen tanta potència, tanta força de veu i malgrat que eixen imitadors, el don de Nino no es pot igualar. Però a banda el que Aielo vol fer constància en el museu és que Nino era una persona a la que l'èxit o va canviar i així el museu mostra totes les facetes, el bagatge de bon artista i el de bona persona.
Al museu he entrat en repetides ocasions i cada vegada he descobert algun detall del qual abans no m'havia percatat. Només entrar tenim el mostrador-punt de venta i el llibre de firmes. A un costat d'este rebedor està la sala d'audiovisuals on podem veure un video que per moltes vegades que es veja sempre emociona. A l'altra banda està la sala principal del museu on podem veure fotos i objectes personals del mon artistic de Nino que formen un conjunt de veritables joies per als nombrosos fans que cada dia visiten el museu.
Són reliquies, són les seues paraules, les seues cançons... tot per a no oblidar al cantant valencià nascut a Aielo de Malferit que encara desperta sentiments i continua triomfant.
*16 d’abril aniversari de la seu mort.
*16 d’abril aniversari de la seu mort.
QUADERN DE VIATGE, AIELO del 2006 al 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada