Atienza és un menut poble amb molt de patrimoni i amb un castell que domina des de les altures.
Hui visitem Atienza, un poblet que no arriba a 500 habitants encara que segles enrere arribaren a ser 10.000 ànimes i tenien 15 parròquies. Actualment gent al poble en viu poca i excepte una, les esglésies s’han reconvertit en museus, conservant així un patrimoni valuós i important. De fet el poble, Atienza, està declarat conjunt històric artístic des de 1962. I és que no s’ha d’oblidar la seua situació estratègica en l’encreuament de rutes importants: la de Cid, la del Romànic rural i la del Quixot.
El castell és el monument més representatiu i ja des de la carretera veiem com la silueta destaca en la part més alta. Ja el Cid qualificà Atienza com “Penya molt forta”. Des del 2019 és popular per haver servit d’escenari de la serie "Juego de tronos".
Des de l’aparcament caminem buscant les places principals. No és molt el trajecte que cal fer. El primer que veiem és una font, la del Tío Vitoriano amb escut de la Vila.
En tot el casc històric, veiem l’arquitectura rural castellana típica.
Arribem a la plaça de España, l’epicentre de la vida civil, que té forma triangular i una font monumental de pedra que és del segle XVIII.
A la plaça hi ha moltes cases blasonades i també hi és l’edifici de l’ajuntament que data del segle XVII i té una torre de rellotge del mateic segle. Presideix la façana l’escut de la població.
Una de les grans cases, del segle XV, la casa del cordon, que fa cantó amb el carrer Héctor Vazquez, és l’oficina d’informació i turisme, però està tancada entre setmana. Hi acull un museu etnogràfic. És l’etern problema de moltes poblacions que estic trobant en este viatge per Guadalajara i província, obrin en hores i dies puntuals i quan jo hi vaig, està tancat. En altra casa va néixer el comuner Juan Bravo. Algunes antigues cases palaus són ara hotels o restaurants.
Atienza és xicotet, només mirant per un carreró que va amunt es veuen unes muralles. Atienza en conserva alguns llenços.
Seguim el passeig. Des de la plaça d’Espanya veiem l’arc de San Juan, també conegut com Arrebatacapas. I el traspassem. D’estil gòtic i dona accés a la plaça del Trigo. Hi ha una raó per al nom: l’aire que pegava a la cara als confrares de la Caballada en travessar-lo feia que les capes caigueren o s’envolaren. A més d’esta porta d’entrada, Atienza conserva l’arc de la Verge, l’arc de l’eixida i el Portillo de san Juan.
La plaça del trigo és bonica. Té arquitectura popular típicament castellana amb cases porxades suportades per columnes de pedra rematades amb escuts. Les façanes tenen entramats de fusta i veig un bonic balcó que fa cantó. A la plaça també se la coneix com la plaça del mercat o plaça Bruno Pascual. M’agrada. A més, no hi ha gent i pocs cotxes aparcats. Els bars que hi ha sota les porxades. encara no estan oberts. S’hi respira tranquil·litat. Si abans havia dit que la silueta del castell representa Atienza, esta plaça podria dir que és la que representa l’essència de la vida de la gent en el passat.
En un lateral està l’església San Juan Bautista que data del segle XVI i és d’estil renaixentista. És l’única del poble que manté les funcions parroquials. Fou construïda sobre una antiga església romànica.
Està oberta i entrem. De l’interior destaca el retaule major, el cor i un orgue barroc del segle XVII.
És un castell roquer d’origen àrab del segle XI i posteriorment remodelat. En perdre la funció defensiva va servir de presó i fins i tot de vivenda de Felip V. Durant la guerra de la independència els francesos saquejaren la fortalesa, la qual cosa comportà el començament de la ruïna progressiva.
A mesura que anem pujant les vistes milloren. I curiosament ens adonem que la roca és la paret. L’únic que hi ha en peu és la torre.
Com durant la Reconquista Atienza fou un front important hagué de fortificar-se. La muralla més antiga era del segle XII, la segona línia, de la que queda poc, bordejava el primer cerc del castell. Així que la població a més del castell tenia doble línia de muralles envoltant el castell i el casc urbà. La majoria estan en ruines però podem observar algunes parts que continúen en peu, sobre tot s’hi veuen pujant al castell i des de la part alta. Junt a l’esglèsia de Santa Maria hi ha un tram molt llarg.
Impressiona com domina l’entorn.
No queda quasi res del castell original excepte la torre homenatge, la porta d’accés i alguns trams de muralla.
S’ha fet tard. Hem de baixar al poble. Al capdavall no he pujat a la torre de l’homenatge per culpa d’anar mirant el rellotge obligatòriament. No ha donat temps per a veure el museu de san Gil, d’art sacre, ni l’arc de la Verge del Carmen, tampoc veiem el museu de san Bartolomé dedicat a l’arqueologia i paleontologia, ni el de la Trinidad, conegut com el de la caballada, perquè hi mostra la festa declarada d’interès Turístic nacional que se celebra en el poble des de fa més de 8000 anys cada any el diumenge de Pentecostes. S'hi fa conmemorant el rescat del menut Alfonso VIII que dugueren endavant la confraria dels arriers. Tampoc veiem de prop l’esglèsia de santa Maria, convertida en cementeri i considerada la més antiga de la localitat, ni la de san Salvador que actualment és vivenda particular, aixi com tampoc l’àbsida gòtic. Ens conformen amb el que hem vist des del castell i des de la carretera.
Llàstima no poder estar més temps i poder veure-ho tot tranquil·lament.
Però amb el temps que disposàvem s’havia d’escollir entre poble o castell i no em penedeisc de la decisió: la pujada al castell ha estat molt bé.
QUADERN DE VIATGE, GUADALAJARA i PROVÍNCIA, tardor
2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada