GRÈCIA: En ruta per les ruïnes del PELOPONESO

Hi ha qui diu que les ruïnes clàssiques només són un grapat de pedres soltes. Que cadascú pense el que vulga, per a mi les ruïnes són peces d’història que conviden a imaginar i després a investigar si el que imagine és cert. 

Des d’Atenes anàrem cap al Peloponeso. La primera parada va ser al cap Sounión, al temple de Poseidón. Antigament el promontori era utilitzat per divisar els vaixells que s’apropaven a Atenes abans arribar.

Sounion

Les ruïnes del temple de Poseidon construït al segle V a.C. sobre altres ruïnes d’un temple del període arcaic, estan encarades sobre el mar a una altura de quasi 60 metres. Les columnes del temple tenen un poc més de 6 metres d’alçària, amb un diàmetre d’1 metre en la base i 78 cm en la part alta. Les columnes tenen menys estries del que normalment tenien la resta (16 en lloc de 20), per a resistir millor l’acció erosiva de l’aire marítim.

Temple de Poseidon

Algú va dir que el poeta angles Lord Byron va escriure en relleu el seu nom en una de les columnes. Ens fiàrem de les paraules i no ens apropàrem tant com per poder comprovar-ho, els ulls estaven ocupats gaudint d'un espectacle que ens brindava el sol quan eixia.

En acabar de veure la preciosa imatge de l’eixida del sol, anàrem a CORINTO i passàrem pel gran canal. El canal és un estret passadís que serveix de comunicació entre el nord del mediterrani i el mar Egeo. Els romans ja l’havien ideat per estalviar-se al voltant de 600 Km de navegació rodejant el Peloponès però fins el segle XIX no es va tirar endavant el projecte. Corinto ja en l’antiguitat va ser una important ciutat comercial on s’establiren els fenicis per dedicar-s'hi al comerç de fet va ser una de les primeres ciutats de Grècia en emprar la moneda.

Canal de Corinto

Després seguint ruta buscant l’antiga Grècia, arribàrem a EPIDAURO per visitar el sorprenent teatre, un dels millors conservats de Grècia i afamat en l’antiguitat per l’harmonia de les seues proporcions. A més de la grandiositat,  ja que té capacitat per a unes 15000 persones, el que el fa bocabadant és la increïble acústica, fàcilment demostrable i alhora inexplicable.

Teatre d'Epidauro

Com és possible tanta sonoritat fins si tot en la grada més allunyada? Diuen els entesos que només pot ser degut o bé a la casualitat o a un disseny molt avançat. Nosaltres ens asseguèrem en una de les grades, jugant a comprovar la sonoritat i una vegada acabats els jocs paràrem l'atenció del lloc de construcció, i és que aprofitant el desnivell de terreny veiem uns voltants que també li donaven un encís especial.

Malgrat l’antiguitat, (segle IV) no és un lloc desaprofitat, actualment se celebren encara festivals de teatre clàssic durant els mesos d’estiu.

Les grades del teatre

D’Epidauro anàrem a MICENAS, una important fortalesa militar dels temps antics  per visitar la tomba d’Agamenon.

Puerta de los leones i accés a la tomba d'Agamenon

I seguírem la ruta. Passant per Esparta, on férem nit, arribàrem a MISTRAS, que és una ciutat en ruïnes. En 1989 el conjunt monumental: fortalesa, palau, esglésies i monestirs, fou declarat per l’UNESCO Patrimoni de la Humanitat.

Caminàrem pausadament durant hores entre ruïnes. En el nostre passeig arribàrem a la Ciutadella, la part més alta de la ciutat i sobre tot, em va sorprrendre la bellesa i quantitat d’art bizantí conservat als temples: una deixa del passat veritablement valuosa.

Mistras

I de Mistras continuàrem a OLIMPIA, coneguda per haver celebrat els primers jocs olímpics. Olimpia també va ser famosa per ser centre religiós i per la seua gegantesca estàtua d’or i marfil feta per l’escultor Fidias, la qual era una de les set meravelles del Món. A prop del temple, excavacions arqueològiques han trobat el taller de Fidias i nombroses ferramentes de l’escultor. 

Olimpia

La flama olímpica dels actuals Jocs Olímpics s’encén en l’estadi d’esta ciutat per mig del reflex de la llum solar en un espill parabòlic, després es transporta en una torxa al lloc que acull els jocs, generalment donant una volta per les principals ciutats de tot el món.

Olimpia

En un establiment de platja, a prop de Patras, dormírem. La meua habitació donava al mar i la vista era preciosa, la imatge entre dos llums era digna de ser fotografiada, per guardar-la i passat el temps recordar el moment. També era un dia especial: cumplia anys.

Capvespre a Patrás

I la ruta pel Peloponès buscant vestigis del món clàssic acabà a DELFOS. Enmig d’unes muntanyes visitàrem l'oracle de Delfos, que va ser un gran recinte sagrat dedicat principalment al deu Apolo que tenia en el centre el seu temple. L'oracle de Delfos va influir en la colonització de las costes del sud d’Italia i de Sicília.

Delfos

QUADERN  DE VIATGE  GRÈCIA 1994

Per a llegir més sobre Grècia a este bloc:
METEORA
CREUER per les illes

Illes de MIKONOS i PATMOS