Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

divendres, 27 de juliol de 2012

GRÈCIA: Les illes de MIKONOS i PATMOS


Del creuer de l'Egeo: el millor la comoditat i el pitjor, les presses.

En el nostre recorregut per les illes de Grècia, la primera illa on parem és MIKONOS. Em recorda un poc a la nostra mediterrània Altea, per blanca, pel sol, per l’aigua neta i clara, pels carrers estrets i emblanquinats. Diuen de Mikonos que és l’illa més divertida de totes les de l’Egeo. No podem comprovar l’ambient nocturn però si el de la vesprada i en el nostre curt recorregut trobem un grapat de  llocs de copes, i la majoria són locals amb gent elegant. El preus no són barats en Mikonos, serà així com selecciona l’illa els visitants.


Panoràmica que defineix l'illa de Mikonos: els molins i les terrasses al port.

Diuen de  Mikonos que atrau ambient gai, però en la mateixa illa volen desfer el tòpic dient que no és tant com es vol catalogar, té l’ambient semblant a qualsevol illa com Eivissa o Tenerife. El que cap persona pot negar és que en Mikonos la gent està oberta a tot. El que s’ha de tenir en compte és que és una illa menuda, les distàncies són curtes i les relacions humanes són fàcils. I en els carrers principals cada façana és un club o discoteca. Cada vegada més és destinació única de vacances i lloc que els visitants repeteixen sovint any rere any. La festa està garantida però no arriba als horaris infinits d’Eivissa, en Mikonos a una hora determinada es tanca i qui vol continuar-la hi ha locals concrets.


Els carrers de l'illa són blanc i néts, il.lumniats per l'ambient clar que proporciona el sol que ompli els carrers durants molts dies a l'any. 
En el nostre deambular pels abarrotats carrers parem l’atenció en les flors i colors de les  façanes de les pintoresques cases, la majoria blanques i blaves. Ens conten que en estos aspectes “parlen” i és que el color és simbòlic. Le flors i elements blaus davant d’una casa ens diu que hi habita gent que viu del  mar, en canvi les el color roig ens dóna a entendre que no.



Els colors de les portes o façanes ens conten sobre els habitants de les cases: qui viu dins i què fan.

Pugem cap al barri de Castro a la zona alta. Passem per l’església, que segons diuen és la més important de totes les de l’illa, i per la catedral. El sol ens acompanya, per sort, amb brisa. Els sol ens bronzeja sense buscar-lo i sense adonar-nos-en, segur que mirant-nos a l'espill i observant-nos la cara morena, en acabar este viatge, recordarem este passeig i el seu efecte a la pell. He llegit en la publicitat de l'illa que Mikonos, i deu ser cert,  té més de 3000 hores de sol a l'any. Al menys estes hores que jo hi passe són fidels a la publicitat i en esta ocasió no ens enganyen.

L'esglèsia de Mikonos, blanca i blava sintonitzant amb els colors predominants.

I en la part baixa passegem per la  coneguda com xicoteta Venècia amb cases que miren al mar amb balcons de fusta i que són la majoria bars de copes. Un lloc privilegiat actualment i tambè en l'antiguitat perquè segons conten estes cases, la majoria de tres altures i que tingueren el seu esplendor al segle XVIII, eren propietat de la burguesia sorgida pel desenvolupament del transport i del comerc. Es diu tambè que moltes tenien una porta directa que anava des del mar a una dependència amagada de la casa per guardar secretament el botí del pirates.




Vista del que es coneix com la xicoteta Venècia a la part baixa, on les balconades tenen precioses vistes al mar.

Però si hi ha una imatge que caracteritza l’illa són els molins de vent, símbol de Mikonos. El vent, sortosament bufa molt en esta illa, diuen que entre 200 i 300 dies a l'any. Antigament hi havia 15, i el feien servir per moldre el blat, el propi i el que els arribava d'altres llocs.

Els molins, són icon de l'illa. Els veiem de lluny...i de prop...

De Mikonos anem a PATMOS per visitar el monestir de San Juan que data del segle XI a.C i conserva encara el caràcter de fortalesa medieval. Per alguna raó es diu que és una de les illes més sagrades per al món cristià.


Patmos té 63 km de costes i és una de les illes habitades més menudes. Té una curiosa forma de 8 plena de colines rocoses, poca vegetació i dos poblacions importants. Skala és una, el port on transcorre la major part de la vida de l’illa. És la zona més moderna i les seues cases són blanques, color que predomina en totes les illes.

L’altra població és Patmos Jora, la ciutat antiga, i sembla que el temps no haguera passat per ella. És on està el monestir de San Juan teòlogo. Destaca per ser una enorme edificació bizantina envoltada d’una muralla.



Arribem a Patmos amb el temps cronometrat...en els creuers la puntualitat és fonamental. De camí al monestir, veiem carrerronets i temples d'arquitectura semblant a Mikonos.

El monestir està construït en la part alta de la colina, domina tota l’illa i ofereix unes vistes boniques de les illes del voltant. Des del punt de vista artístic, el museu del monestir posseeix relíquies úniques de l’art bizantí. En una capella està el sarcòfag del plata del seu fundador amb el cos envoltat amb tela d’or. També es pot visitar la gruta de l’ apocalipsis que és una menuda cova excavada en la roca. És el lloc segons es diu se li va dictar  a l’apòstol  l’apocalipsi a traves d’una esquerda en la roca.

Però malauradament en Patmos no em deixen entrar al monestir perquè la meua vestimenta no és l’adequada. I tampoc val tapar-se de manera rudimentària amb un mocador gran. Encara que porte els muscles tapats, puritanament, ensenye les cuixes amb els pantalons curts, així que em resigne i espere a la porta, mentre els amics entren i el visiten.


A la part alta està el monestir on a mi no em deixaren entrar, se me veien les cames i no tenia res per poder-les tapar.

I de Patmos, el vaixell s’enfila cap a la costa turca que està a només 18 km, perquè anem a EFESO. Però a este apartat, pel seu paper en l’època romana li dedique un capítol a banda.



QUADERN  DE VIATGE,  GRÈCIA 1994




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada