Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 18 de maig de 2013

GUATEMALA: Un bressol de conreus a ALMOLONGA

Almolonga era una festa de colors, primer multicolor al mercat local on les vistoses vestimentes proporcionaven un encís a la vista i després, quan en eixir del poble els colors es reduiren a dos: el verd i el marró. 

Si de mercats populars parlem, Guatemala té molt a dir, i parle dels reals, no preparats per al turista que tambè hi ha. Ja gaudirem de l'experiència de barrejar-nos entre la gent de Sololá al seu mercat local, però comprovar la frenetica activitat al poble d'Almolonga va ser inoblidable també. Cert que tot el viscut en este viatge a Guatemala ho va ser i segur que em repeteisc sovint qualificant. No ho puc evitar. 

Si mesclar-se entre els indígenes de Sololá va ser una experiència, anar al mercat d'Almolonga no va ser menys.

El més important que s’hi feia en Almolonga cada dia, i que no vam arribar a veure des del començament, era el negoci de compra i venda de verdures i fruites que des de bon matí es portava endavant al local destinat a estos afers. I és que el negoci començava enjorn, quasi de nit, abans d’eixir el sol. Hi acudien de tota la comarca a proveir-se de productes del camp frescos i naturals. 

Almolonga era, i seguirà sent, bressol de conreus que proporcionaven tots els productes que oferia el mercat. Fins i tot hi havia qui aprofitava el pati de casa per plantar qualsevol producte. 

En veure un patí conreat es vàrem estranyar, després vàrem entendre la importància que té este negoci en esta localitat.
Vam arribar més tard de les nou del matí, però podíem imaginar el que havia passat veient el que hi quedava encara. Com quan en les pel•lícules apareix el camp de batalla després de la lluita i podem imaginar la guerra.  Ara i pensant en perspectiva pense que si haguérem arribat en l’hora clau, no haguérem pogut ni caminar entre el maremagnum que amb tota seguretat s'hi forma.

Al recinte tancat encara s’hi veien fruites apartades que encara estaven carregant en camions o se les carregaven les persones a l’esquena. Malgrat ser tard, encara s’hi endevinava el moviment frenètic de la situació. Tal volta va ser millor veure-ho així i no en plena ebullició on potser no haguérem pogut ni passar entre els milers d’individus concentrats. 

Com tota esta feina es fa molt matí, quan arribàrem ja estaven acabant, ja no quedaven quasi productes perquè la majoria ja se’ls havien emportat en camionetes cap a altres llocs.
El que si quedava a estes hores era el mercat exterior, el de les venedores que assegudes unes al costat de les altres venien les fruites, verdures o llegums  al carrer. I tothom demostrant una civilització i educació que ja voldríem tots. La majoria de dones venien els mateixos productes, les mateixes fruites i les mateixes verdures i no hi havia cap rivalitat ni competència.


Encara que l'activitat a l'interior estava acabant, a l'exterior les dones encara tenien les seues parades esperant compradors. Moltes preparades amb un para-sol per evitar un poc el calor.

Per contrast, en eixir del poble canviàrem la visió colorista per una bicolor, la del verd i marró perquè passejàrem entre els camps on la gent treballava sense mecanismes, tot s’hi feia manualment, doblant l’esquena com ho feien antigament els nostres iaios. Homes i dones en grups o en solitari ens contestaven amigablement quan els saludàvem. Definitivament ens adonàrem com l’amabilitat de Guatemala no tenia comparació.

No podíem anar-nos-en sense veure els camps on cultivaven tots els productes. 
Férem un passeig i conversàrem amb alguns dels homes que estaven treballant vora el camí.

L’impacte visual dels colors en estos pobles, tan per les vestimentes com pels productes que s’hi venien, va ser de les imatges del país que ens quedarà durant molt de temps. El passeig als camps barrejant-se entre eixa paleta de colors  tardarem en oblidar-lo també. 


REFLEXIONS POSTERIORS sobre GUATEMALA 2009



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada