MÈXIC: De CANCUN a les ruïnes de TULUM

Abans d’arribar a Cancún pensava que era el mateix prendre  el sol caribeny que el Mediterrani. Ara he canviat d’opinió. Veig iguanes prenent-lo al meu costat..serà això el que ho fa diferent?

El món maia ocupa una area de 500.000Km2 on es concentren interessants vestigis arqueològics, ciutats colonials, platges, art, cultura i sobre tot gent amigable.

De Cancun anem a Tulum, el primer contacte amb el món maia.

L’avió aterra a Cancún. La sensació en arribar és tremendament insuportable. No sé quins graus hi ha però la humitat és asfixiant. Una de les companyes de viatge esta malalta, té una reacció al•lèrgica del tipus nerviosa inexplicable des de fa uns dies. Així i tot no se’n  tornà enrere a l’hora d’agafar l’avió i omplí la maleta amb urbason i xeringues.

Tot Cancún és un complex turístic, no hi ha res que no estiga preparat per al turista, hotels, tendes, restaurants, platges... Tots estan amb els braços oberts esperant al viatger de sol que majoritàriament es queda tot el temps a la gandula de la platja gaudint del beuratge màgic que els experts cambrers saben preparar. Este viatger "exclussivament" de sol, que és el que més abunda, quasi no té temps per visitar alguna ruïna maia propera, i si ho fa, malauradament no sap exactament que és el que està visitant i no se n’adona que les ruines que infravalora són testimoni d’una civilització amb rellevància en el passat.

En arribar a la ciutat, que personalment qualifique com un infern, la “malalta”es tanca a l’habitació i anem a buscar una tenda per comprar-li fruita fresca. I com és urgent, fins i tot ho fem abans de desfer maletes. És el primer contacte amb la ciutat de Cancún, anem carrer amunt, carrer avall sense saber per on, amb presses i un poc de dessassossec per empatia amb qui està patint eixa farragosa reacció al.lergica. Hi ha moltes tendentes de "souvenirs" i poques de menjar però al final trobem el que volem. Una vegada comprat l’aliment que li pot anar bé, i mentre està reposant a l’habitació climatitzada, l’altra amiga i jo ens refresquem a la platja privada que tenim només eixir de la “cabanya” on anem a passar les nits. 

Sense luxes ni moltes estrelles, és un hotel fabulós, i el qualifique tan bé perquè està molt adequat a l’entorn, no es tracta de cap edifici de gran altura ni urbanització amb tota mena de serveis turistics. L’hotel on estic, anomena al conjunt d’edificis que el formen, “villas”, jo diria millor que són cabanyes separades unes d’altres com si es tractaren de cases independents. Tan se val "villas" que cabanyes, el nom és el que menys importa i si els locals les anomenen "villas", este nom és el que hauré d'utilitzar. Hi ha una situada al centre del recinte que és recepció i altra al costat és el restaurant. Cadascuna disposa de dos habitacions dobles i totes tenen platja pròpia. Un privilegi, no?  S’està molt bé encara que convivim amb lloros, iguanes i milers de mosquits que ens envolten en tot moment.

Les iguanes estan per tot arreu...

Cancún no té res d’especial però les cabanyes o "villas" són un lloc acollidor, sobre tot en adonar-me'n desprès, de l’existència de nombrosos complexos preparats per al turista, com els que hi ha a la platja del Carmen, edificis més uniformes i impersonals, hotels on caben més persones, segur que disposen de més serveis i comoditats, amb vistes precioses i platja privada a les aigües netes i precioses... però tant de luxe no és el que a mi m'agrada. Massa artificialitat!. Estem a Mèxic on hi ha molta desigualdat social, aixì que posats a escollir, em pose al costat del menys beneficiat. L'hotel on estic en este moment mentre escric, no té luxes però si un gran encant, i cobreix les necessitats.

No sóc molt de platja malgrat portar a les venes sang mediterrània, i les platges les evite, així i tot esta paradisíaca platja sense ningú, on estem només l’amiga madrilenya i jo és una excepció. Hi estem hores i hores, fins que el sol ens indica que és l’hora de tornar a ocupar-nos-en de la malalta que hem deixat a l’habitació. 

Encara que em declare "anti platja", admet la temptació que l’aigua del Carib ofereix per allejar el calor xafogonós,  humit i asfixiant que s’hi respira al llarg del dia i de la nit. Ho admet perquè no es poden negar les evidències. El "sol" de Cancún és diferent, al menys, a mi m’ho pareix i les seues aigües també.

La platja és d'aigües transparents i arena blanca.
Encara que sóc poc amiga del sol, esta platja m'agrada, a més perquè no hi ha ningú.

De la ciutat de Cancún puc contar poc. L’ajuntament és el punt de trobada de tota la gent del grup que anem junts. Hi quedem per ajuntar-nos i sopar en colla quan arriba la nit. 

L'ajuntament és el nostre punt de trobada abans de buscar lloc per a sopar. Al voltant hi ha un grapat de tendes souvenir per captar el turista. El regateig s'ha de fer precís perquè els preus de base, de vegades són desorbitats. Nosaltres comprem, després d'un desesperat combat de preus, uns titelles de fusta representant un mexicà.

Cancún és el punt de partida per visitar els voltants. L’any 1992 es creà el projecte per potenciar el turisme de la zona, es va anomenar "Riviera maia". El projecte va funcionar i actualment acull els milers de turistes per a qui estava tot pensat.

El que tenim a prop és TULUM, només a 132 km de Cancún. Antigament anomenada “ciudad de Zamá” que significa eixida del Sol i després anomenada Tulum, que significa muralla. El nom és el que menys importa, les ruïnes de Tulum són un conjunt arqueològic acollidor menut i valuós pel que conserva, és un paradisíac lloc que té el blau del mar del Carib al fons. I a més a més és l’única ciutat maia construïda junt al mar. Val la pena anar-hi.

Tulum està situat en un lloc privilegiat.

Va ser una important ciutat maia als segles XIII i XIV. Els primers europeus que xafaren terra de Tulum foren uns expedicionaris espanyols comandats per Juan de Grijalva l’any 1518. En acabar la conquesta, els treballs forçats que els dominadors imposaven als dominats va ocasionar que a poc a poc Tulum fóra abandonada i la vegetació començara a cobrir-la. Sortosament es va redescobrir i es va apartar la vegetació que la tapava per així poder actualment gaudir d’ella. 

Una muralla de planta protegia el recinte per un costat i per l’altre els penya-segats feien de protecció contra les invasions. Els murs protectors de la fortificació tenien de 3 a 5 metres d’altura, 8 metres de grossos i 400 metres de llargs al costat paral•lel al mar. Estes mesures demostren la importància de Tulum per a defensa del poble maia. Després la ciutat adquiriria importància comercial.

Les edificacions de Tulum majoritàriament estan decorades amb figures del “dios buceador” dels maies, s’associa amb el déu de les abelles i amb el planeta Venus, guardià de la costa i el comerç.

L’estructura més important conservada al recinte arqueològic és l’anomenada El castillo, situada en una part alta, que domina el Carib i terra ferma, i separada alhora de les edificacions religioses. Té una altura de 7‘5 metres i acull un  menudet santuari, que segons conten podria haver sigut empleat com a far per a les canoes que hi arribaven.

La ciutat va adquirir esplendor als segles XIII i XIV

Baix del castell hi ha una cova i una acollidora cala on refrescar-se del calor humit de la zona. Així que si es visita este recinte arqueològic maia en estiu, a més de gaudir d’un singular parc històric vestigi del passat, s'hi pot prendre el bany sota la mirada dels fantasmes maies que viuen a l’edifici dominant. Per tant, s’aconsella agafar el banyador per aprofitat l’ocasió si es va en temps suficient per a la remullada. 

La cala sota l'edifici "El castillo" és menuda i acollidora, està en un lloc arraconat.
 Tothom que va a Tulum a veure les ruïnes aprofita per banyar-se.

QUADERN DE VIATGE:  RUTA MAIA 1998