Un lloc indescriptible ple d’art i de llum, bocabadant… cim del barroc andalús.
L’ermita del Cristo del Llano està als afores, a la zona més plana del poble on antigament descansava el bestiar. És una sòbria edificació d'una sola nau i campanar amb espadanya, del segle XVI i XVII. Encara que el més important conservat ve de les reformes del segle XVIII, quan es pintaren les voltes del’interior i s’amplià en la capçalera de l’edifici per acollir una torre cambril indescriptible i sorprenent, cim del barroc andalús del segle XVIII. però no em vull avançar. Us ho conte pas a pas.
Quan entrem, ens trobem una nau amb planta de creu llatina coberta per volta de mig canó dividida per robustos arcs. Tot l’interior de l’ermita està decorat amb pintures que simulen motllures, marbres, grans petxines, elements vegetals, elements geomètrics...tot un conjunt artístic mostrant el Nou Testament, la Vida de la Verge Maria, els apòstols, la Passió... una ànima en pena i també, una ànima en gràcia. Hi ha de tot. Hi ha un púlpit de ferro forjat sobre pedestal de marbre negre.
A la part central hi ha una sèrie d'àngels músics; en els següents trams de la volta es disposen llenços de format rectangular amb escenes de la vida de la Mare de Déu. La volta sota el cor també ofereix pintures diverses. També els laterals estan igualment decorats amb més figures al·legòriques. La mitjana taronja del presbiteri també es recobreix de pintures murals. Les petxines les ocupen pintures dels quatre evangelistes. A les llunetes corresponents a aquesta zona apareixen pintures a l'oli amb la representació dels Doctors de l'Església. No cal detallar part a part...perquè com dic, hi ha de tot en cada paret... poc queda per decorar. Mentre escolte le explicación del guia intente assimilar la informació alhora que faig fotografies. Del sostre, dels laterals...del presbiter...encara no sé que anem apujar al cambril i ho anem a veure tot de prop.
A cada costat de l'escalinata de pujada al presbiteri es poden veure sengles escuts realitzats en pedra policromada.
El tester del presbiteri l'ocupa un retaule que conserva a l'àtic tres llenços originals amb els temes de la Santíssima Trinitat, Sant Francesc i Santa Teresa. A través d'ell s'entreveu el cambril del Crist del Pla situat a un nivell espectacular, del qual diuen que és un dels més bells d'Andalusia. El guia ens diu que anem a pujar. I per a mi és una sorpresa que es puga estar ben a prop.
Per anar al cambril s'ha de traspassar la sagristia, i pujar per una escala de no més de 20 esglaons, on la cúpula existent sobre el replà està decorada amb riques guixeries polícromes. Dues portes, situades al trànsit de la sagristia a l'escala de pujada al cambril i la d'entrada a aquest, destaquen per la qualitat de la fusteria, ben treballada i incrustacions de nacre.
Ens endinsem al cambril que està obert a la nau principal per un arc des del qual es veu tot l'interior de l'ermita. Em quede bocabadada.
Així és, estic enlluernada i m’agrada. Enmig d’una decoració sense límits està la imatge de la creu del Crist de Jesús del Pla, que és el patró de Banys de l'Alzina. I cert...entre tant, quasi ni es distingeix. Perquè... mire i no veig de tant que hi ha.
Emprant guixeries pintades i escultures, hi ha centenars de figures al·legòriques, sants, bustos de la verge, àngels músics, querubins... aus exòtiques, fruites i vegetals... garlandes... però sobretot miralls, que es van succeint en altura des de la planta poligonal del terra fa tancar en impressionant volta mocàrab.
L'ornamentació inunda l'espai i no és cap exageració. També hi ha molta lluminositat i l’espai menut sembla gran. El motiu és l’efecte dels espills que reflecteixen la llum. Alguns semblen pedres precioses i creen efectes òptics. També hi ha ulls de bou amb vidrieres reals o simulades.
Hi ha qui diu que hi ha al voltant de 3.000 motius decoratius. M’ho crec. No hi ha ni un buit lliure, tot està ple. No sé cap a on dirigir el sulls perquè ho vull veure tot i no done a bast. Tenim temps, no estem fent la vista amb presses, però tant a veure crea un poc d’ànsia.
Deixem el cambril i s’asseguem als bancs de l’ermita per veure de nou tot des de la distància. I de nou mire el cambril i segueix pensant que és una meravella.
Eixim de l’ermita amb els ulls plens d’imatges. La vista necessita descansar de tanta varietat cromàtica i minuciosos detalls. Donem la volta pels voltants per veure l’estructura exterior de l’edifici amb tres façanes i l’adossada. La façana principal és de 1682 i és un arc de mig punt. Sobreïx l’espadanya amb un niu de cigonya. La part del cambril exterior és com una torre prismàtica en un dels murs i apareix la data 1744.
I recordant una llegenda sobre l’ermita, ens acomiadem del lloc i del poble. Diu una llegenda local que una nit va desaparèixer de l’ermita un Jesús del LLano clavat en una creu de plata massissa. El fet fou denunciat però el Crist amb la seva creu no apareixien. Un dia començà a veure’s una llum fosforescent en un abocador proper i els veïns estranyats van anar per saber que produïa la misteriosa llum. Per a sorpresa de tothom es van trobar el cos del Crist i la creu partida a trossos.
Des d’aleshores se li va anomenar el Crist de
la Llum, encara que quasi no s'utilitza el
nom, però si que es parla de la gran lluminositat que entra per la lluerna del
seu cambril. I com a dada curiosa, malgrat que el nom de Crist de la Llum no es
conserve, és molt corrent posar a les xiquetes del poble el nom de Maria de la
Llum.
QUADERN DE VIATGE, JAEN I PROVÍNCIA, primavera 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada