EL BOSQUE DE LOS CUATRO
VIENTOS
Maria Oruña
Deu ser una satisfacció enorme escriure una novel·la
sobre un misteri “real”i al capdavall que el misteri es resolga. És el que li
ha passat a Maria Oruño en “El bosque de los cuatro vientos“ on barreja història
i ficció, i mitjançant la intriga ens endinsa en un món màgic de llegendes i tradicions.
L’autora coneix la zona en la que situa l’acció i
es nota pàgina a pàgina l’estima, i així bé es podria dir que en realitat és
una reivindicació del patrimoni gallec,
de la naturalesa, de la història i de les tradicions, és una historia d’amor a
una terra: Galicia.
La novel·la transcorre durant dos èpoques, una a
començament del segle XIX i l’altra en l’actualitat. Les dos parts es
complementen però personalment m’ha agradat més la part del passat, per la
força del personatge principal.
En el segle XIX el doctor Vallejo viatja al monestir
de Santo Estevo, prop d’Ourense per
ocupar la plaça de metge, es viudo i l’acompanya la filla. El monestir benedictí es conegut pels escuts de nou mitres perquè hi moriren nou bisbes sants entre els
segles X i XI, els seus anells, guardats a una caixeta de plata, deien que eren
miraculosos i sanaven els malats. Hi viatjaven peregrins per venerar les
relíquies. La filla del metge, Marina, és el personatge que des del primer
moment captiva, que és una jove molt decidida, entossudida en aprendre tot al
voltant de la medecina i la botànica, sabent de bestreta que com és dona, no té permís per a estudiar perquè no està ben vist per la societat. Però lluita
contra els convencionalismes del seu temps que l’obliguen a fer coses que no
vol, i així, seguint el que li dicta el cor, descobreix el món de la llibertat,
del saber i de l’amor. I complint els seus desitjos, sense esperar-ho, es veu immersa
en el futur d’uns anells sagrats.
Estos mateixos anells són els que en l’actualitat
està buscant en Santo Estevo un singular jove antropòleg- investigador, Jon
Becquer, que es dedica a localitzar peces històriques perdudes. L’existència dels
9 anells dels bisbes és una llegenda i està decidit a saber si en realitat els anells existiren.
És així com de la mà dels protagonistes de les dos
èpoques coneixem la Galicia profunda: la del passat i la del present que encara perdura en alguns
costums i tradicions, en la història oral i l’escrita. Alternant capítols
l’autora ens conta la vida del pare i la filla en el monestir i les indagacions
de l’antropòleg que es compliquen quan hi ha una persona morta enmig del bosc dels quatre vents, que dona el
títol a la novel·la. Els boscos de Galicia guarden molts secrets.
L’autora diferència el llenguatge segons l’època,
el que empra en la part actual es més informal, el del passat està recarregat i
utilitza vocabulari fluid i específic per a nomenar elements de Galicia. L’únic que no m’ha agradat és que l’autora
abusa de les preguntes enlaire com una manera de pensar. Però llevat d’este
aspecte sense importància, el llibre entreté i enganxa, és llig fàcilment. No
és para en dades innecessàries i s’agraeix. Alterna capitolis en primers
persona amb altres en els quals un narrador és qui explica però inclou diàlegs donant veu als protagonistes.
De tots els protagonistes, el que té menys força
és Jon Becquer, segon la meua opinió, i
és que Marina i el pare són personatge poderosos, amb ferma presència i
convicció. Especialment m’agrada el personatge de Marina, que és valenta i va
contra corrent, pense que l’autora ha volgut que siga la representant de totes
aquelles dones anònimes que han anat canviant les coses revelant-se contra el
destí i obrin camí del futur. I m’agrada la Galicia que mostra, la misteriosa
per la boira i la pluja, pels boscos que sembla amaguen coses, per les
tradicions que malgrat l’evolució de la societat conserva perquè saben que són
un valor patrimonial insubstituïble.
Quan la gent de Galicia, d’Ourense i de Santo
Estevo llisguen la novel·la reconeixeran
el paisatge i els llocs. Encara que la novel·la no pretén fer recorregut
turístic, a mi m’ha fet ganes d’anar-hi i conèixer de primera mà els llocs en
concrets dels quals parla, com el mateix Parador Nacional en el que s’ha
convertit l’antic monestir on va anar destinat el metge Vallejo i la filla
Marina, on Franquicia va créixer i treballava en la farmacia on emprant
l’alquímia creaven remeis per a malalties... el monestir es va restaurar
respectant els tres clausres i el bosc privat dels monjos. També ens mostra el
monestir cistercenc de Oseira en la mateixa província que també tenia tres
claustres simbol de poder
La llegenda i la realitat es donen de la mà. I en
este cas el fet de recordar la llegenda i les indagacions que ha fet l’autora
per a escriure el relat, ha donat peu a
trobar la veritat i localitzar 4 dels 9 anells sagrats del passat. La novel·la
fou publicada en agost de 2020 i curiosament als tres mesos es van recuperar
els anells sants. Fou la restauradora, Vania López, experta del Centre San
Martín de la Diócesis d’Ourense i que en la novel·la és Amelia, la que un dia
els va descobrir just en un lloc on, com una premonició de l’autora, el
personatge de l’antropòleg Becquer junt a Amelia, van estar mirant, però no ho
van fer en profunditat.
No sé quina camí han seguit els anells desprès de
traure’ls de la bossa junt als ossos dels bisbes, però a partir d’ara estes relíquies
recuperades recuperades, així com este llibre que l’autora ha escrit basant-se
en investigacions, serviran per a no oblidar la llegenda. Com diu en algun
moment Maria Oruña, són els objectes els que porten la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada