Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

divendres, 2 de desembre del 2022

BAÑOS DE LA ENCINA (JAEN), I PART: EL CASTELL

 Un poble amb encant…l’any 2021 fou declarat un dels més bonics d’Espanya en el que la silueta d’un castell amb una muralla amb merlets destaca des de la llunyania.

Des d’Ubeda a Baños de la Encina, hi ha uns 50 quilometres, per la carretera veiem el paratge natural que l’envolta: la Serra d’Andújar, on viu el linx ibèric. Estem en Sierra Morena. Ja hem visitat un dels 4 pobles que configuren el parc natural, Andujar, hui visitem Baños de la Encina, que és altre més dels que el formen.

El nom de Baños ve per la riquesa d’aigua al subsòl, amb fonts naturals i molts pous i el qualificatiu de la Encina perquè la Mare de Deu s’aparegué sobre una enzina???en català??

 

Arribem. És un poble menudet amb història amb un majestuós castell que hem vist com domina l’horitzó per estar adaptat a l’orografia del turó de Cueto.




Més que visitar el poble només dediquem el temps a dos punts en concret: el castell califal i l’ermita del Cristo del Llano. Iniciem la caminada cap al primera destinació prop de la plaça major i l’església de San Mateo, la qual podem veure de lluny.



Dels nombrosos palaus i cases blasonades importants que hi ha al poble només veiem les que trobem en el costerut carrer Santa Maria que és el que va directe al castell. 



I mirant tant de patrimoni, de nou, em quede amb ganes de més perquè el poble va ser el casc antic fou declarat conjunt històric i artístic l’any 1969 i  en 2021 considerat com un dels mes bonics d’Espanya. Però ja sabia que en este viatge anava a fer tasts i no visites llargues i pausades.

 

Al final del carrer està l’arc de Benalua que pertany a l’entrada del pati principal d’una de les caseries que va suposar la introducció industrial del cultiu de l’olivar entre els segle  XVI i XVIII  En un costat hi ha un arc de mig punt amb pilastres i rematat amb cornises i a l’altre costat un arc rebaixat.



Travessem l’arc i ja tenim davant el castell Burgalimar o castell de Bury al Hamman, que significa Torre de los Baños, que és com figura en els escrits medievals. A l’esplanada de l’entrada hi ha un mirador. I és que estem a la part més alta del poble i les vistes s’ho valen.



És una  gran joia artística que sorprèn. Sense dubte el conjunt fortificat és el més destacable i imprescindible en Baños de la Encina.  L’edificació és omeya del segle X, i està considerada la més antiga d’Europa i un dels castells musulmans millors conservat en Espanya.



Entrem i trobem el pati d’armes. Té 2700m2,  una superfície de 100 metres de llarg i 46 d’ample i forma ovalada. Parem atenció en les parets de la muralla... les espitlleres... en l’aljub o arca d’aigua...en els panels d’informació... mentrestant, un guia del castell ens va explicant tot.



Tenia la missió de ser quarter de les tropes bereberes, majoritàriament mercenaris magrebins,  que es defenien de l’assetjament cristià en esta regió el sud d’Espanya procedent dels passos de Serra Morena i la depressió del Guadiel al segle XII. Està en lloc estratègic  a l’entrada del vall de Guadalquivir i per tant d’Andalusia. Des del castell veiem l’embassament de Rumblar.



El castell està en estat original des del segle XII tanmateix es va fer una reforma en l’any 2007 per protegir la muralla ja que una part del castell fou utilitzat de cementeri i provocà l’acumulació de terra tapant alguns del jaciments de diferents civilitzacions, des de temps romans, restes d’armes de batalles i objectes ibers. En l’actualitat està tot desenterrat i podem gaudir d’una vista completa.



Es va construir d’una manera rapida i senzilla, emprant tabiyya, que és una mescla d’argila, arena i cal amb pedres de riu, típic de les construccions àrabs que donava un color marró i rogenc. Es fèiem com caixes que se superposaven unes damunt altres. En les parets es veuen els forats on col·locaven com pals utilitzats per formar com andamis de l’època i poder anar construint les parts més altes. Aleshores, una pintura imitant carreus de pedra, recobria els murs per ocultar a l’enemic la pobresa del material emprat. De la pintura ja no en queda però si ens apropem  a les parets veiem bé la diferència de materials que formen l’argamassa.



Hi ha 14 torres quadrades iguals que quasi no traspassen l’altura de la muralla, de tres o quatre pisos segons l’orografia del terreny. N’eren 15 i dos d’elles defensaven la porta d’entrada, que està formada per doble arc de ferradura.



Posteriorment, quan el castell passà a mans de Ferran III l’any 1225, sobre una de les torres originals es construí amb un estil i tècnica diferent, la torre cristiana de l’homenatge amb forma semicilíndrica i dos plantes i l’entrada a l’altura del primer pis. Es imponent, i s’assembla a les fortificacions gòtiques. Representa el poder cristià sobre el musulmà i atén a un estil totalment diferent al que l’envolta. La torre mira simbòlicament cap al poble, a l’estil feudal i no al paisatge campestre. Se la coneix com “almena gorda” o gros merlet.




Pugem...


La vista del conjunt de l’interior del recinte és millor si pugem a la part alta d’esta torre cristiana.




A més a més es veu una panoràmica del casc vell del poble i fins i tot entre merlet i merlet veiem un molí de vent dels segle XVIII, d’estil manxego.




Baixem de nou i fem una ultima mirada a l’interior. Una vegada en mans cristianes el castell, segle rere segle,  anà passà d’unes mans altres, sempre per disputes reials per poder i lideratge. Durant la invasió napoleònica les tropes franceses entraren al castell i se l’apropiaren deixant les conseqüents dolentes petjades deteriorant-lo. Després el recinte va servir de cementeri i tornem a posar atenció en els llocs que serviren de  nínxols. Quantes històries s’han viscut en este castell! Fou declarat monument nacional l’any 1931. En l’actualitat és propietat de l’ajuntament que es qui s’encarregà de les tasques de restauració seguint les instruccions de la Direcció de Belles Arts.



Quan eixim a l’exterior mirem de nou la torre de l’homenatge, simbol de victòria cristiana. Des del 1969 te el privilegi d’ondejar la bandera blava coronada d'estrelles del Consell d'Europa, privilegi que li atorgà la Comunitat Europea amb motiu de la celebració del mil·lenni de la construcció del castell. Només dos castells europeus tenen aquest honor, el de Banys de l'Alzina i el de Florència a Nàpols.



Ara toca de nou la baixada cap al poble. anem a veure una ermita particular, única i incomparable...




QUADERN DE VIATGE, JAEN i PROVÍNCIA, primavera 2022

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada