Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 15 de maig del 2018

RESSENYA de cine: UNA VIDA A LO GRANDE


UNA VIDA A LO GRANDE
Alexander Payne

"Una vida a lo grande" no és cap pel.licula de viatges, però si parla del món que ens envolta. Hui ressenye una pel·lícula de ciència ficció, i això que no sol agradar-me este tipus de cine, però en esta ocasió he fet una excepció i li he donat una oportunitat anant al cine en la setmana en la que s’ha estrenat. Fa poc en vaig veure altra diguem-ne “no realista” i em va bocabadar: La vida de Pie. Per eixa raó he deixat a banda el prejudicis i no he dit no, abans de jutjar, pensant que tal volta esta també em podria agradar.

“Una vida a lo grande” és una utopia satírica amb trets absurds i esperpèntics, és un disbarat en tota regla però no ho dic en sentit pejoratiu, més bé al contrari. També té tocs d’humor sense ser una comèdia que acaba en to dramàtic. “Fes-te xicotet i salva la Terra” eixe és l’eslògan.

He eixit del cine pensativa, estranyada i alhora valorant la idea tan original del plantejament. I no només el plantejament, en acabar he estat analitzant la metàfora amagada: la de la necessitat de tindre cura del medi ambient.

És una pel·lícula que distreu, fa passar una bona estona i especialment m’ha agradat com s’ha camuflat semblant idea, sobre tot perquè és una pel·lícula apta per a tots el públics i hi havia molts xiquets a la sala, i així van captant la idea de respecte al món en el que vivim, un món que en qualsevol moment pot acabar amb  catàstrofe mediambiental que ens pot perjudicar a tots. Així que dic molt bé pel contingut perquè amb una senzilla idea en forma de faula es parla d’uns temes importants: medi ambient, pobresa- riquesa, desigualtats socials....i acaba sent una pel·lícula molt humana.

Cert que és una idea sorprenent el fet que algun dia puguem reduir-nos de grandària i mesurar uns pocs (o molts centímetres). Eixe és el tema. En la pel·lícula la tecnologia ja ho permet. Un científic noruec aconsegueix descobrir la formula. A partir d’eixe moment hi ha un brot d’esperança perquè com els recursos naturals cada vegada són menys, si som menuts tot durarà més temps.

M’agrada com ho enraona i mostra tot el procés de canvi de les persones de grans a menuts. Un fet tan estrafolari el fa creïble. Cert que així es produiria menys residus per al medi ambient i a més a més es podria viure sense angoixes econòmiques. És una temptació per a tothom,  el que és pobre, en les ciutats dels xicotets és ric i viu envoltat de luxe, encara que acaben vivint vides buides.

Però hi ha altra realitat amagada, que és la que descobreix el protagonista gràcies a una vietnamita reivindicativa a la que castigaren al seu país per participar en una manifestació. El càstig va ser reduir-la de grandària i fer-la xicoteta però sense recursos, vivint en un món paral·lel al del luxe. A la pel·lícula hi ha moltes frases amb doble intenció, per a fer reflexionar-hi sobre el món.

Els efectes especials fent-nos veure les persones diminutes junt a les grans estan molt aconseguits, el món en el que conviuen també.

La pel·lícula té varies parts, la vida d’abans, la vida de després i la part final desconcertant i preocupant. I en esta tercera part apareixen uns preciosos paisatges de Noruega i dels fiords que m’han encisat, només per esta part esta pel·lícula es fa mereixedora de la ressenya en este racó viatger, perquè mirant estes imatges et transporta a Noruega.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada