Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 21 d’octubre del 2018

FRAGMENTS (propis) LITERARIS i VIATGERS: ENTRE DOS MONS-1




Un becari aspirant a periodista, rep l'encàrrec d'escriure uns articles per al suplement del periòdic on treballa. Ha d'escriure sobre els estrangers que viuen a Espanya, i ha de ser un algerià. El becari no les té totes perquè no coneix el país però com sap que és una gran oportunitat de mostrar la seua valia escrivint, accepta el repte que li presenta el seu cap del treball Pasqual.

La idea de Pasqual és mostrar la realitat del viure d’un estranger assentat a Espanya. Cada mes serà de procedència diferent. Com sempre, repetisc amb resignació, ell paga ell mana, tanmateix he d’admetre que en esta ocasió ha posat el dit a la nafra. És un tema actual on s’ha d’escorcollar molt. I és que en són tants els qui cada dia vénen i s’hi queden... convivim tanta diversitat de gent... No podem donar l’esquena a una evidència. M’agrada la idea malgrat no ser fàcil i haver d’ajustar-me a unes condicions. Una d’elles, és que no ha de ser un estranger de qualsevol país, ha de ser obligatòriament un algerià. Altra condició és que no em paga despeses. 

El tema és aparentment complicat, també delicat pels temps intransigents que corren. He d’aprofundir en un país que desconec totalment, tot i que em considere un rodamón. Des de ben jove, motxilla al muscle, m’he recorregut mil llocs, però hi ha tant per veure, per conèixer, per assaborir... que en serien necessàries vàries vides només per fer-ne una ullada. I Pasqual just m’està demanant que parle d’Algèria, un dels indrets que m’hi falten en el meu bagatge viatger. Em ve a la memòria un dia quan em preguntà sobre els països que coneixia i ara entenc el motiu d’aquella conversa. Crec que en el fons Pasqual vol que fracasse i que continue a la sala de documentació. Podria haver-me demanat els escrits sobre altre país del qual podria parlar-ne més fàcilment. Però no, just m’exigeix que escriga sobre un estranger procedent d’un lloc no visitat i conseqüentment sense referències viscudes. Ho argumenta dient que Algèria és un del països més propers i més desconeguts per als espanyols i en això li faig costat. A més, per recolzar la proposta, afegeix que en són molts cada dia arribant a les nostres terres. També ho crec. Però no deixe de pensar que podria haver-me encarregat altre país i l’única pretensió és assabentar-se fins on puc arribar. Faré front a la situació. Ho he de traure endavant siga com siga. Regiraré els arxius que em són tan familiars i si és necessari desembutxacaré el sou del mes visitant Algèria. 

ENTRE DOS MONS, 
pag 11-12. Mariló Sanz Mora, (Ed. Nova Casa Editorial)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada