Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 25 de maig de 2013

TUNISIA: Turisme de sol


Obrir les portes al turisme? Clar!¿Està bé, però sense perdre la identitat.

ILLA DE DJERBA 

Djerba és una illa tunisiana, destinació principal per a qui busca turisme de sol i platja. Estem en abril i hui fa calo, em pregunte a quina temperatura s’arribarà per este paratge quan arribe l’estiu, i contràriament al que puga pensar, em contesten que en esta zona allunyada del desert no fa excessivament calor, tal volta com en Espanya, perquè l’illa està al mateix meridià que la ciutat de Màlaga i que el clima és similar. Bo saber-ho... 

Houmt Souk és la capital, és bonic perdre's buscant els raconets més allunyats del bullici turístic.

L’illa està comunicada per Ferry i per carretera feta als temps dels romans, per tant Djerba a més de sol tambè és història. Esta calçada és important perquè, iniciada a l’imperi romà, unia el continent a l’illa. La via estava foradada en alguns llocs per aprofitar la força de l’aigua per moure els molins. Amb el pas del temps la via va anar degradant-se i l’any 1973 es va renovar i ampliar aprofitant per fer uns conductes d’aigua per abastir l’illa.

El mercat central, edifici vell i destartalat.
Tots estos ingredients són coneguts i valorats i es té cura en conservar la personalitat pròpia del lloc allunyant-se de massificar. Es vol turisme però sense trencar l’harmonia del paratge, sense amuntegar, per la qual cosa té edificis baixos que no poden superar el que fa d’alçada una palmera. Això està molt ben pensat, perquè la palmera és la primera que hi va viure i té dret a ressaltar. 

Encara que, no sé quant de temps durarà perquè la pressió turística és forta i cada dia hi ha més hotels, restaurants, parcs i llocs d’esplai plens de comoditats. Diuen que Djerba ajunta un turisme exclusiu i de luxe, en este ràpid pas, no me n’adone, no és temporada estiuenca i no puc comprovar si en realitat és veritat. 

Les flors presideixen moltes balconades i terrasses.

Houmt Souk és la capital i la ciutat més important, la visitem, un poc amb presses, no ens dóna temps a més, altra vegada serà.

La mesquita blanca, impol.luta, ressalta des de la llunyania.

Que a Djerba acudia gent adinerada ja ho sabia, però el que estan dient-me en este moment, és que este país s'utilitza en moltes ocasions com escenari de pel•lícula. Els turistes amants del cinema busquen Djerba  per ser el lloc on es va rodar Star Wars, concretament és allò que apareix com el desèrtic planeta Tatooine, niu de pirates i contrabandistes. No he vist la pel•lícula i el comentari que escolte, sincerament, a mi no em diu res. Tanmateix és una manera de promocionar el país, i hi ha gent que m’envolta que li fa molta il•lusió això d’estar al lloc escenari de Star Wars. En este món en som molts i hi ha gent per a tot.

Cuelalla és un centre d'alfareria.


SOUSSE

Esta ciutat m’agrada perquè té llum i vida, està neta i ordenada. Però em desagrada que estiga massa occidentalitzada, per tot arreu s’escolta parlar angles, francés o la llengua alemanya. Tanmateix s’ha de saber buscar i trobar la part positiva i en este cas és que encara  conserva el tipisme àrab en alguns racons, en tendes, en souks o mercats, i en les emblemàtiques construccions que atrauen a més a més del turista de sol, a l’ historiador amant de conèixer. Oberta al turisme europeu i prop de la costa italiana,  amaga, com altres ciutats de Tunísia, edificis que compliren el seu rellevant paper en la història i que s’hi mantenen per recordar-la. 

Sousse té una gran mesquita lloc de culte i al mateix temps fortalesa, la qual cosa me n’adone només mirant les parets que la formen. Menuda grossària! 

Torre de la gran mesquita, lloc de culte i fortalesa, la qual cosa s'endevina per la grossària dels murs.

Kasr al Ribat és una fortalesa-monestir on vivien els monjos guerrers, hi resaven i hi preparaven les guerres, és menuda comparant-la amb altres, i és bonica.

Des de la torre, 65 escalons he comptat, es veu la gran mesquita i la panoràmica de la ciutat. La medina de Sousse, pel grau de conservació, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per UNESCO l’any 1988. 


Kasr Al Ribat, fortalesa monestir on vivien monjos guerrers. Des de la torre es veu la gran mesquita i la ciutat.

Sousse és un punt ideal per descobrir, sense fer molt kilòmetres, parts importants que configuren l’essència del país: s’hi pot anar a l’amfiteatre romà El Jem, a 63 quilòmetres, a Monestir, solament a 24 quilòmetres, Kariuan a 67 quilòmetres que és la porta del desert amb una mesquita germana de la nostra cordobesa...i més i més...poblets menudets com Sidi Bou Said o la gran capital  a 140 quilòmetres on val la pena visitar el museu el Bardo.


Mapa de Tunisia. Las ruta que vaig fer està remarcada.

MONASTIR

Tenim l’hotel en esta ciutat. Sembla que estic a Benidorm,  pel turisme alemany que m’envolta i que té una mitjana alta d’edat. Estem en primavera i els hotels estan plens. Pels carrers no es veu gent. Els alemans aterren, els traslladen a l’hotel i eixen poc, els hotels tenen tots els luxes, també la piscina i el sol a la seua disposició. Si, és el que fan la majoria, es dediquen a empassar-se’n de tot el sol que poden i així tenir reserves en tornar al seu gelat país. Passen llargues temporades i no eixen sovint de l’edifici, tal volta són turistes que repeteixen cada any i la visita turística la coneixen.

Així que Monestir, com Sousse que està molt a prop, és en l’actualitat centre turístic europeu i també buscant similituds amb la veïna ciutat, va ser centre religiós important en temps passats. 

El Ribat de Hartema és gran fortaleza monestir de l’època. Des de la torre 87 escalons es veu el cementeri i la ciutat.


El Ribat de Hartema, és com la resta del que estem veient una fortalesa monestir. Pugem els 87 escalons de la torre i tenim la panoràmica de la ciutat i del cementeri.

Monestir també va ser escenari de pel•lícula. En estos carrers s’hi va filmar “La vida de Bryan”, “En busca del arca perdida” o “Jesus de Nazaret”. Estes pel•lícules si les conec, i concretament em ve al cap al protagonista Bryan, i em trau un somriure pensar que és just per on trepitge en este moment per on fugia i corria sense parar.

En Monestir tenim més temps i podem passejar lliurement. De sobte arribem a un edifici enorme, protegit per un enreixat. És el mausoleu de la família Burguiba, lloc on reposen les despulles del president que va fomentar el manteniment del Patrimoni històric de la ciutat. Bé pel dirigent, encara que no sé si tenia com a finalitat omplir la ciutat de turistes alemanys.



Mausoleu de la família Burguiba

QUADERN DE VIATGE: TUNISIA 1998





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada